Tòxics mediambientals

L’Escola de Primavera de Maó reuneix investigadors que estudien la contaminació ambiental des de diverses perspectives

mao_portada
Lucia Sapiña

Fums tòxics, asbest, mercuri, pintures amb plom… Com acaren les distintes societats els diversos riscs a que estan exposades? I com s’ha fet al llarg de la historia? El paper que han tingut els experts, la seua autoritat i credibilitat en diversos entorns socials, polítics i culturals així com les cultures del risc, la relació entre tòxics i problemes de salut o entre activisme i ideologia, han estat algunes de les qüestions que s’han abordat en la darrera Escola de Primavera d’Història de la Ciència i de la Divulgació celebrada a Maó (Menorca) del 14 al 16 de maig. L’Escola, que enguany ha arribat a la seua vuitena edició, està organitzada per l’Institut de Història de la Medicina i la Ciència López Piñero de la Universitat de València, l’Institut Menorquí d’Estudis, la Societat Catalana d’Història de la Ciència i de la Tècnica i la European Society for the History of Science.

Sota el títol Viure a un món tòxic (1800-2000). Experts, activisme, indústria i regulació, l’Escola ha comptat amb tres conferències magistrals. La primera, a càrrec de Gerald Markowitz, professor d’Història al John Jay College i Graduate Centre de la Universitat de Nova York, va explicar el cas de la pintura amb plom als Estats Units, tradicionalment molt emprada a les llars nord-americanes. La segona va estar a càrrec Thomas Le Roux, del Centre de Recerques Històriques (CNRS) i especialista en història mediambiental de la industrialització, qui va parlar del fum i del canvi en la gestió del risc. Finalment, la conferència de cloenda va estar a càrrec d’Andrew Cunningham, de la Universitat de Cambridge, qui va traçar una història del mercuri a través dels seus usos i regulacions.

L’Escola de Primavera de Maó va reunir nombrosos estudiosos que treballen qüestions de contaminació ambiental des de diverses perspectives. Així, les conferències es van complementar amb diverses sessions de treball agrupades temàticament (substàncies tòxiques, aliments i medicaments i ambients tòxics) i amb una sessió de pòsters.

Silvia Pérez. Estudiant del Màster d’Història de la Ciència i Comunicació Científica. Universitat de València.
Lucía Sapiña. Observatori de les Dues Cultures. Revista Mètode.
© Mètode 2015.

mao_lateralLucía Sapiña

«Les cultures del risc, la relació entre tòxics i problemes de salut, o entre activisme i ideologia, han estat algunes de les qüestions que s’han abordat en la darrera Escola de Primavera d’Història de la Ciència i de la Divulgació»

 

© Mètode 2015