Conèixer els genomes dels virus i les seues filogènies al detall genòmic ens permet entendre l’origen del brot –ha estat una zoonosi des dels rats penats o hi ha altres hostes implicats? On es localitza geogràficament aquesta transició fatal?– i mesurar el ritme de canvi del virus.
RELATS CIENCIAFERITS
De llibres sobre fauna, flora, etc. n’hi ha molts… surten com bolets; fins al punt que resulta difícil no ja tenir –i no diguem llegir–, sinó conèixer tot el que apareix sobre els temes del nostre interès. Per això cal fer una rigorosa
[caption id="attachment_4637" align="alignleft" width="200"] Afers. Autors diversos. «Correspondència entre científics i història de la ciència». Afers, Catarroja. 2006. 53/54: 9-134.[/caption] La comunicació epistolar entre científics ha constituït una font directa i explícita per a la història de la ciència. Al llarg de segles de pensament científic, les cartes han permès a
[caption id="attachment_4633" align="alignleft" width="200"] Exploració, joc i reflexió Assaigs sobre ciència. Joandomènec Ros. Pagès Editors, Lleida, 2006. 380 pàgines.[/caption] Joan Domènec Ros, professor d’Ecologia de la Universitat de Barcelona i gran divulgador de la ciència, ens presenta en aquest darrer llibre una recopilació dels seus escrits d’altres temps amb textos més
[caption id="attachment_4629" align="alignleft" width="195"] La píldora de los 800 millones de dólares. Merill Goozner. Belacqva, Barcelona, 2006. 423 pàgines.[/caption] Un estudi de la Universitat de Tufts, publicat el 2001, va calcular en 800 milions de dòlars el cost del desenvolupament d’un nou medicament, cost que justificaria el preu que cal pagar
ÚLTIM NÚMERO DE MÈTODE
