Una obra per a totes les científiques anònimes

Un mural de la il·lustradora Paula Bonet dóna la benvinguda a un nou centre de recerca de la Universitat de València

Malgrat totes les passes que s’han fet durant les últimes dècades per visualitzar les desigualtats entre gèneres, als centres d’investigació, laboratoris i universitats de l’Estat espanyol únicament el 20% dels càrrecs amb més poder de la jerarquia acadèmica es troben en mans de dones, tot i que aquestes constitueixen el 57% dels estudiants predoctorals i el 60% dels graduats a les universitats espanyoles i posseeixen, en conjunt, millors expedients acadèmics que els homes. Aquestes són una xicoteta part de les dades que recull l’Informe de dones investigadores del 2016 elaborat pel CSIC que evidencien que la igualtat entre homes i dones encara està ben lluny de la realitat del món de la recerca científica. Les carreres científiques són alhora carreres d’obstacles que, en el cas de les dones, han de tractar de lliurar amb molt menys marge de maniobra i que solen acabar abans que les dels seus companys masculins.

mural-bonet-portada

Antoni Medall

A través de la mirada de la científica anònima que protagonitza l’obra, l’artista Paula Bonet plasma les vides de milers de dones que s’esforcen a compaginar una vida activa en allò que senten com a part irrenunciable de la seua existència –la ciència– en una societat que encara no ha interioritzat el volum de sacrificis i renúncies que han d’assumir els científics. Les dones científiques s’enfronten a un doble repte: fer front als múltiples obstacles que suposa viure en una societat patriarcal en la qual encara perviu l’encasellament de les dones com a quasi úniques responsables del treball de cures a la llar i a la feina, i emprendre en un món que, tradicionalment i com altres tantes coses, ha estat sempre vinculat als homes. Aquesta obra de la il·lustradora valenciana complementa en certa manera el que serà el nou número de la revista Mètode, dedicat a les dones en el món científic i en el qual s’hi podrà trobar una col·lecció de retrats d’algunes de les dones més destacades de la història de la ciència. Amb la placa de Petri que envolta la figura de la científica, Paula Bonet vol representar «l’aïllament social que pateixen les dones que han decidit dedicar-se al món de la recerca científica» i que es troben amb una falta de comprensió en tots els seus cercles socials. Segons l’autora, es tracta d’un petit homenatge als milers de dones anònimes que desenvolupen la seua feina als hospitals, universitats, laboratoris i centres d’investigació de tot el món i que habitualment no són reconegudes com a part fonamental del món científic.

pb_3131

pb_3172Aquest mural es troba a l’edifici del nou Institut de Biologia Integrativa i de Sistemes (I2SysBio), que forma part del Parc Científic de la Universitat de València. Aquest centre de recerca, depenent de la Universitat de València i del CSIC, naix amb l’objectiu d’esdevenir una referència nacional en el camp de la biologia de sistemes, una disciplina de desenvolupament recent que analitza els processos relacionats amb els éssers vius des d’una perspectiva global. Juli Peretó, professor de bioquímica i biologia molecular i membre de l’Institut Cavanilles de Biodiversitat i Biologia Evolutiva i de l’I2SysBio, reconeix que seguien de prop la trajectòria de Paula Bonet i que van contactar amb ella amb l’objectiu d’embellir el nou institut demostrant que l’art i la ciència poden compartir qualsevol espai. Ella, després d’endinsar-se en la feina de recerca científica que es du a terme a la Universitat de València, va voler crear un petit referent per als milers de dones que treballaran dia a dia en aquest centre i en la resta de la universitat.

Diferents estudis i informes, com Women in science: past and future trends, Gender differences in research productivity: A bibliometric analysis of the Italian academic system o Women Matter, assenyalen que la incorporació de les dones als òrgans directius i de poder de les institucions científiques i la millora en les condicions sociolaborals de les dones que desenvolupen una carrera científica afavoririen la competitivitat d’aquestes institucions i suposarien un millor aprofitament dels recursos destinats a la formació de professionals científics. Potser és el moment de prendre les mesures necessàries per tal d’eliminar el biaix de les dones en els escalafons més alts de la jerarquia acadèmica i remarcar el paper dels referents femenins en la ciència.

© Mètode 2016
Paleontòleg (València).