El dia 9 de desembre va ser inaugurada l’exposició “Conservació d’hàbitats prioritaris” al Jardí Botànic de la Universitat de València, organitzada pel Gabinet de Didàctica del Jardí i per la professora Pilar Soriano (Departament de Biologia Vegetal). Aquesta exposició ha estat subvencionada per la Unió Europea a través de la Conselleria de Territori i Habitatge i pel Projecte Life.
A l’acte va assistir el conseller de Territori i Habitatge, Rafael Blasco, el rector de la Universitat, Francisco Tomás, el vicerector Manuel Costa, el director del Botànic, Antoni Aguilella, i el tècnic de medi ambient, Emilio Laguna.
Segons María José Carrau, responsable del Gabinet de Didàctica del Jardí, “aquesta exposició és molt important, no sols pel que s’hi pot veure, sinó perquè s’ha fet una investigació prèvia per detectar els preconceptes i els coneixements que el públic en general i la comunitat escolar en particular posseïa sobre conservació, microreserves, hàbitats vegetals, endemismes, etc., qüestions que es desenvolupen en l’exposició. I a més es basa en un treball posterior d’investigació didàctica. Podem dir que s’ha pensat per avaluar com s’aprèn, què és el que aporta a l’aprenentatge dels conceptes abans citats, ja que hem detectat que la definició de conservació, referida a plantes i animals, no està gens clara. Alguns alumnes diuen que conservació, per exemple, és prendre aigua i menjar per sobreviure, o posar espàrrecs en una llauna, i que biodiversitat és una vida dividida. Per això pensem que una exposició no pot ser només per veure-la un minut, sinó que ha d’ensenyar, ha de servir perquè el visitant hi aprenga alguna cosa, perquè n’isca motivat.”
D’altra banda, Pilar Soriano va destacar que aquesta mostra vol exposar els diferents programes de conservació que hi ha, tant de flora com de les comunitats vegetals o dels espais naturals. I que caldria potenciar més el contacte entre l’administració i els centres d’investigació.
Manuel Costa va remarcar la importància que dóna el fet que un recinte petit reculla una visió ràpida de diversitat i de paisatges diferents de la Comunitat Valenciana. La gent hi pot apreciar no solament la bellesa, sinó també el valor intrínsec que conté. A més, estimula la conservació, perquè no hi ha res millor per conservar que conèixer.
Antoni Aguilella va destacar els projectes més importants que sobre la natura hi ha a Europa, especialment la directiva sobre l’hàbitat, que és un pla molt ambiciós. El Jardí ha coordinat la cartografia de la meitat est de la península. A més, va explicar que la Xarxa Natura 2000 proporcionarà un colp d’aire fresc a la conservació de la biodiversitat europea. En aquest sentit, l’exposició acosta al públic els conceptes de la Xarxa Natura 2000 i del Projecte Hàbitat, que ja són una realitat.
La participació de la Conselleria de Territori i Habitatge
“S’ha de destacar l’assistència a l’acte del conseller de Territori i Habitatge, perquè, en dotze anys de col·laboració entre la Conselleria de Territori i Habitatge (abans de Medi Ambient) i el Jardí Botànic, aquest és el primer acte al qual ha vingut el conseller”, va explicar Emilio Laguna. “L’exposició, a més, és molt interessant des del punt de vista didàctic. Fins ara aquestes exposicions eren més publicitàries i ressaltaven l’activitat tècnica dels projectes. En aquesta ocasió, però, s’ha sabut trobar l’enfocament intermedi entre la tècnica i la didàctica. Així, la considere molt adequada per al públic en edat escolar.”
El rector de la Universitat, Francisco Tomàs, va manifestar que els programes de conservació són una realitat i que el Jardí Botànic desenvolupa una tasca molt important al voltant de la conservació, a través dels seus treballs d’investigació i del banc de germoplasma.
Conservar els hàbitats prioritaris de la Comunitat Valenciana és l’objectiu primordial de l’anomenat Projecte Life-Natura, en el qual s’emmarca aquesta exposició. Es tracta d’un projecte que, tal com ha manifestat el conseller Rafael Blasco, “ha introduït més de 150.000 exemplars de 200 espècies sobre un total de 230 parcel·les distribuïdes per 38 llocs d’interès comunitari (o LIC)”. El titular de Territori va remarcar que “els resultats d’aquest projecte ens han permès d’adquirir coneixements i tècniques noves que seran de gran utilitat en el futur per a la restauració dels aiguamolls, d’alguns boscos en extinció i, sobretot, d’hàbitats alterats per l’activitat humana”. Blasco també va anunciar que Territori i Habitatge preveu que, durant el pròxim any, es puga elaborar i editar un manual de conservació d’hàbitats que reculla tots aquests resultats pràctics.
L’exposició, oberta fins a la primera setmana de febrer, proposa un joc de paraules d’antònims i sinònims a l’entorn de la paraula “conservar”, i introdueix conceptes com ara endemisme o com d’altres que són més desconeguts per a la gent del carrer: hàbitat, LIC, Projecte Life, microreserva. Per explicar aquest darrer concepte, es recrea un petit espai amb plantes endèmiques o en perill d’extinció, i s’explica el treball que es fa per conservar-les tant al camp com a les institucions, com és ara el Jardí Botànic, l’IVIA (Institut Valencià d’Investigacions Agràries) o la Conselleria de Territori i Habitatge. L’exposició té el suport dels monitors, que guien els visitants i presenten un joc didàctic en què els alumnes han d’identificar i col·locar en la posició correcta espècies en un hàbitat concret d’albufera.
