Una amenaça real i actual

cc_1
Irene Yuste

«El canvi climàtic ja està entre nosaltres». «No hi ha recanvi per a la nostra Terra». «Hi ha pocs temes que tinguen una importància tan vital per al món com el cas que ens ocupa ara». «El canvi climàtic és aquí». Totes aquestes són afirmacions que es van escoltar en la jornada «El futur del clima i el nostre futur», celebrada a València el 4 de novembre i organitzada per la Fundación Valenciana de Estudios Avanzados (FVEA) amb la col·laboració de les Corts Valencianes. En l’acte es van reunir experts de diferents perfils professionals, però tots ells relacionats amb el canvi climàtic, un problema que lluny de ser distant i ambigu ha de ser vist ja com una amenaça real, actual i molt propera. Vicente Boluda, president de la FVEA, José Luis Rubio, director de la jornada, Isabel Bonig, consellera d’Infraestructures, Territori i Medi Ambient, Alejandro Font de Mora, president de les Corts, i Santiago Grisolía, president del Consell Valencià de Cultura, van inaugurar una trobada marcada per les conclusions del recent cinquè informe del Panell Intergovernamental del Canvi Climàtic (IPCC): el canvi climàtic és inequívoc.

La jornada es va dividir en tres sessions. La primera se centrava en la situació actual, les implicacions i les conseqüències del canvi climàtic. Una d’aquestes conseqüències, que ja estem vivint, és l’augment del nivell del mar. Només des de l’any 1500 fins al 2000 pujà vint centímetres. «Espanya viu de les costes, del turisme. En aquestes zones, l’augment d’un centímetre del nivell del mar suposa un retrocés d’un metre de la línia de platja», alertava Joan Grimalt, enginyer químic i professor del CSIC. José María Baldasano, director de l’àrea de Ciències de la Terra del Barcelona Supercomputing Centre-Centre Nacional de Supercomputació, va destacar la importància de la modelització, del disseny de diferents models climàtics que tinguen cada vegada més factors en compte. I per a què la recollida i filtrat de dades siga idònia tan necessària és la supercomputació com disposar de professionals preparats.

 

«Espanya viu de les costes, del turisme. En aquestes zones, l’augment d’un centímetre del nivell del mar suposa un retrocés d’un metre de la línia de platja»
(Joan Grimalt)

cc_2Irene Yuste
D’esquerra a dreta, Joan Grimalt, José María Baldasano i José Navarro Pedreño, ponents de la primera sessió.
   

Tancava la sessió José Navarro Pedreño, sotsdirector del Màster Interuniversitari en Anàlisi i Gestió d’Ecosistemes Mediterranis. José Navarro va centrar la seua presentació en els efectes del canvi climàtic a la conca mediterrània i al País Valencià. Estem vivint ja una gran alteració en les aportacions d’aigua dolça i de sediments dels rius, un augment de la temperatura i salinitat de les aigües profundes, la reducció del cabal del riu Ebre i notables modificacions en la línia de costa valenciana. El País Valencià és de fet un dels exemples típics de territori en risc pel canvi climàtic, amb greus conseqüències econòmiques i socials. No obstant això José Navarro afirma no ser pessimista i veure en els sòls una oportunitat per mitigar els efectes del canvi climàtic. La solució passaria per tornar al seu anterior ús i maneig, a partir de mesures com la recuperació de l’abonat orgànic o la recuperació de les zones amb vegetació, especialment de ribera i marginals. Tot amb la finalitat de fixar carboni en el sistema sòl-planta en lloc d’alliberar-lo.

Vistes les conseqüències del canvi climàtic i l’impacte a casa nostra, el pas següent és defensar-se davant l’amenaça. Així, la segona sessió estava dedicada a la resposta institucional, de la ciència i de la societat. Lluny de negacionismes, al llarg de la jornada es va incidir en la idea que l’actual canvi climàtic no és res cíclic, sinó culpa de l’acció humana. Per això, per mitigar aquest procés «és fonamental sensibilitzar i conscienciar la població», assenyalava Vicente Tejedo, director general de Qualitat Ambiental de la Generalitat Valenciana. Altres objectius a assolir serien el desenvolupament sostenible, la implantació d’energies alternatives o la potenciació de l’I+D+i. «Cal començar a actuar com més aviat possible», va sentenciar Enrique Bailly-Bailliere, de l’Oficina Espanyola de Canvi Climàtic.

