Els reptes actuals de la sostenibilitat

eduardo-rojas-incendi
© Miguel Lorenzo
Paisatge de Macastre a començament de juliol de 2012, després de l’incendi que va afectar diversos municipis de la Foia de Bunyol.

«El necessari aprofitament dels recursos naturals fa impossible en alguns moments la sostenibilitat mediambiental». Eduardo Rojas Briales, subdirector general de la FAO (Organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura), resumia així el problema de la sostenibilitat, en una conferència el passat 25 de febrer a València.

En la conferència, anomenada De Carlowitz a la Cimera de Rio +20: 300 anys d’evolució del principi de sostenibilitat, Rojas –responsable  del departament forestal de l’organització– va fer un repàs en la historia de la protecció dels boscos, des del naixement de la paraula «sostenibilitat» fins a les noves propostes de la FAO en matèria de prevenció i manteniment de les zones més sensibles a la desforestació.

Segons Eduardo Rojas, el principal perill de la desforestació és la necessitat, ja que la fusta es un material imprescindible, tant per a la construcció com per a combustibles i energia. Destaca, però, que a les zones rurals, aquelles que depenen essencialment dels recursos naturals que els envolten, la sostenibilitat es converteix en un element imprescindible. A més, va argumentar que l’augment de la densitat de població en algunes zones pròximes a boscos o altres ecosistemes mediambientals  provoca l’augment de la pressió sobre aquests i pot dur conseqüències desastroses.

En parlar de la pressió de la societat sobre els recursos naturals i les conseqüències que pot haver-hi, Eduardo Rojas va destacar alguns moments històrics en què la desforestació  va ser un element comú a les grans ciutats. Ja des de l’època romana, l’imperi estava rodejat de desforestació i al Renaixement, les monarquies  eren les que intentaven protegir els boscos, segons va comentar el conferenciant. Al Berlín de la II Guerra Mundial, va destacar,  «la desforestació era encara major que en l’actualitat».

LA COSTOSA EVOLUCIÓ DEL CONCEPTE DE SOSTENIBILITAT

Més de tres-cents anys avalen el significat de la paraula sostenibilitat gràcies al compendi Silvicultura Econòmica de Hans von Carlowitz, escrit l’any 1713 i que va donar el tret d’eixida als estudis forestals. Posteriorment, els il·lustrats («els que contribuïren al progrés de la humanitat», segons Rojas) i altres autors com Moser, van aconseguir que al segle XVIII es creara la primera escola forestal a Sant Petersburg.

 

«El nostre bosc no és humit, no tenim consciència del perill que correm»

eduardo-rojas
© Eva Maria Javier
El subdirector de la FAO, Eduardo Rojas, durant un moment de la seua conferència a València.

 

 

«El principal perill de la desforestació és la necessitat, ja que la fusta és un material imprescindible, tant per a la construcció com per a combustible i energia»

L’any 1987 es va utilitzar per primera vegada el terme desenvolupament sostenible, al conegut com Informe Bruntland, elaborat per distintes nacions de l’ONU. «El sud demanava desenvolupament i el nord sostenibilitat, d’ací el terme desenvolupament sostenible», va comentar Eduardo Rojas. En aquest informe son diverses les accions que es posen en marxa per a intentar millorar el medi ambient. Entre aquestes, podem destacar  el creixement econòmic als països del tercer món, el control demogràfic o la necessitat de no posar en perill els ecosistemes que sostenen la vida en la Terra.

La part negativa d’aquests tractats mediambientals va ser, segons el conferenciant, la cimera de Rio +20, en què «Europa no va pressionar». Una cimera amb 108 països participants que van redactar, entre altres, la coneguda com Agenda 21. L’ús del transport públic, les energies renovables o la creixent falta d’aigua van ser alguns dels temes tractats.

EL CAS VALENCIÀ

En arribar al torn de preguntes, molts dels participants van fer referència als incendis que van assolar les muntanyes de l’interior de la Comunitat Valenciana el passat estiu. «El nostre bosc no és humit, no tenim consciència del perill que correm» va dir el conferenciant en preguntar-li què s’ haguera pogut fer per evitar els incendis. Segons Eduardo Rojas, l’enorme expansió dels boscos i la falta de prevenció van ser les causes dels incendis, encara que va ressaltar que els incendis no són un problema greu a la comunitat: «al nord-oest  hi ha un problema brutal de nombre d’incendis, però en la resta es normal».

A més, va destacar la necessitat de buscar pressupostos per a la extinció i la proposta d’instal·lar camps de cultiu als boscos. «Els cultius actuen de tallafocs. Hi ha que llevar la por de cultivar en la muntanya, quan més cultiu, més bosc i més qualitat paisatgística».

Finalment, va ressaltar la importància  de transmetre aquests valors mediambientals a les noves generacions, per evitar que es tornen a succeir desastres i poder prendre mesures per millorar la qualitat dels nostres boscos.

Eva Maria Javier. Estudiant de Periodisme de la Universitat de València.
© Mètode 2013.

   
© Mètode 2013

Estudiant de Periodisme de la Universitat de València.