Set dies per a divulgar i convèncer
Sobre la Setmana Europea de la Vacunació i la importància de prevenir
Madmoiselle Lavender, SINC
Tots els anys a l’abril se celebra la Setmana Europea de la Vacunació. Aquesta iniciativa promoguda per l’OMS, que enguany té lloc del 23 al 30 d’abril, tracta de ressaltar la importància que té la tècnica immunològica per tal de prevenir malalties infeccioses. Els experts posen sobre la taula totes les seues armes per poder convèncer la ciutadania, i en especial les famílies, de la importància de vacunar-se. Des del seu naixement fins a l’actualitat, els dubtes sobre l’efectivitat i la seguretat de les vacunes han estat presents en la societat en major o menor mesura.
Al segle xviii el metge anglés Edward Jenner va encetar el que seria el llarg recorregut de la vacunologia. Una proposta ja, des dels seus inicis, no exempta de polèmica. Jenner va posar en pràctica l’antic sistema oriental de la inoculació usant limfa de munyidors afectats per la verola bovina. Malgrat que des del 1796 aquesta mesura preventiva salvà la vida a moltes persones contagiades de verola, no va ser vista de primeres amb bons ulls. Un dels problemes que es mencionaven era que es contaminaven de persones sanes; un dels arguments que encara perjudiquen la visió de les vacunes avui dia. La prova es va realitzar sobre un xiquet de vuit anys anomenat James Philips, i això va agreujar les crítiques. Però Philips no va desenvolupar la malaltia.
Contant aquesta anècdota històrica començava un debat sobre les vacunes el 21 d’abril a l’Octubre Centre de Cultura Contemporània. L’acte va estar presentat per Lluís Cerveró, membre de la Junta Directiva de la Societat Valenciana de Ciències de la Salut (SVCS), que ens convidava a reflexionar sobre els avanços que ha suposat la vacunació fins als nostres dies.
Els ponents, Ferran Calvo Rigual –cap de Servei de Pediatria a l’Hospital Lluís Alcanyís de Xàtiva– i Antonio Portero Alonso –de la Unitat de Coordinació i Promoció de la Salut, pertanyent a la Conselleria de Sanitat de la Generalitat Valenciana–, exposaren els motius per vacunar-se, desmentiren els mites i explicaren com funciona el procés d’acceptació i comercialització d’aquest tipus de medicament preventiu. La comercialització autoritzada de les vacunes segueix uns criteris. Abans d’introduir una vacuna en el calendari infantil o adult passa per un procés ratificatori controlat per l’Agència Espanyola del Medicament, pel que es determina si és segura i eficaç. Es tenen en compte els efectes i la resposta immunològica de la vacuna.
Portero afirmà que «la mala opinió que tenen algunes persones és per desconeixement». Per aquesta raó es produeix l’estigmatització d’algunes vacunes entre les que l’expert, partícip en l’elaboració del calendari vacunal, destaca la vacuna contra els virus del papil·loma humà. Existeix fins i tot l’Associació d’Afectades per la Vacuna del Papil·loma. En aquesta línia, Portero va assegurar que hi ha més beneficis que riscos en posar-se una vacuna i que «l’efecte secundari més freqüent és el dolor de braç». Els efectes adversos, no obstant això, estan molt mal vistos perquè s’administren a persones sanes. Pel que fa a les vacunes contra la diftèria, només n’hi hauran fins a final d’any. En aquesta situació, Portero va confessar que s’han vist obligats a prioritzar les embarassades, per davant de xiquets de 5 i 6 anys, perquè no n’hi ha per a tots. I afegia que «és un problema a nivell europeu», perquè no se’n fabriquen més als laboratoris.
Ara bé, com convèncer pacients i famílies perquè es vacunen? Aquest és l’objectiu de Fernando Calvo. El pediatra insisteix en la importància de propagar la vacunació «per a protegir de la malaltia». Pediatres i altres experts estan d’acord en allò bàsic pel que fa al calendari vacunal infantil. No obstant això, encara existeixen posicions extremes i teories conspiratives. Algunes vacunes són d’aplicació col·lectiva, però la decisió de vacunar és una qüestió subjecta a la llibertat individual. Per a ser capaços d’establir estratègies a fi de minimitzar el rebuig, José Tuells, director de la Càtedra Balmis de Vacunologia de la Universitat d’Alacant, parla en una entrevista a Mètode TV de la «vacunologia social». Per la seua banda, Fernando Calvo entén que hi ha famílies que vacil·len a l’hora de vacunar als seus fills. Davant aquesta situació, ell informa i negocia. El pediatra diu que li agraden «els malalts que pregunten però es deixen portar, que no qüestionen les decisions que prenem cada dia».
Marta Navarro. Estudiant de Periodisme de la Universitat de València.
© Mètode 2016.