La roba del futur serà electrònica

Peces de vestir que canvien les seues propietats, com el color i la forma, i que incorporen altres funcions més que l’estètica, com la detecció de l’estat d’ànim del seu portador, és el futur que planteja Joanna Berzowska, directora del departament de Disseny i Càlcul Computacional de la Universitat de Concòrdia (Canadà) i de l’empresa de tèxtils electrònics OM Signal. Al seu laboratori, es treballa amb les «peces reactives», que són aquelles en les quals s’integren components electrònics que permeten detectar moviments, modificar les seues propietats i inclús emmagatzemar energia.

Berzowska va explicar la seua investigació en el simposi EmTech, del MIT Technology Review, que va tindre lloc a València el passat 6 de novembre, en el qual es parlava de com la tecnologia és una via per a revitalitzar la indústria. Així, Berzowska va destacar que cal «renovar per complet» les estratègies de fabricació i «combinar» la producció tèxtil amb l’electrònica. «El nostre horitzó és traslladar la funcionalitat dins de la fibra i fabricar-les amb un procés de manufactura ràpid, per a la qual cosa s’haurien de desenvolupar línies de producció més sofisticades.»

Aquesta vessant industrial que permetria, a un mig-llarg termini, la popularització de les vestidures electròniques depèn, en gran mesura, de la combinació de dos sectors empresarials molt consolidats i amb un alt grau d’independència entre ells, com el sector tèxtil i de la moda i el sector de l’electrònica. Això suposa un entrebanc per al camí de la investigació de Berzowska, però la via dels tèxtils electrònics es planteja com el revulsiu que podrien aprofitar zones de tradició tèxtil, com el Canadà o com la pròpia València, per a ressuscitar la seua indústria.

Ara, el principal repte d’aquesta innovadora indústria híbrida entre tèxtil i electrònica és, segons explica la investigadora, la miniaturització i integració en les fibres no sols dels sensors sinó dels components electrònics que els operen. No obstant, ja hi ha un primer prototip totalment funcional de peça electrònica. Es tracta d’una samarreta que incorpora components electrònics amb els quals detecta la biometria del portador i ofereix una gran varietat d’informació: les pulsacions per minut, el ritme cardíac, el ritme respiratori, les petjades realitzades i les calories cremades al llarg del dia, etc. A més, el software de la samarreta analitza tota la informació recollida per a detectar l’estat d’ànim del portador; els moments d’estrès, de relax, de plaer o d’intensitat laboral, etc. L’usuari rep tota aquesta informació en temps real en el seu dispositiu mòbil, de manera que la samarreta li pot donar consells del tipus «t’estàs estressant, mira de relaxar-te», podent arribar fins i tot a preveure el futur de la salut de l’usuari, com per exemple, advertint d’un possible infart.

Kèlsang Bas Belda. Estudiant de Periodisme de la Universitat de València.
© Mètode 2013

«La via dels tèxtils electrònics es planteja com el revulsiu que podrien aprofitar zones de tradició tèxtil per a ressuscitar la indústria»

«L’usuari rep tota aquesta informació en temps real en el seu dispositiu mòbil, de manera que la samarreta li pot donar consells»