El primer gran incendi de 2023 va ser declarat el passat 23 de març en la localitat castellonenca de Vilanova de Viver, a la comarca de l’Alt Millars, i fins al moment ha calcinat 4.700 hectàrees en un perímetre de 55 quilòmetres. Aquest incendi s’ha classificat com un incendi de sisena generació, però, com són aquests focs? Els incendis de sisena generació es caracteritzen per ser capaços de modificar les condicions meteorològiques de la zona afectada per les flames i el seu entorn més immediat. Són focs ràpids i agressius, en els quals les flames poden superar la velocitat de 6 km/h, la qual cosa suposa entre sis i dotze vegades la velocitat d’un incendi a l’ús. Artemi Cerdà, integrant del Grup d’Investigació en Erosió i Degradació del Sòl de la Universitat de València, explica que aquest tipus de incendis «són devastadors, incontrolables, molt perillosos i de molt difícil predicció en la seua evolució». L’acumulació elevada de biomassa, a causa de l’abandonament d’espais forestals i agrícoles juntament amb les sequeres i les altes temperatures, són els principals motors dels incendis de sisena generació.
L’enginyer Víctor Resco de Dios, en el seu llibre Plant-Fire Interactions, defineix aquests incendis com «els més destructius que hem experimentat fins avui, ja que són capaços de consumir 10.000 hectàrees o més en tan sols 1 hora». L’energia alliberada pel foc és tan elevada que genera una activitat piroconvectiva que pot donar lloc a la formació de pirocúmuls o pirocumulonimbs, els quals col·lapsen amb la baixada de les temperatures generant un comportament del foc extremadament erràtic i ràpid. Aquests incendis de sisena generació són imparables una vegada que es desenvolupen, i per això són una de les majors preocupacions quant a les labors d’extinció.
Quines són les generacions d’incendis forestals?
Des de la Divisió General de Prevenció, Extinció d’Incendis i Salvaments de Catalunya, Antoni Rifà i Marc Castellnou van definir en 2007 cinc generacions d’incendis segons el combustible, les característiques (perímetre, intensitat i velocitat de propagació), el context territorial i temporal i les accions que s’han de dur a terme per a la seua extinció. Els incendis de primera generació es caracteritzen per ocupar perímetres llargs i tindre altes velocitats de propagació, on el combustible és la massa forestal de baixa càrrega, i es relacionen amb l’abandonament de les terres de cultiu; mentre que els de cinquena generació són incendis causats per múltiples focus secundaris i que ocupen grans masses forestals de fins a 30.000 hectàrees d’ample. En aquests, el combustible són boscos homogenis amb altes densitats i continuïtat vertical i finques amb capacitat de propagació, i es relacionen amb una absència prolongada de gestió forestal, així com de l’augment de finques disperses en terrenys forestals. En 2017, els incendis que van tindre lloc a Xile, que van arribar als 60.000 kW/m, i van cremar 467.000 hectàrees, van definir una nova generació, la sisena.
El foc de Vilanova de Viver es produeix a més fora de la temporada habitual d’incendis forestals. Una situació que els experts alerten que anirà a més a conseqüència del canvi climàtic, a causa de l’augment general de les temperatures, les onades de calor i els períodes de sequera. Tot plegat, condicions que tenen el potencial d’influir en els incendis i modificar les seues distribucions temporals.