Un debat per pensar la ciència

Mètode celebra a Barcelona els seus 85 números en un acte a l’IEC

85metodeIEC-16

Jordi Play

«És una revista que ens enorgulleix a tots», va afirmar Joandomènec Ros, director de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), en la presentació del número 85 de la revista Mètode a Barcelona. Es pot dir que la comunitat científica de Barcelona ha fet seva aquesta publicació –que compta amb 23 anys d’història– i així va tornar a quedar palès aquest dimecres 20 de maig, quan un centenar de persones es van aplegar a l’IEC en el debat en torn de la pregunta «què és la ciència?». Amb la presència del director de Mètode, Martí Domínguez, i del rector de la Universitat de València, Esteban Morcillo, va tenir com a protagonistes a tres dels columnistes de la revista: Ramon Folch, Jorge Wagensberg i Pere Estupinyà.

El rector de la Universitat de València va destacar el ferm compromís de la institució amb la ciència i la seua divulgació. En aquest sentit, Esteban Morcillo va assegurar que: «Mètode és l’exemple més clar i cridaner de com l’aposta per la ciència ha caracteritzat sempre l’esperit de la Universitat de València.» A més, el rector va voler recordar els anys de crisi econòmica i de retallades en educació i ciència que s’han anat succeïnt, per a concloure reivindicant que : «La ciència és cultura i la cultura és irrenunciable en una societat democràtica.»

El director de Mètode, Martí Domínguez, per la seua part, va voler destacar la trajectòria de la revista al llarg dels seus 85 números, amb tots els projectes i inicatives que han anat sorgint al seu voltant al llarg dels seus més de vint anys d’història. «Mètode és un espai on pensar la ciència. Parlem de divulgació científica però voldríem que fora alguna cosa mes, un lloc on l’assaig, la transversalitat del coneixement i la unió entre lletraferits i científics tinguera una fructificació», va resumir el biòleg i escriptor.

Què és la ciència?

El biòleg i ecòleg Ramon Folch va emprar la noció d’obstacle epistemològic –introduïda per Gaston Bachelard– per explicar la raó per la qual bona part dels innovadors en ciència no pertanyien a institucions científiques. «Gràcies al seu desconeixement parcial del corpus de teories que els precedien», molts d’aquests científics van aconseguir donar amb la solució de problemes que semblaven irresolubles pels científics acadèmics. Per recolzar aquesta idea, Ramon Folch va citar autors com Michael Faraday, «un tipògraf que llegia les entrades sobre electricitat de l’Enciclopèdia Britànica mentre la componia», o Charles Darwin, «un estudiant de clergue desorientat; tan desorientat estava que es va embarcar per veure si aclaria les idees».

85metodeIEC-33Jordi Play

«La ciència és cultura i la cultura és irrenunciable en una societat democràtica»
(Esteban Morcillo)

85metodeIEC-10
Jordi Play
D’esquerra a dreta, Pere Estupinyà, Martí Domínguez, Ramon Folch, Jorge Wagensberg, Esteban Morcillo i Joandomènec Ros.
«La comunitat científica de Barcelona ha fet seva la revista Mètode i així va tornar a quedar palès aquest dimecres 20 de maig, quan un centenar de persones es van aplegar a l’IEC en el debat “Què és la ciència?”»

«Del mètode científic m’interessa molt la part d’interpretació dels resultats», va explicar el divulgador Pere Estupinyà. També col·laborador de Mètode, es va donar a conèixer en el món de la divulgació científica amb el blog Apuntes científicos desde el MIT allotjat al diari El País. Segons Estupinyà, «hi ha un fenomen, que es diu cherry picking [falàcia de l’evidència incomplerta, o biaix de confirmació], que vol dir triar les cireres més bones d’un cistell». Portat al terreny de la ciència, el cherry picking és la tendència de molts científics de triar les dades que donen suport a les seves hipòtesis, tot i amagant –o bé no tenint en compte– la resta de dades. Segons Estupinyà, aquesta tendència es fa molt evident en tractar problemes complexos com és el cas del canvi climàtic, on diferents experts poden recollir dades per defensar tesis radicalment diferents. Es tracta, en tot cas, d’una actitud que «no és científica».

