Viatge per l’univers científic de ‘Star Wars’

L’astrofísic Fernando Ballesteros analitza la ciència de la saga en una xarrada

Fins a quin punt és real la ciència que apareix en la saga La guerra de les galàxies? Aquesta és una pregunta recurrent entre les persones que han vist les pel·lícules d’aquesta famosa space opera. Al llarg de la història del cine s’ha pogut comprovar que Hollywood no acostuma a tindre massa cura amb el rigor científic de les pel·lícules que produeix, i La guerra de les galàxies no és una excepció. Des de la comunitat científica s’ha intentat respondre a la pregunta inicial amb nombrosos articles i s’ha titllat d’exemple inadequat per a la divulgació per tindre un número considerable d’errors que trenquen aspectes científics bàsics, com la llei de la gravetat o el fet que el so es puga transmetre a l’espai interestel·lar.

Miquel Barceló, doctor en Informàtica a la Universitat Politècnica de Catalunya i expert en divulgació a través de la ciència-ficció, explicava en una entrevista a Agencia SINC que hi ha un fragment de L’Imperi contraataca en què en menys de dos minuts es poden trobar catorze errors científics. «Quan el Falcó Mil·lenari amb Han Solo, la Princesa Leia, Chewbacca i els dos robots escapa dels caces imperials i es clava dins d’un cinturó d’asteroides. Ací pots trobar tots els errors que vulgues», explica el professor, i afegeix que «Els cinturons d’asteroides no estan perduts enmig de l’espai interestel·lar i a més mai estan junts. D’on ix la gravetat artificial dins del Falcó Mil·lenari? I el súmmum és el monstre que viu dins d’un asteroide de la grandària d’un Tyrannosaurus rex. Què menja un depredador tan gran que viu aïllat en un asteroide? Per descomptat Falcons Mil·lenaris no, perquè se li escapen».

«És innegable que aquesta saga ha creat un imaginari científic i ha estimulat nous invents basats en la tecnologia que s’utilitza al llarg de les sis pel·lícules»

No obstant això, tot i els nombrosos errors científics que presenta i les crítiques que ha rebut, és innegable que aquesta saga ha creat un imaginari científic i ha estimulat nous invents basats en la tecnologia que s’utilitza al llarg de les sis pel·lícules. Fernando Ballesteros, cap d’instrumentació de l’Observatori Astronòmic de la Universitat de València, va voler aprofundir en aquest tema i li va dedicar el passat 25 de novembre una xarrada anomenada La ciència en ‘Star Wars’. L’acte, que va tindre lloc a la seu de Fundació Cañada Blanch, forma part del cinqué cicle de conferències Conectalks, un programa d’activitats de la Càtedra de la Divulgació de la Ciència organitzat entre la Universitat de València i la Fundació Cañada Blanch. La ciència en Star Wars es va celebrar, a més, arran de la imminent arribada a la gran pantalla de la sisena entrega de la saga, El despertar de la força.

starwars-550

Fernando Ballesteros, a la seu de la Fundació Cañada Blanch, durant la xarrada La ciència en ‘Star Wars’. / Fotografia d’Alba Rico

Tecnologia i ciència en La guerra de les galàxies: quimera portada a la realitat?

Els aspectes que va abordar Ballesteros durant la conferència van ser, sobretot, referents a les diferents tecnologies que apareixen a les pel·lícules i a com s’han desenvolupat –o, almenys, intentat desenvolupar– en la vida real. També va repassar els conceptes científics que ell considera encertats i que es presenten al llarg dels films, al contrari que en la majoria de xerrades d’aquest tipus, on el més important és posar de manifest els errors científics de les pel·lícules.

Pel que fa a l’ordre, existeixen molts criteris i opinions respecte a quina pel·lícula cal veure primer i quines després, si s’ha de seguir l’ordre cronològic intern de les pel·lícules –és a dir, deixar per al final les tres pel·lícules que van ser gravades primer– o seguir l’ordre en què es van filmar. Per a Ballesteros, la millor forma per a veure La guerra de les galàxies és aquesta, seguint l’ordre en què es van gravar les pel·lícules, per poder observar l’evolució dels efectes especials, la qualitat dels quals ha anat millorant amb els anys.

«Existeixen molts criteris i opinions respecte a quina pel·lícula cal veure primer i quines després, si s’ha de seguir l’ordre cronològic intern de les pel·lícules o seguir l’ordre en què es van filmar»

Els robots són una constant a les pel·lícules de George Lucas. Trobem personatges com R2-D2 i C-3PO que són fonamentals al llarg de la saga. Podem dir que la robòtica és un camp que ha evolucionat molt des que es va llançar la primera pel·lícula, fins i tot tenim en l’actualitat robots que ens ajuden en les tasques més bàsiques de la vida diària de moltes persones, com és la llavadora o el robot de cuina. La ciència ha aconseguit també robots molt sofisticats. Segons Ballesteros, «els robots més intel·ligents dels que disposem tenen una intel·ligència semblant a la d’un xiquet de preescolar». L’investigador també va comentar que la forma i l’estructura bípeda de C-3PO ha influït en la recerca de robots bípedes, però afirma que «és molt complicada la plasmació real perquè perd l’equilibri i no reacciona a les contraposicions a temps», tot i que sí que s’han inventat robots quadrúpedes que són capaços de detectar objectes per a poder botar, com ho faria un gos.

