Quant ens costa una planta invasora?

Quant val un paisatge destruït? La pèrdua d’una espècie? Eradicar una plaga? Segurament moltes d’aquestes preguntes no tenen una resposta clara, si més no monetària, però tot i així són qüestions que, cada volta més, afecten i preocupen una societat que comença a adonar-se del valor d’allò que l’envolta. Dins d’aquestes preocupacions, una de les més representatives és la que està desenvolupant-se per les repercussions de les espècies invasores. Aquestes, sovint, solen tindre un efecte devastador, però sabem vertaderament quant ens costa una espècie invasora?

El passat divendres 8 d’abril, Montserrat Vilà, investigadora de l’Estació Biològica de Doñana (CSIC), va impartir la conferència Ecological and economic impacts of invasive plants en l’Institut Cavanilles de Biodiversitat i Biologia Evolutiva de la Universitat de València. En aquesta, l’ecòloga va fer un repàs de les plantes invasores més representatives en l’àmbit global, fixant-se especialment en dos aspectes: ecològic i econòmic.

La conferenciant va esclarir, abans de tot, la diferència entre una planta exòtica i una planta invasora. Segons la científica, aquest terme –planta invasora– es pot definir mitjançant dos punts de vista, el biològic i el polític. Si parem atenció al biològic, aquestes plantes serien aquells vegetals exòtics –entenent exòtics com aliens al seu lloc típic de residència– que han aconseguit expandir-se d’una forma molt ràpida. Per altra banda, segons el punt de vista polític serien plantes exòtiques que «causen impactes».

«Tot i que normalment es parla de l’impacte dels animals invasors, les plantes poden tindre’l igual o major», apuntava la investigadora, que posava com a exemple el cas de Carpobrotus sp. Però, què és el que cal entendre per impacte? En ecologia, el concepte «impacte» s’explica com l’efecte que les espècies invasores exerceixen sobre els processos ecològics de l’ecosistema i el desviament que provoquen front a un ideal de referència anterior a la seua presència.

Per tant, no estem avaluant si aquests efectes són positius o negatius, però sí que podem mesurar si són grans o xicotets en comparació amb el nostre estat de referència, i fins i tot podem dir si aquests creixen o decreixen en funció del temps. Aquests impactes afecten a tots els nivells de classificació ecològica –des de l’individual fins al comunitari–; per tant, cal buscar quina és la millor forma d’estudiar-los. Normalment aquests impactes s’estudien comparant ambients semblants amb presència o absència d’espècies invasores, per tal de tindre una sistema originari i un altre pertorbat. Però no és l’única forma, ja que en altres casos s’estudia mitjançant l’observació de l’àrea envaïda en funció del temps; fins i tot, es pot comparar l’àrea envaïda amb una altra on les espècies invasores han sigut finalment exterminades.

D’altra banda, l’efecte de les plantes invasores pot ser diferent segons la regió on es troben, com ocorre en el cas dels agrets (Oxalis pes-caprae), que s’ha estès molt per la regió mediterrània, i s’observa especialment en els cultius de tarongers. Aquest, tot i tindre un efecte negatiu, usualment, varia la seua intensitat segons l’àrea d’estudi.

A la imatge, Montserrat Vilà i les persones assistents a la conferència Ecological and economic impacts of invasive plants, durant el torn de preguntes. / Marcos Morales

I és que, de forma general, els estudis sobre plantes invasores se centren principalment en els efectes negatius de les mateixes. A més, aquests solen tractar d’una sèrie d’espècies model com Bromus tectorum –planta invasora a l’Amèrica del Nord d’origen europeu que augmenta el risc d’incendis–, el qual restringeix molt els resultats dels estudis. Tots aquests condicionants, units al poc ventall de variables que examina cada article per sí mateix –generalment diversitat i riquesa d’espècies–, fa que siga difícil valorar els danys ecològics que les plantes invasores provoquen en el seu conjunt.

Però no només ecològicament és difícil d’avaluar la despesa que provoquen les plantes invasores. En l’àmbit econòmic, l’impacte és cada volta més present. Un dels aspectes més interessants d’aquest punt és sense cap mena de dubte el referent a la salut humana. L’increment del nombre d’al·lèrgies degut al pol·len de plantes exòtiques està convertint-se en un problema cada volta major per al sistema immunològic de les persones que viuen en regions on aquestes no creixen de forma natural. En aquest cas, no només les plantes invasores són les culpables de produir els al·lèrgens, sinó que l’ús de plantes exòtiques en jardins de forma ornamental també estan incrementant la seua presència.

No cal oblidar també que algunes espècies invasores han tingut un efecte a nivell estètic, inquantificable, com el que ha produït el cas del morrut de les palmeres (Rhynchophorus ferrugineus), el qual ha suposat, a més, un cost econòmic considerable. És per això que, cada volta més, des de les institucions públiques s’intenten realitzar avaluacions de riscos de les diferents espècies invasores, que segons paraules de la pròpia conferenciant, «no són més que un protocol que es realitza per a prendre decisions respecte d’una espècie».

La investigadora va concloure la presentació destacant que cal continuar estudiant l’impacte de les plantes invasores, ja que només tenim informació d’unes poques espècies i no a tots els nivells ecològics. A més, la recerca i l’estudi d’aquestes ha d’evolucionar des de l’àmbit específic fins al global. Serà aquesta informació la que en un futur ens ajudarà a realitzar més i millors avaluacions de riscos per poder actuar amb major efectivitat front a aquest problema global i exponencial que encara no sap dir quant una planta invasora val.

Articles relacionats

La invasió verda: Plantes protagonistes de trastorns ambientals al territori valencià, per Simón Fos Martín

Rynchophorusferrugineus, o el devorador de palmeres: L’àrdua carrera contra la plaga del morrut roig al País Valencià, per José Vicente Bernabeu

L’aventura cosmopolita de l’agret: Una planta familiar amb curiositats sorprenents, per Simón Fos Martín i M. Ángeles Codoñer Santamans