El concepte de ciència ciutadana implica tensions al voltant de la naturalesa social de la veritat científica
La participació activa de la societat en la ciència no és nova. Hi ha àmbits com l’astronomia o la botànica, per posar només dos exemples preclars, en què el pes de les persones aficionades o amateurs ha estat considerable. Tanmateix, la progressiva professionalització del coneixement científic, cada vegada més especialitzat,
[caption id="attachment_15236" align="alignleft" width="200"] Palabras en el tiempo La lucha por el genoma neandertal Carles Lalueza-Fox Crítica. Barcelona, 2013. 203 pàgines.[/caption]M’acaben d’arribar les anàlisis del meu genoma i resulta que sóc un europeu ben típic: tinc un 2,7% de genoma neandertal. Fa uns anys ningú no sospitava que els «humans
[caption id="attachment_15232" align="alignleft" width="200"] El somni de LucreciUna història de la llibertat del pensament Martí DomínguezProa. Barcelona, 2013. Premi Carles Rahola d’assaig 2013. 360 pàgines.[/caption]Martí Domínguez és una personalitat polièdrica que ens mostra vèrtexs, arestes i plans de biòleg, científic, comunicador i escriptor, en harmonia perfecta. Martí és un
Para la tercera cultura Ensayos sobre ciencias y humanidades Francisco Fernández Buey El Viejo Topo. Barcelona, 2013. 410 pàgines.Hi ha reflexions que una societat amb capacitat crítica no pot deixar de fer-se. L’actual desenvolupament tecnocientífic –amb els seus reptes i controvèrsies– és part consubstancial de la nostra vida i cal adquirir els coneixements