| El Jardí Botànic de la Universitat de València va convidar entre els mesos de gener i març passat més de dos mil persones, majoritàriament escolars, a fer una passejada pel palpitant món dels boscos. La ruta començava a l’espai circular de l’edifici d’investigació del Jardí Botànic, on es mostraven alguns dels principals troncs que poblen els boscos de tot l’estat espanyol, i continuava i finalitzava a la sala d’exposicions. No més de 100 metres per recórrer els 350 milions d’anys d’història als qual han donat ombra les poblacions d’arbres.
Joaquín Araujo, José Manuel Crespo i Jorge Martínez han estat els autors d’aquesta pedagògica exposició, “Bosque de bosques”, subvencionada per Caja Madrid, i en la qual només s’ha trobat a faltar la traducció al valencià de les desenes de noms d’arbres i boscos que aquest passeig anava descobrint. Per començar, una dada aterridora, mentre que en la prehistòria el 95% de la superfície forestal de la terra estava poblada per boscos i el 5% restant per estepes, en l’actualitat els boscos ocupen només el 20% d’aquesta superfície, el 50% és terreny deforestat i el 30% matolls i pastures. El foc va ser el primer element que des de la prehistòria va començar a transformar el paisatge; no obstant això, són la ramaderia i l’agricultura els factors històrics que més han influït en la deforestació. Un exemple d’això es pot veure al Maestrat castellonenc, que s’estén fins a Terol, on al segle xiii es van deforestar irreversiblement àmplies zones per propiciar la ramaderia per al comerç de la llana. El desenvolupament naval de la marina espanyola als segles XV i XVI a costa de quantitats inimaginables de fusta, les desamortitzacions del segle XIX, així com la posterior industrialització han estat altres dels fets històrics més negatius per a la coberta forestal espanyola. En l’actualitat, la deforestació avança imparable per causa de fenòmens com l’erosió i desertització –el 25% del territori de l’estat pateix aquest problema i en el 18% dels casos són problemes greus– causats per la tala de boscos i el monocultiu. Però els desequilibris ecològics que comporta la deforestació tenen altres orígens atribuïts més directament a la mà de l’home, com ara la urbanització i les obres públiques, la indústria, la contaminació, els incendis i fins i tot la repoblació forestal inadequada. Per afrontar la deforestació, l’exposició “Bosc de boscos” acaba clamant per una cultura més avançada i amiga dels boscos, ja que, segons Araújo “la força més transformadora d’aquest món és l’estima”. La paraula bosc prové del grec boskas, que significa “el lloc d’on s’extrauen els aliments i els principals recursos”. L’exposició del Jardí Botànic desgrana aquesta definició i a través de diversos apartats amb panells explicatius i objectes destaca quins són aquests recursos. S’hi explica com el bosc és capaç d’influir sobre el clima, que els boscos són com una gran esponja que regula la humitat ambiental i una part del cicle de l’aigua, a més de ser els pulmons del planeta i els filtres de contaminació, de gèrmens patògens i de soroll. Traduït en xifres, un arbre filtra cada any 7.000 kg de pol·lucionants atmosfèrics i una hectàrea de bosc proporciona l’oxigen que necessiten 10 persones per a respirar. El millor constructor de sòls és un bosc i un sòl acceptable pot tardar a formar-se 10.000 anys. En només un gram de terra de bosc pot haver-hi 100 metres d’hifes de fongs, un milió d’espores i quinze milions de bacteris. Als sòls viuen a més altres milers d’organismes vius de majors dimensions. L’exposició aporta altres xifres interessants com ara que aproximadament el 70% de les espècies que hi ha a la terra viuen al bosc. Això suposaria almenys un milió de diferents animals i plantes. Malgrat que només es conserven un 20% dels boscos originals, Espanya és un dels països més rics en diversitat forestal. Posseeix un centenar d’espècies d’arbres autòctons i més de cent tipus de boscos diferents. La mostra del jardí botànic permetia apreciar a través d’àmplies fotografies alguns dels més destacats, com ara, el roureda mixta de la Font Roja a Alcoi; el bosc de roures de Muniellos (Astúries); les fagedes i avetars d’Irati (Navarra) i els carrascars, suredes i deveses de Monfragüe (Càceres). El passeig per la història dels boscos es tancava amb una mirada sobre els productes que els arbres ofereixen als homes, més de 3.000 sense comptar els que ofereix la fusta. Aquesta ha estat fonamental per a desenvolupar un art com la música i un exemple n’era el violí que s’hi mostrava, construït amb la fusta de cinc arbres distints, l’avet, l’auró, el guaiac, el banús i el boix. Aquesta exposició itinerant s’ha completat amb un interessant catàleg on s’ha ampliat en gran mesura la informació dels panells i on es recull a més d’un diccionari alfabètic dels boscos espanyols, interessants gràfics i fotografies i fins i tot un seguit de poemes de destacats autors. Ester Pinter. Periodista. |
Foto: M. Lorenzo La paraula bosc prové del grec boskas, que significa “el lloc d’on s’extrauen els aliments i els principals recursos”. L’exposició del Jardí Botànic desgrana aquesta definició i a través de diversos apartats amb panells explicatius i objectes destaca quins són aquests recursos. Foto: M. Lorenzo |