 

 

«El País Valencià és un dels exemples típics de territori en risc pel canvi climàtic, amb greus conseqüències econòmiques i socials»

 

 

 

 

 

«L’actual canvi climàtic no és res cíclic, sinó culpa de l’acció humana»

cc_3Irene Yuste
Vicente Tejedo, Enrique Bailly-Bailliere, Xavier Querol i Martí Domínguez van participar en la segona sessió de la jornada.
   

Sobre la resposta de la ciència va parlar Xavier Querol, investigador de l’Institut de Diagnòstic Ambiental i Estudis de l’Aigua del CSIC. «El canvi climàtic és un problema molt complex, que només la ciència pot abordar pel que fa a estratègies de diagnosi, mitigació i adaptació», va afirmar. A més va proposar potenciar la relació entre ciència i política ambiental, i va llançar una reivindicació: «invertir en ciència ha estat, és i serà sempre molt rendible». Aquesta segona sessió va acabar amb la presentació de Martí Domínguez, director de Mètode, que llançava una pregunta: «Per què la societat no respon davant l’amenaça del canvi climàtic?». Una possible resposta estaria en els mitjans de comunicació, i més concretament en els generadors d’opinió pública. Malgrat les afirmacions rotundes sobre el canvi climàtic, amb adjectius com «inqüestionable» o «inequívoc», això no s’ha vist reflectit ni en les informacions ni en els articles d’opinió. Des de l’any 2007 fins al 2014 hi ha hagut una pèrdua de la presència informativa del canvi climàtic i, en el millor dels casos, quan es tracta és d’una forma neutra, distant, massa cientifista. Però en altres casos, en general en mitjans de tendència conservadora, continua havent-hi una visió negacionista, escepticista, polititzada, i fins i tot que titlla de dogma o religió la lluita contra el canvi climàtic. El que queda després de tot això és «una actitud de no prendre’s seriosament el canvi climàtic», quan els mitjans haurien de ser «no només fonts d’informació, sinó també de formació». Així, Martí Domínguez va tancar la seua intervenció amb un decàleg per al tractament informatiu del canvi climàtic, on els tòpics, la saturació, el sensacionalisme i la politització no tenen cabuda.

La tercera i última sessió, amb la qual acabava la jornada, portava per títol «Obligats a canviar. Nous paradigmes i innovació en les estratègies d’adaptació i mitigació del canvi climàtic». I després d’ella, les conclusions i la clausura. A grans trets es pot resumir que l’escalfament global és inequívoc i que la influència humana en aquest canvi és clara. Però igual que som els culpables és a les nostres mans mitigar-lo. En les diferents presentacions de la jornada es va enumerar una bona mostra de propostes per combatre aquesta amenaça, tant des de les administracions com des de la ciència i la societat civil. Diferents ponents van ressaltar la importància de l’educació, de la formació, enfront de l’actual dèficit científic i cultural que atribueixen a la societat espanyola. «La conscienciació ambiental ha fallat», lamentava des del públic un dels assistents. «Quan la gent parle tant del canvi climàtic com ho fa del futbol, estarem a prop de la solució», va sentenciar un altre.

Íngrid Lafita. Periodista. Revista Mètode, Universitat de València.
© Mètode 2014.

 

cc_lateralIrene Yuste

«El canvi climàtic és un problema molt complex, que només la ciència pot abordar pel que fa a estratègies de diagnosi, mitigació i adaptació»
(Xavier Querol)

© Mètode 2014

Llicenciada en Periodisme i graduada en Comunicació Audiovisual. Revista Mètode, Universitat de València.