Veure el cel amb les mans
La investigadora Amelia Ortiz acosta l'astronomia a les persones cegues
«Comença ficant l’esfera amb el quadrat rugós enfront de tu. A l’esquerra, amb forma de cafetera, trobaràs Orió. Al mig podràs tocar les seues nebuloses, i si continues amb els teus dits a la dreta, arribaràs a una altra constel·lació: Tauro». Amb aquesta narració en veu en off, cinc canals d’efectes especials i una semiesfera amb relleus comença el viatge d’una persona cega per les constel·lacions gràcies a El cel en les teues mans de l’Observatori Astronòmic de la Universitat de València.
El cel en les teues mans forma part d’un kit dissenyat per Amelia Ortiz, investigadora de l’Observatori, amb el qual per primera vegada persones cegues han pogut «veure» el cel amb les seues mans. L’«astrokit» es compon, a més, per una maqueta de la Lluna, en què es poden tocar tots els seus mars i relleus. També conté un llibre de conceptes astronòmics en braille i les constel·lacions en 3D.
La dedicació de l’astrònoma va inspirar la periodista Anna Boluda en el seu relat Tocar el cel amb les mans, guanyador del segon premi del Certamen de Narrativa Breu de l’Ajuntament de València en l’edició d’enguany. Ambdues comparteixen un somni: acostar l’astronomia a les persones amb discapacitat. «Aquest tipus d’iniciatives no només pretén explicar conceptes científics, sinó que a més dóna visibilitat a aquestes persones perquè no és senten abandonades per part de la ciència», explica la periodista Anna Boluda, col·laboradora de la Societat Espanyola d’Astronomia. Va ser la seua curiositat per aquesta ciència i l’afecte pel seu oncle cec allò que la va impulsar a escriure el seu relat sobre la tasca d’Amelia Ortiz per al concurs d’històries curtes inspirades per dones que han revolucionat la ciència. L’escriptora admet que se sent molt orgullosa d’haver rebut el guardó, però assegura que el seu principal objectiu era aconseguir una major difusió del projecte. «Em sentiria guanyadora tan sols amb el fet de donar a conèixer el projecte, ajudant a que aquests materials puguen ser enviats a països en procés de desenvolupament, o inclús a col·legis públics que no tinguen recursos».
El 2009, Any Internacional de l’Astronomia, l’equip dirigit per la tècnica superior del laboratori de l’Observatori iniciava el projecte destinat acostar l’astronomia a persones amb discapacitat. Van posar en marxa activitats com Sensacions, una presentació del sistema solar dirigida a persones amb discapacitats cognitives. Globus amb aigua a diferents temperatures, varetes aromàtiques, pedres o bales són els protagonistes en l’explicació del nostre sistema planetari. «És una forma de connectar el públic amb el contingut no sols per la vista, sinó que també pels altres sentits», explica Amelia Ortiz.
Malgrat que amb l’impuls de l’Any Internacional es van crear projectes molt interessants com Astroadapt, un programari destinat a l’equip instal·lat en les cadires de rodes amb què a més de dotar l’usuari de continguts astronòmics pretenia facilitar la seua comunicació. Amelia Ortiz explica que l’origen de totes aquestes iniciatives va ser la curiositat d’un col·legi d’educació especial de Paterna. La tècnica compta amb afecte com anys arrere va rebre la trucada de Francisco Esteve preguntant si podien visitar l’Aula del Cel. No ho va dubtar ni un moment i amb l’ajuda dels professors va posar fil a l’agulla per a adaptar tots els materials divulgatius per a aquests nous visitants. L’astrònoma comenta entusiasmada com aquest projecte, a més d’aconseguir el seu objectiu divulgatiu, fomenta l’autoestima de les persones amb discapacitat. «Les ajuda a conèixer el món en què viuen, les fa sentir que formen part de l’univers i que no estan apartades en el seu entorn», expressa l’astrònoma.
La investigadora Amelia Ortiz mostra l’«astrokit». A les seues mans, maqueta de la Lluna. Sobre la taula, semiesfera amb relleus de les constel·lacions, llibres de conceptes astronòmics en braille i les constel·lacions en 3D.
L’ «astrokit» d’Amelia Ortiz ha inspirat altres científics a «portar a tocar el cel amb les mans» a moltes altres persones amb discapacitat visual. És el cas d’Enrique Pérez Montero. El científic de l’Institut d’Astrofísica d’Andalusia pateix una malaltia degenerativa de la retina i reconeix que al provar la lluna en 3D va quedar fascinat. Açò la va motivar per a impartir més de vint tallers amb els materials realitzats per l’equip de l’Observatori Astronòmic de la Universitat de València que han tingut una gran acollida.
Una de les grans ambicions d’Amelia Ortiz és ajudar al progrés gràcies a l’astronomia, per això l’ «astrokit» ja s’ha enviat a més de trenta països en procés de desenvolupament. L’astrònoma mira cap al futur amb molt d’optimisme, ja que segons comenta veu «moltes possibilitats» en les noves tecnologies. «Amb les impressores 3D podem fer arribar els nostres prototips a molts llocs del planeta», comenta la científica, que ja ha posat els fitxers de les seues maquetes a disposició de qualsevol usuari que ho sol·licite en la web del projecte. Amelia Ortiz confia en què «açò és només el principi».
