Temps de taronja
Ens endinsem en el món dels cítrics amb una monografia del Jardí Botànic de la Universitat de València i 'Mètode'
| Gema Ancillo, Alejandro Medina | ||
|
«Al febrer cull la taronja i poda el taronger» Els cítrics han estat un element essencial en la cultura valenciana donada la seua implicació hortícola. De tots aquests, el taronger ha constituït un dels referents de l’horta mediterrània, arribant fins i tot a ser un signe d’identitat més enllà de la mera relació comercial o alimentària que els valencians poden establir amb ell. La literatura o les pròpies dites populars com la que encapçala aquest article són proves de la forta vinculació que el poble valencià ha establert amb aquest arbre, que d’una forma emblemàtica avui dia representa molt més que un vegetal, constituint un signe clar d’identitat cultural i un recurs literari de l’ideal natural. Com a mostra: «Vora el barranc dels Algadins Una de les institucions més importants a l’hora d’introduir aquest tipus de cultiu en l’horta valenciana ha estat el Jardí Botànic de València, ja que des del seus inicis en ell s’assajava amb les diferents espècies exòtiques de cítrics per poder adaptar-les al clima mediterrani tenint el seu òptim en la segona meitat del segle xix. Aquesta relació històric-botànica és la que queda patent en l’obra Els cítrics de Gema Ancillo i Alejandro Medina publicada pel Jardí Botànic de la Universitat de València i Mètode. Introduït pels comentaris d’Isabel Mateu –directora del Jardí Botànic de la Universitat de València–, Els cítrics ens endinsa en el món dels vegetals que donen nom a l’obra mitjançant una descripció fisonòmica, fisiològica i filogenètica. L’obra conté a més un petit resum de la història d’aquest grup de vegetals sense consens taxonòmic a Espanya fins els moments actuals, on els programes de sanejament, quarantena i certificació especialment desenvolupats en el País Valencià –principal productor de cítrics de l’estat– per l’Institut Valencià d’Investigacions Agràries (IVIA) cobren protagonisme. Potser la part més interessant d’aquest àcid recull és la que conclou l’obra, on els autors fan un llistat exhaustiu de les diferents espècies de cítrics amb les que compta el Jardí Botànic. És interessant com Gema Ancillo i Alejandro Medina, mitjançant aquesta mostra cultivada, intenten representar la variabilitat biològica existent d’aquest grup, fent un esforç titànic que ens pot recordar al que va fer Antoni Josep Cavanilles en l’elaboració de les seues observacions, ja que, de la mateixa forma que va fer aquest, els autors no només s’encarreguen de descriure la planta, sinó que a més ens parlen dels seus usos i aprofitaments. El lector podrà d’aquesta forma consumir aquest llibre, full a full, com qui lleva els gallons a una mandarina quedant amb un regust àcid i fresc. Devorant-lo, com diria Vicent Andrés Estellés: «I amb la salut daurada de la taronja oberta Marcos Morales Peláez. Estudiant de Biologia de la Universitat de València. |
«Potser la part més interessant d’aquest recull és la que conclou l’obra, on els autors fan un llistat exhaustiu de les diferents espècies de cítrics amb les que compta el Jardí Botànic» |
|
