L’especialització dels periodistes en un context de crisi econòmica i de model de negoci dels diaris per la irrupció d’Internet, el llenguatge complex de la ciència o la popularització de les xarxes socials en la difusió de continguts van ser alguns dels temes tractats al fòrum «La ciència als mitjans de comunicació» organitzat per la Ruvid (Xarxa d’Universitats Valencianes per al foment de la Investigació, el Desenvolupament i la Innovació), en col·laboració amb les Unitats de Cultura Científica i Innovació (UCC+i) de les universitats valencianes i celebrat a València el passat 20 de novembre.
«Les xarxes socials penalitzen els creadors», assegurava Bernat Clarí, director adjunt de Levante –EMV, a fi d’il·lustrar el drama existent a la premsa convencional arran la distribució gratuïta dels periòdics a través d’Internet, juntament amb la davallada de la publicitat a causa de la crisi econòmica. Tant Clarí com el cap d’opinió de Las Provincias, Pablo Salazar, van reconèixer l’absència de periodistes especialitzats en ciència a les seues redaccions. «Tenim un excés d’informació, el discurs científic és complex i tindre especialistes en totes les matèries és impossible.» Tots dos, però, insistiren en la necessitat d’avançar en el diàleg i la confiança entre periodistes i científics.
Durant els últims anys, les UCC+i i els gabinets de premsa de les universitats han incrementat l’esforç per difondre amb claredat els resultats de la recerca tant per escrit com mitjançant fotografies i vídeos. Tot i això, davant els comunicats de premsa «els periodistes pensem en la teoria de la conspiració i considerem que és una informació oficial», apuntava Salazar. De fet, els mitjans «necessitem primícies, informar els primers de qualsevol tema», exposava María Climent, periodista del suplement Innovadores d’El Mundo. «Reproduir notes de premsa o vídeos enviats per les universitats d’una manera immediata als webs dels mitjans tampoc no és fer periodisme», va concloure Clarí.
El director de Mètode, Martí Domínguez, va subratllar «la prevenció existent contra la ciència, alhora que els mitjans trivialitzen els continguts, la qual cosa redueix la qualitat i, com a resultat, el nombre de lectors». En aquest sentit, el periodista d’El País Jaime Prats ressaltava «la fragilitat dels límits entre informació i espectacle». Quant a Internet, va afirmar: «Els diaris venen els seus exemplars al quiosc i, alhora, regalen el seu contingut ampliat en la versió digital.»
Els mitjans públics valencians tampoc no han fet costat a la cultura científica. Així, Imma Juan, de Canal 9, va exposar que l’espai d’un minut i mig sobre neurociències Sabies què, emès als temps de continuïtat de Punt Dos, va sorgir gràcies a una aposta purament personal i sense mitjans tècnics ni pressupost al seu abast.