El físic Jorge Wagensberg, qui ha desenvolupat una trajectòria intel·lectual única i sempre guiada per la qüestió de pensar la ciència, va iniciar la seva xerrada amb una confessió: «[Què és la ciència?] és una pregunta que m’he fet sempre, i durant molts anys he anat de confusió en confusió perquè cada vegada que t’apropes a un pensador científic o a un filòsof de la ciència trobes una resposta diferent». Malgrat aquests dubtes, Wagensberg va acabar oferint una definició –que gairebé podria tenir el format d’un tuit– que sintetitza dècades de reflexió: «La ciència és qualsevol forma de coneixement amb la qual som el màxim d’objectius, el màxim d’intel·ligibles i el màxim de dialèctics, i està clar que no tot és ciència».

«El biòleg i ecòleg Ramon Folch va emprar la noció d’obstacle epistemològic per explicar la raó per la qual bona part dels innovadors en ciència no pertanyien a institucions científiques»
85metodeIEC-02
Jordi Play
Durant la presentació es van repartir exemplars dels números 84 i 85 de la revista i de la monografia Científics lletraferits. A la imatge, l’editor Àlex Broch.

«”Del mètode científic m’interessa molt la part d’interpretació dels resultats”, va explicar el divulgador Pere Estupinyà»

Sobre el principi d’objectivitat –inspirant-se en Erwin Schrödinger–, Wagensberg assegurà que respecta «aquest principi si tries una manera d’estudiar una realitat que afecti el mínim possible tant l’observador com la pròpia realitat». Els avantatges de ser objectius són que «es garanteix la independència del que ha fet la teoria i de la complexitat de l’objecte que estem estudiant» i això dóna com a resultat que la ciència esdevé universal. El segon punt és el principi d’intel·ligibilitat, «és la hipòtesi del món real, el fet que la realitat es pugui comprendre». I què és comprendre? «Comprendre no és descriure; comprendre és la manera  més compacta de cercar què hi ha de comú entre coses diferents. En un tros de realitat no es pot comprendre res, necessites com a mínim dos». El tercer principi és el principi dialèctic, inspirat en les propostes de Karl Popper. «És la idea que qualsevol veritat científica ha d’entrar en col·lisió amb la realitat. Si la realitat no té dret a desmentir amb un experiment real –o fins i tot inventat, els Gedankenexperiment– això no és ciència». Wagensberg, que parla sovint amb aforismes, afirmà: «verificar s’escriu en minúscula i Falsar s’escriu amb majúscula, ja que amb una vegada que no funcioni n’hi ha prou». Una actitud freqüent, però que és incompatible amb aquest principi dialèctic, consisteix en amagar les incoherències, ja que aquestes acaben essent «el millor estímul per fer ciència».

Més de dues hores de debat plagat d’interessants reflexions sobre la ciència, els científics i el seu mètode, amb el mateix objectiu que resa el lema de la revista Mètode: «pensar la ciència».

Roger Corcho. Periodista, Barcelona.
© Mètode 2015.

Articles relacionats:
Mira en Mètode TV el vídeo «Pensar la ciència», amb Ramon Folch, Joandomènec Ros i Pere Estupinyà.

«”Què és la ciència?” és una pregunta que m’he fet sempre, i durant molts anys he anat de confusió en confusió perquè cada vegada trobes una resposta diferent»
(Jorge Wagensberg)

mini85metodeIEC-04 mini85metodeIEC-14 mini85metodeIEC-20
mini85metodeIEC-28 mini85metodeIEC-35 mini85metodeIEC-42
mini85metodeIEC-46 mini85metodeIEC-49 mini85metodeIEC-52
© Mètode 2015

Periodista, Barcelona.