starwars-550b

Com podria passar a l’exoplaneta Kepler-16b, que orbita al voltant de dues estreles, al fictici Tatooine s’observa una posta de sol doble, amb un sol rogenc i altre ataronjat. / Lucasfilm

«La robòtica és un camp que ha evolucionat molt des que es va llançar la primera pel·lícula»

Els robots que apareixen als films són com persones en el terreny de les sensacions, és a dir, són robots molt emocionals que poden expressar les sensacions que reben com ho faria qualsevol ésser humà. Tot i que s’ha intentat que alguns robots presenten emocions en el terreny real científic s’ha arribat a la conclusió que un excés d’emotivitat pot ser contraproduent, mentre que l’absència d’aquesta pot arribar a ser nociu, tal i com analitza Ballesteros posant l’exemple de la primera situació amb R2-D2 quan entra en pànic i s’estavella contra els asteroides. Aquest seria l’exemple adequat per a expressar l’efecte d’excés d’emotivitat.

A la xarrada també es va parlar de clons i de pròtesis. La mà biònica que li col·loquen a Luke després de perdre la batalla contra Darth Vader no és solament ficció, de fet, existeixen moltes pròtesis que són capaces de transmetre informació del teixit viu al l’ordinador, com per exemple la retina artificial que s’ha provat en persones invidents i que ha funcionat en alguns casos. Altres exemples que va enumerar Ballesteros són el cor robot, que es podria utilitzar mentre es busca un donant real de cor i que té un rècord de supervivència de dos anys, o l’anomenat Brain Gate, un dispositiu dissenyat per a persones tetraplègiques que segueix els impulsos que es generen al cervell per a realitzar els moviments i que ja ha ajudat a moltes persones.

«Hi ha aplicacions que permeten amb un telèfon mòbil intel·ligent poder crear hologrames casolans»

El tema de les armes no podia passar per alt en una conferència com aquesta, especialment els drons i les armes làser. Pel que respecta als drons, ja s’han dissenyat alguns que imiten el format dels de La guerra de les galàxies, segons va apuntar Ballesteros. Respecte a les armes làser, el problema seria que la velocitat de la llum faria imperceptible la espasa làser, solament es podria veure amb càmeres especialitzades a 1000 milions de frames per segon. Seguint amb els làsers, els hologrames també apareixen a les pel·lícules. Ballesteros afirma que són viables i que sí que s’han realitzat en l’actualitat ionitzant àtoms, de forma que s’aconsegueix que s’emeta llum. Fins i tot hi ha aplicacions que permeten amb un telèfon mòbil intel·ligent poder crear hologrames casolans. Això vol dir que la tecnologia està més al nostre abast del que pensem.

starwars-550c

Els aspectes que va abordar Ballesteros durant la conferència van ser, sobretot, referents a les diferents tecnologies que apareixen a les pel·lícules i a com s’han desenvolupat en la vida real. En la imatge, esquadró de caces Ala-X de l’Aliança Rebel. / Lucasfilm

«Ballesteros va destacar la impossibilitat de l’existència de mons com Coruscant, per la falta d’oxigen per al desenvolupament d’éssers vius»

Finalment, Ballesteros va abordar el tema dels viatges espacials. Va concretar que el problema és l’impacte real perquè es necessiten grans velocitats, i aquestes poden portar conseqüències fatals per a les naus. A més va parlar dels viatges hiperlumínics, més enllà de la velocitat de la llum, que poden crear paradoxes temporals. També va fer un recorregut per tots els planetes de la galàxia de la saga i va analitzar si estan ben construïts des del punt de vista científic. La majoria de planetes sí que serienfactibles, segons ell, i alguns dels exemples són Naboo o Dagobah. Seguidament va destacar la impossibilitat de l’existència de mons com Coruscant, per la falta d’oxigen per al desenvolupament d’éssers vius, i la bellesa del desèrtic Tatooine, que va comparar amb un exoplaneta (planeta que no forma part del sistema solar) descobert recentment anomenat Kepler-16b, que orbita al voltant de dues estreles i des d’on podríem observar una escena d’una posta de sol doble, amb un sol rogenc i altre ataronjat, similar a la de La guerra de les galàxies.

El 25 de maig del 1977 es va estrenar la primera entrega de la saga La guerra de les galàxies. Aleshores es donava per segur que la ciència que presentava la pel·lícula era pràcticament impossible d’aconseguir. «Estem molt més avançats del que sospitem», assevera Fernando Ballesteros, i és que actualment, any 2015, veiem que sí que s’ha avançat moltíssim en el camp de la investigació i que aquesta tecnologia que apareixia als films no estava tant lluny com semblava, tot i que encara queda molt de terreny per recórrer.

© Mètode 2015

Estudiant de Periodisme de la Universitat de València.