Un univers en la nostra boca
Toni Gabaldón presenta el projecte Trau la llengua per estudiar el microbioma bucal humà
Que dins del nostre cos hi viuen microorganismes ho sabem des de fa vora tres-cents anys. Així ho va descobrir per casualitat l’holandès Anton Van Leeuwenhoek (1632-1723), inventor del primer microscopi, quan va provar a observar el que va poder rascar de la superfície de les seues dents amb les lents d’augment que va dissenyar, en un inici, per comprovar la qualitat de les teles que venia com a comerciant. Al cos humà, aquesta població microbiana és deu vegades superior a les aproximadament cent bilions de cèl·lules que el conformen, un quantiós grup de bactèries, fongs i fins i tot alguns virus anomenat microbioma que col·laboren en el correcte funcionament del nostre organisme. D’entre tots aquests microbis, els que més atenció han rebut per part de la comunitat científica són els que poblen els intestins, l’anomenada flora, imprescindibles en els processos de digestió i immunitat i relacionats amb l’aparició d’al·lèrgies, càncers o malalties cròniques. Determinant és també la presència de microorganismes en la saliva, la llengua, les dents, lligats a dolències com la gingivitis o les càries que, tot i no ser mortals, són les més patides arreu del món. Però fins ara, encara queda molt per comprendre d’aquest microbioma bucal.
Amb l’objectiu d’omplir aquest buit de coneixement, el Centre de Regulació Genòmica (CRG) de Barcelona ha encetat la segona edició de Trau la llengua, un projecte de ciència ciutadana col·laboratiu que pretén arreplegar mostres de saliva al llarg de tot el territori espanyol per poder estudiar de manera precisa el microbioma bucal humà. Toni Gabaldón, professor d’investigació de la Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats (ICREA) i responsable d’aquesta iniciativa, va ser l’encarregat de presentar-la a València el dia 8 de febrer a l’Espai Ciència de l’Octubre Centre de Cultura Contemporània, en una jornada inclosa dins del marc de la celebració internacional del Dia de Darwin.
El projecte Trau la llengua va començar fa dos anys amb una primera edició centrada en la població adolescent. Junt amb el seu equip, el professor Gabaldón va visitar instituts de tota Espanya per arreplegar mostres salivals de joves de quart de secundària d’entre quinze i setze anys, una franja d’edat que ell mateix considera «molt poc estudiada». Aquesta gira els va permetre recopilar al voltant de dos mil mostres diferents, suficients per fer una primera aproximació del mapa del microbioma bucal dels adolescents espanyols. Amb una població molt diversa, hi ha espècies comunes a totes les boques, sense diferències significatives entre homes i dones o entre els ambients urbans i rurals. Altres, però, apareixen en circumstàncies específiques: «Hi ha un bacteri que tan sols hem trobat en les persones que tenen un gos en casa. De fet, es tracta d’un dels bacteris més comuns a la saliva dels gossos», assenyala Toni Gabaldón. De manera semblant, trobaren bacteris relacionats amb malalties de genives pròpies dels fumadors crònics entre els adolescents que consumien tabac de manera primerenca.
«La diversitat és l’estat saludable del microbioma bucal»
Més enllà de quins microorganismes hi ha en la boca, igualment important és conèixer la seua concentració. Tal i com explica Gabaldón, «la diversitat és l’estat saludable del microbioma bucal», per la qual cosa és important mantenir equilibrades aquestes concentracions. L’estudi assenyala el consum de begudes amb sucre o d’aliments molt salats com hàbits que poden alterar aquesta balança, uns resultats en principi «predictibles», però que «necessitaven ser corroborats al laboratori».
POTENCIAL MÈDIC
L’estudi del microbioma bucal obre les portes a la comprensió, prevenció i tractament de certes malalties. És per això que en aquesta segona edició del projecte Trau la llengua, iniciat a mitjans de gener de 2017, es pretén aconseguir mostres de saliva de perfils diferents als arreplegats fa dos anys, amb especial interès per les persones que pateixen de síndrome de Down, anorèxia, celiaquia, fibrosis quística o càncer de pàncrees, «patologies que podrien reflectir-se d’alguna manera en el microbioma bucal» tal i com explica Gabaldón.
«Patologies com la celiaquia, la fibrosis quística o el càncer de pàncrees podrien reflectir-se d’alguna manera en el microbioma bucal»
Tot i la dificultat per cultivar al laboratori més de la meitat dels microbis que poblen la boca, les tecnologies de seqüenciació i comparació genòmica permeten conèixer amb precisió quines espècies conformen una mostra particular de microbioma i en quines concentracions es troben. Encara que no se sap ben bé si la presència, l’excés o la manca de certs microbis és causa o conseqüència de malalties, Gabaldón destaca la «capacitat diagnòstica» d’aquest mètode i proposa, per exemple, solucions farmacològiques com esbandides i xiclets probiòtics per restaurar l’equilibri de la «flora bucal».
Trau la llengua rodarà per la resta del territori espanyol fins al mes d’abril en busca de més voluntaris que vullguen participar amb la donació de la seua saliva i oferint xarrades divulgatives obertes a tota la ciutadania.
Més informació del projecte Trau la llengua i de com col·laborar-hi en la seua pàgina web.
