Sistema Humboldt-Rodríguez
L’artista valenciana Nuria Rodríguez combina ciència i art en una exposició a La Nau
Nuria Rodríguez caracteritza la seua exposició Sistema Humboldt. Pensar/pintar d’aventura. «És el resultat d’una travessia personal en què he anat desenvolupant diferents alter egos, i Humboldt és el nexe ideal», afirma. Artista i professora en el Departament de Pintura de la Universitat Politècnica de València (UPV), Nuria Rodríguez és doctora en Belles Arts i titulada en Disseny Industrial per l’Escola Superior de Disseny de València. Assegura que, en el desenvolupament de la seua obra, sovint s’ha perdut en la seua disfressa d’historiadora. Segons l’artista, en la seua recreació dels passos de Humboldt pel Mediterrani, a voltes no ha sigut capaç de diferenciar-se a si mateixa del seu alter ego. I es reconeix exploradora, però del tipus que el naturalista alemany representava, el que no pretén aspirar a una meta paradisíaca. «Ell mai va pujar la muntanya més alta. Ell buscava connexions, tractava de comprendre el món», explica l’artista sobre Humboldt. Ara, el Centre Cultura de la Nau de la Universitat de València recull el resultat d’un viatge en què Nuria Rodríguez es va embarcar fa anys, una exposició que es podrà veure fins al 10 de maig i en què s’entrellacen ciència i art, Humboldt i l’experiència personal de l’artista valenciana.
Hi ha una pregunta que articula tota l’exposició, i que rep l’espectador:
«Per què col·leccionar totes les muntanyes,
totes les illes, totes les pedres,
totes les plantes, totes les paraules,
totes les coses, una vegada i una altra?»
Nuria Rodríguez considera que la resposta a aquest interrogant està en el moment. «Cada època necessita noves respostes», explica, i ressalta la necessitat de realitzar una nova lectura de les coses, per a condicionar-les a allò que l’ésser humà ha anat fent. L’exposició és així, d’alguna manera, una unió de la lectura passada de Humboldt, i la present de Rodríguez. La mateixa artista valenciana es considera a si mateixa, i de forma similar a la que ho va ser l’explorador alemany, una pensadora romàntica. La seua idea del concepte és, a més a més, concreta, i remet a María Zambrano i Aristòtil: a la convivència de la part racional i la poètica. Per a Nuria Rodríguez, un pensador romàntic és aquell que té «una mirada cap a la natura en què s’aboquen els mateixos sentiments, però des del punt de vista de l’observació científica». Hi ha una frase de Humboldt escrita a una de les parets de l’exposició mitjançant la qual l’artista ha fixat aquesta idea, que passa a formar part de la resta d’obres que componen la mostra:
«Així com la intel·ligència i les formes del llenguatge, el pensament i el símbol, estan units per llaços secrets i indissolubles, de la mateixa forma també el món exterior es confon, quasi sense advertir-ho, amb les nostres idees i els nostres sentiments».
Per a Nuria Rodríguez, aquest plantejament deixa clara una realitat inevitable: és impossible tindre una ment racional aliena als propis sentiments. «Veus a través d’allò que coneixes», sentencia.
Aquest biaix propi i emocional és palpable a la proposta expositiva de l’artista, en què elements naturals, textos científics, documentals i altres materials s’uneixen a records, frases, llibres i objectes del passat de Nuria Rodríguez. «El material que l’espectador es va a trobar és molt divers: hi ha quadres de gran format, làmines pintades a mà, objectes de caràcter surrealista…», indica l’artista. «Per a mi, és com si l’exposició fora un mapa, i cada cosa té una ubicació coherent». El visitant que acudeix a La Nau és rebut per un catàleg de 48 paraules, «que reflecteixen la part analògica del projecte, entrellaçades a partir de l’atzar» i ordenades alfabèticament. No obstant això, aquesta organització es trenca més tard a l’exposició. «Volia explicar que l’ordre tradicional, ara mateix i per la part digital, s’ha trencat. Que els nous models d’accedir a la informació han trencat amb la nostra maneta de llegir, d’esquerra a dreta o de dalt a baix». És per això que el glossari de paraules amb què conta la web de l’exposició mai no apareix amb un ordre fixe. «Mai no es podrà entrar a la col·lecció de termes de la mateixa forma», declara Nuria Rodríguez al respecte.
L’artista destaca també en la seua mostra la importància d’incloure una mirada de gènere en el descobriment de la natura i la relació amb aquesta. «Considere un biaix important preguntar-se quantes dones exploradores o aventureres hi ha hagut. Així que l’espectador trobarà llibres com El viatge d’Egèria, que parla de la primera dona exploradora; o amb una recopilació de dones aventureres de Cristina Morató. Les dones hem d’anar als llocs. Això també és important», desenvolupa Rodríguez.
A la inauguració de l’exposició Sistema Humboldt. Pensar/Pintar, el passat 20 de febrer, indicava el vicerector de Cultura i Esport de la Universitat de València, Antonio Ariño, que el catàleg podria en realitat, i perfectament, titular-se Sistema Humboldt-Rodríguez. I en eixe moment Nuria Rodríguez va somriure i va afirmar tindre fascinació per «aquelles personalitats que han tractat de fer un compendi del coneixement científic relacionat amb l’art». Però no és difícil per a l’espectador adonar-se’n de com, amb la seua obra, l’artista s’ha convertit, per ella mateixa, en una de les personalitats que fa tant de temps que admira.
