València celebra el Dia Darwin
L'Espai Ciència i la Universitat de València commemoren la figura del naturalista anglès
Charles Darwin (1809-1882) és més que el pare de la teoria de l’evolució. De la seua ment sorgiren algunes de les idees més revolucionàries de la història del pensament científic, i de la seua ploma, un extens treball divulgatiu, cabdal per al desenvolupament del gènere científic en el món de la literatura. El Dia Darwin commemora cada 12 de febrer –l’aniversari del naixement del naturalista– totes aquestes aportacions, idees que en paraules de Juli Peretó, coordinador de l’Espai Ciència de l’Octubre Centre de Cultura Contemporània (OCCC),«configuraren el desplegament científic posterior i encara són vigents». Un esdeveniment que reuneix a la comunitat científica arreu del món amb encontres, xarrades i conferències que posen de relleu la transcendència de la figura de Darwin.
A València, la celebració va tindre lloc el dimecres 8 de febrer en una jornada organitzada per l’Espai Ciència i la Universitat de València, amb tres actes diferents per destacar les contribucions de Charles Darwin en el camp de la biologia des de distintes disciplines. La conferència «L’avantpassat comú universal», oferida pel mexicà Luis Delaye a la Sala Darwin del Campus de Burjassot de la Universitat va suposar el tret d’eixida de la jornada. Després, per la vesprada, la commemoració es va traslladar a l’OCCC per presentar el projecte ciutadà Trau la llengua, dirigit per Toni Gabaldón. Tot seguit, el Bar de Ciències «Eue de Neurone», oferit en el mateix espai per la neurobiòloga Carmen Agustín amb la col·laboració de la periodista Reis Juan com a moderadora, va posar punt i final al Dia Darwin valencià d’aquest 2017.
Tres actes ben diferents, un dedicat a la biologia evolutiva, altre a l’estudi del microbioma bucal humà, i un últim amb l’objectiu de donar a conèixer el veritable poder del sentit de l’olfacte, tots configurats al voltant del paradigma que Darwin va encetar en el segle XIX amb les seues recerques. Una celebració puntual que segons Peretó deuria transcendir més enllà d’aquesta jornada, i és que tal i com assenyala, a Darwin cal «llegir-lo, discutir-lo, acceptar-lo, corregir-lo o ampliar-lo, no un dia a l’any sinó sempre».
L’avantpassat comú universal
A les 12 del migdia es va iniciar la conferència oferida pel investigador mexicà de genòmica evolutiva Luis Delaye, convidat per la Universitat de València. En una Sala Darwin plena de gom a gom, el professor Delaye va exposar els avanços més significatius que s’han aconseguit en matèria de biologia evolutiva des que Darwin proposara, en el conegut com el seu «quadern roig», la idea d’un arbre filogenètic per representar el desenvolupament de la vida a partir d’un avantpassat comú.
Han passat més de 150 anys des d’aquesta primera idea. Ara, les tècniques de comparació genòmica han permès establir les tres branques principal d’eixe arbre filogenètic: Archaea, Bacteria i Eukarya, tres grans dominis desenvolupats a través de l’evolució d’un mateix avantpassat, una història evolutiva molt semblant a la que va proposar Darwin en el seu moment.«La clarividència de Darwin és espectacular», va concloure Delaye en acabar l’exposició. Una xarrada al voltant de la troballa d’un arbre filogenètic en el que queden inclosos tots els ésser vius del planeta, deixant clar, en paraules de Juli Peretó, que «la biologia contemporània ha fet realitat el somni de Darwin».
Un cervell d’olors
Després d’uns pocs minuts de cortesia, al voltant de les set de la vesprada, va donar inici l’últim acte d’aquest Dia Darwin de 2017. Carmen Agustín, neurobiòloga i docent en la Universitat de València, també amb bagatge com a divulgadora, va presentar un Bar de Ciències dedicat al sentit de l’olfacte, «Euau de Neurone». Una conversa moderada per la periodista Reis Juan, al voltant de les relacions que existixen entre neurones i receptors olfactius, i com l’estudi de ratolins femelles permet comprendre amb claredat les conexions entre entre nas, cervell i el nostre comportament.
«El Bar de Ciències sobre els olors i les seues bases neurobiològiques fou un preciós cas de com podem aprendre molt sobre nosaltres estudiant altres animals», valora Juli Peretó. Seguint la lògica de la teoria evolutiva, els humans podem arribar a entendre millor la nostra natura amb l’observació d’altres espècies amb les que, en major o menor mesura, compartim parentiu. Una manera de treballar que respon directament a la visió evolutiva darwiniana.