Zoologia bastarda (amb vocació didàctica)

oviditwins2
Ovidi Twins
Parotet, el cadenciós tall triat per al primer videoclip, està dedicat als insectes de l’ordre Odonata i, a la manera dels antics bestiaris, en recull algunes denominacions populars.

«Mira-los pobrets, només són animalets / abocats en este món, no saben per què ni com». Així comença Animalets (La Casa Calba, 2013), una peculiar aproximació al regne animal de la mà d’Ovidi Twins, ara reconvertits en trio i allunyats de la caixa de ritmes que havia caracteritzat els seus treballs anteriors. El disc, pensat en un principi per a un públic infantil, emula els bestiaris que es van popularitzar en l’Edat Mitjana, llibres que recollien dades sobre tots els animals existents –i alguns d’inexistents– de què es tenia constància. Aquesta incursió en la zoologia no queda exempta de l’habitual to jocós del grup, que si de cas s’aguditza enmig d’una enorme barreja d’estils musicals. Entre tanta fera encara hi ha lloc per recuperar uns versos d’Estellés, una cançó dels Beatles i, com no, el Llibre de les bèsties de Ramon Llull, en un àlbum que s’enriqueix amb les aportacions d’uns col·laboradors excepcionals.

Es fa difícil establir una categorització taxonòmica de les criatures que han escollit els Ovidi Twins, però alguna cosa se’n pot traure en clar. Parotet, el cadenciós tall triat per al primer videoclip, està dedicat als insectes de l’ordre Odonata i, a la manera dels antics bestiaris, en recull algunes denominacions populars com «cavall de serp» o «tallanassos». Trobem més insectes a Grills, bellíssima cançó en la qual els gríl·lids prenen protagonisme a través d’un fragment del Coral romput de Vicent Andrés Estellés, cantat sobre una música del cantautor grec Sokratis Malamas i endolcit per la veu de Clara Andrés: «Hi ha en els versos que escric, entre tots els meus versos / certs mots que encara tenen un no sé què de grills». La cantautora d’Oliva col·labora també a Mamífers, una entranyable cançó de bressol que ens recorda als humans quin és el nostre lloc en el regne animal.

 

«El disc emula els bestiaris que es van popularitzar en l’Edat Mitjana, llibres que recollien dades sobre tots els animals de què es tenia constància»

oviditwins1Ovidi Twins
Fragment de la portade d’Animalets (La Casa Calba, 2013), realitzada per la il·lustradora Inma Lorente.
 

«Turistes abandonats, amb regust balcànic, es compadeix dels coloms i les tórtores perduts a les grans ciutats»

De mamífers, precisament, el disc en va carregat. El gosset ambelloner és un bolero-fandango que recomana comprar-li a l’avi de la casa un gos rater valencià –raça originària d’aquestes terres– per a que el passege pel carrer. Mentre que L’haqueta del retor relata, a ritme de rumba funk, la història de l’egua de treball que, de tan ben ensenyada a passar fam com estava, es va morir, segons conta la faula. Orifany –la manera com Ramon Llull i els seus coetanis anomenaven l’elefant– transforma una melodia d’El carnaval dels animals de Camille Saint-Saëns en una candorosa narració sobre un paquiderm que camina per la selva en pijama. I, per últim, un mamífer marí: sota el títol Mmmmeah!!!! s’amaga una destrellatada versió d’I Am the Walrus dels Beatles, és a dir, “jo sóc la morsa”.

També hi ha lloc als disc per a les aus. Trobem Dos pardalets a una aguileta, adaptació d’una cançó popular («ploreu xiquets que pardalets tindreu»), i la divertida Turistes abandonats, amb regust balcànic, que es compadeix dels coloms i les tórtores perduts a les grans ciutats: «Per què no feu com l’oroneta / que sap ben bé cap a on vola?». Per contra, només hi ha un tema dedicat als rèptils, però té un paper important: Dinosaures de marjal, la cançó central de l’àlbum i la més llarga, compta amb la magnifica participació de Vicent Torrent (Al Tall), a la veu, i Spyros Kaniaris (L’ham de foc), a la lira.

Més complicats de classificar que qualsevol animal són els propis Ovidi Twins, que escapen de totes les categories i continuen entestats en anar a la seua. Seguint l’heterodox camí que van obrir fa deu anys, amb un peu en la música tradicional valenciana i l’altre dansant entre diversos estils, a Animalets muten en cada cançó i beuen de mil sonoritats diferents. Però al llarg de tot el treball es mantenen dues constants. Per una banda, el peculiar sentit de l’humor marca de la casa. I, per l’altra, potser com a conseqüència de la proposta infantil inicial, una certa vocació didàctica, requisit indispensable que ha de complir qualsevol bestiari amb cara i ulls.

Felip Pineda. Periodista. Revista Mètode, Universitat de València.
© Mètode 2014.

Per escoltar:
Ovidi Twins, 2013. Animalets. La Casa Calba. València.

 

 

«Més complicats de classificar que qualsevol animal són els propis Ovidi Twins, que escapen de totes les categories i continuen entestats en anar a la seua»

© Mètode 2014

Periodista. Revista Mètode, Universitat de València.