Reptes i oportunitats del canvi climàtic

Europa passa per època de poques glòries econòmiques que es tradueixen, segons les principals corrents de la sociologia i la politologia, en una falta de confiança en la política tradicional. És el que John Ashton, ex diplomàtic de canvi climàtic del govern britànic, va utilitzar per a contextualitzar la necessitat d’unes polítiques europees que presten veritable atenció a la realitat. Ho va fer a la conferència Climate Change, Challenges & Business Opportunities, promogut per l’associació Knowledge & Innovation Communities dedicat al canvi climàtic (Climate KIC), que va tindre lloc al Parc Científic de la Universitat de València el passat 15 de novembre.

Ashton va assegurar que «les polítiques que no estan basades en la realitat són majoria», sent eixa una causa fonamental del «col·lapse de la confiança en la política mainstream». La prova, segons ell, està en el gran consens científic que existeix sobre la importància del canvi climàtic, i l’absència d’una corrent política que responga a la necessitat d’afrontar-lo. Així, Ashton va plantejar que «els models d’observació de la terra són una manera de generar polítiques basades en la realitat», donat que, encara que la informació existeix i està disponible, el pas important és el de «transmetre-la correctament» per a fer-la arribar a qui ha de prendre les decisions.

Aquest és el cos de la investigació d’António Falcão, de l’Instituto de Desenvolvimento de Novas Tecnologias, Uninova, a Lisboa. Falcão treballa els models d’observació de la terra per a millorar com es comunica una investigació científica. Davant la comparació entre una pila de fulls i una eina interactiva, l’investigador portuguès té clar quin és més efectiu en la transmissió de la informació. Els seus estudis busquen la manera de crear narratives digitals eficients que aporten aquest valor afegit a les noves investigacions que es duen a terme, com per exemple en la creació d’un model de simulació de riuades que ajude a previndre les conseqüències d’una catàstrofe meteorològica.

«Els models d’observació de la terra són una manera de generar polítiques basades en la realitat»

«Els big data plantegen reptes per la seua naturalesa global i immediata. Com afrontar la seua varietat, volum i velocitat? Com gestionar una informació que cada vegada és més interdisciplinar?»

En la seua intervenció a la conferència, Falcão va remarcar la visualització de la informació com un dels reptes de l’era digital. La creixent quantitat d’informació de tot tipus que es genera avui dia –el que s’entén com big data– planteja reptes per la seua naturalesa global i immediata. Com afrontar la seua varietat, volum i velocitat? Com gestionar una informació que cada vegada és més interdisciplinar? Per a Falcão, la solució passa per la creació de models que faciliten la canalització dels big data i que simplifiquen el seu tractament.

Un cas concret de l’aplicació d’aquests models és el que va plantejar Ravi Kapur, d’Imperative Space. L’emissió de diòxid de carboni a les ciutats del món és un dels grans focus de contaminació de l’atmosfera, amb directes conseqüències en l’escalfament del planeta i l’acceleració així del canvi climàtic. Quant diòxid de carboni s’emet un dia normal en una ciutat donada? Com reflectir-ho de manera visual i impactant? L’empresa Carbon Visuals s’encarrega de crear models tridimensionals i en temps real del volum del diòxid de carboni, que moltes vegades s’han tornat virals a la xarxa, com per exemple, al mostrar l’Empire State Building cobert de diòxid de carboni sols amb les emissions d’un dia. Aquestes impactants maneres de transmetre les investigacions científiques són, també per a Kapur, una eina fonamental per a «aproximar la recerca científica a la presa de decisions polítiques».

Kèlsang Bas. Estudiant de Periodisme de la Universitat de València.
© Mètode 2013.