Sembrant biodiversitat al camp valencià

Naix el ‘Catàleg valencià de varietats tradicionals d’interés agrari’

'Catàleg valencià de varietats tradicionals d'interés agrari'.

L’albergínia llistada de Gandia, la tomaca de Mutxamel, el garrofó pintat, l’encisam morat de Morella, el cacau del collaret… Tradicionalment, els camps valencians s’han caracteritzat per una gran heterogeneïtat de productes, resultat d’usos i costums agraris molt particulars a les zones concretes de cultiu. Tanmateix, aquesta diversitat ha anat reduint-se a mesura que es prioritzava una producció orientada més a l’exportació que no al consum local. Tal com ens assenyala Josep Roselló, tècnic agrícola de l’Estació Experimental Agrícola de Carcaixent, l’agricultura moderna està pensada per a produir varietats de fruites i hortalisses que rendisquen «al màxim i proporcionen una collita més homogènia», sempre de cara a la seua distribució a grans distàncies. En conseqüència, varietats tradicionalment conreades al llarg del territori s’han vist arraconades i fins i tot resulten hui desconegudes per a molts consumidors.

Amb l’objectiu d’evitar la pèrdua definitiva d’aquestes varietats, la Conselleria d’Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural de la Generalitat Valenciana va posar en marxa en 2017 el Pla de la diversitat agrària valenciana, del qual Josep Roselló, una de les figures clau en aquesta iniciativa, ens parlava a l’article «Una oportunitat per a les nostres varietats tradicionals» de la seua secció a la revista Mètode. En aquest, assenyalava com a peça fonamental la creació del Catàleg valencià de varietats tradicionals d’interés agrari, una «selecció de cultivars antics descrits des del punt de vista morfològic, agronòmic i cultural», elaborat amb l’objectiu del promoure el seu cultiu al camp i el seu coneixement per part dels consumidors. El passat 25 de setembre, la consellera d’Agricultura Elena Cebrián presentava el catàleg a Dénia.

«El ‘Catàleg valencià de varietats tradicionals d’interés agrari’ consta de 45 fitxes amb dades tècniques útils per als interessats a cultivar-les»

En la seua primera versió, el catàleg consta de 45 fitxes d’un marcat caràcter visual, encapçalades pel nom comú i pel nom científic de la varietat descrita. Les varietats presenten una divisió per famílies (solanàcies, lleguminoses, cucurbitàcies, umbel·líferes, crucíferes, liliàcies, compostes i quenopodiàcies) i cada fitxa inclou dades tècniques útils per als interessats a cultivar-les, com ara un calendari del cicle sembra-trasplantament-recol·lecció i maduració de llavors, així com un requadre amb les característiques físiques (forma, pes, color de la pell exterior i de la carn, mida de les fulles, etc.). A això s’uneix un breu resum de les característiques organolèptiques i nutricionals (sabors, textures i usos habituals en cuina), així com informació agronòmica relativa a les particularitats del cultiu i la producció. A més, també s’inclouen dades de tipus cultural, com el lloc d’origen de la varietat.

Catàleg valencià de varietats tradicionals d’interés agrari

La consellera d’Agricultura Elena Cebrián va presentar el catàleg el passat 25 de setembre a Dénia. / Foto: Generalitat Valenciana

Parlem d’una primera versió del catàleg perquè l’objectiu dels seus impulsors és que vaja creixent amb el temps. De la mateixa manera que el document és de lliure accés (pot descarregar-se al web de la Conselleria d’Agricultura), també ho són les llavors d’aquestes varietats. Aquestes es troben conservades a quatre punts diferents del País Valencià: a les estacions experimentals agràries de Vila-real, Carcaixent i Elx, i també al Centre per a la Investigació i Experimentació Forestal situat a Quart de Poblet. Poden sol·licitar les llavors tant consumidors que desitgen cultivar-les als seus horts particulars com llauradors professionals: només han d’acudir a un d’aquests punts de préstec i les obtindran mitjançant un Acord de Transferència de Materials. Amb aquest acord, els sol·licitants es comprometen a no vendre les llavors a tercers i, a més, proporcionar informació al punt de préstec relativa l’evolució del cultiu (si han tingut alguna dificultat durant el procés o han observat canvis en els resultats, etc.). Aquestes dades, a més d’altres que s’aniran recollint amb la participació de totes les entitats i individus interessats, des de cooperatives i sindicats a llauradors particulars, serviran per enriquir el catàleg i, per tant, el reservori genètic del camp valencià.

Segons Josep Roselló, és important que els sol·licitants entenguen que el que obtenen són llavors «en procés de millora», amb un rendiment diferent al de les comercials. Per tant, la producció resultant, més heterogènia, ha d’orientar-se a un consum de proximitat, vinculat al territori, que proporcione al consumidor un extra de qualitat en textura i sabor. Roselló posa també èmfasi en la importància que el consumidor conega i demane aquestes varietats per tal d’aconseguir la seua conservació efectiva.

Només mantenint aquestes varietats presents a la nostra taula romandran també vives al camp.

Algunes de les fitxes del Catàleg valencià de varietats d’interés agrari.

© Mètode 2018

Periodista i traductora, revista Mètode.