«L’univers violent» presenta els processos més extrems del cosmos
El nou número de Mètode està dedicat a la cosmologia i a l’astrofísica d’altes energies
Aparentment tot està en calma al nostre cel, però si mirem més enllà del que els nostres ulls ens deixen veure, ens adonem que no és així. L’univers violent: Astrofísica d’altes energies i cosmologia al segle XXI, l’últim número de la revista Mètode, ens endinsa en fenòmens com ara els raigs gamma, les galàxies actives o les explosions de supernoves, que fan que l’univers, lluny de ser un espai d’estabilitat i immutabilitat, siga extremadament violent. Per aconseguir descobrir «els escenaris més extrems del cosmos» hem de deixar d’observar el cel amb els nostres ulls i obrir el nostre camp de visió a tot l’espectre electromagnètic.
«L’últim número de la revista Mètode, ens endinsa en fenòmens com ara els raigs gamma, les galàxies actives o les explosions de supernoves»
El monogràfic central de la revista ha estat coordinat pels professors de física de la Universitat de València Manel Perucho, especialitzat en l’estudi d’escenaris astrofísics mitjançant simulacions numèriques, i José Antonio Font, que centra els seus estudis en fenòmens com els estels de neutrons, els forats negres o la radiació gravitatòria. Els avanços tecnològics de les últimes dècades ens permeten conèixer millor allò que ocorre al nostre voltant, com ara la detecció de les ones gravitatòries tan difícils de mesurar fins fa poc, i açò ens deixa un retrat inquietant de l’univers. Com bé diuen els professors Perucho i Font en el monogràfic: «Si existim i tenim consciència és perquè no s’ha donat cap esdeveniment astronòmic terrible al nostre entorn en els últims milions d’anys», ja que, afortunadament, la nostra és una galàxia relativament tranquil·la. L’univers violent també compta amb les il·lustracions de l’artista valenciana Aurora Valero que aporten la força necessària per parlar de l’origen i la creació de l’univers.
Aquest número 92 de Mètode inclou, a més, entrevistes al divulgador de la ciència Pere Estupinyà, que parla de la importància de com es trasllada la informació científica a la societat, o la de Jack Szostak, Premi Nobel de Fisiologia o Medicina l’any 2009, centrat en la creació de la cèl·lula primitiva que va començar amb el procés d’evolució per tractar d’explicar com es va iniciar l’evolució descrita per Charles Darwin. També podem trobar articles la ciència de la Viquipèdia, una de les principals fonts d’informació científica avui dia; sobre l’origen i la trajectòria de l’estetoscopi o sobre les exploracions al Marroc del botànic català Pius Font i Quer.
25 anys de Mètode
Tot açò en l’any en què la revista Mètode compleix 25 anys des del seu llançament. Per celebrar-ho, cada setmana es recuperen antics números de la revista en la nova pàgina web de Mètode, acompanyats d’un article escrit expressament per a l’ocasió. En aquests articles les persones que van coordinar els monogràfics posen en context el número, parlen de l’experiència amb la revista i analitzen els avanços experimentats en la seua disciplina.
