El dilluns 29 de setembre va tenir lloc al Jardí Botànic de la Universitat de València la inauguració de l’exposició “Gens i alimentació”, presentada per l’Alimentarium/Museu de l’Alimentació de Nestlé i que estarà oberta fins al febrer. A l’esdeveniment van acudir la comissària de l’exposició, Esther V. Schärer, José Pío Beltrán, investigador del Consell Superior d’Investigacions Científiques, Antoni Aguilella, director del Jardí Botànic, i María José Carrau, responsable del Gabinet de Didàctica del Jardí Botànic.
Esther V. Schärer va agrair l’oportunitat que li brindava el Jardí Botánic i va destacar que l’exposició constitueix una plataforma per a la discussió, per a començar a entendre la biotecnologia. Amb aquesta exposició el públic posseeix la suficient informació per poder emetre una opinió, i a més proveeix d’una bona eina als professionals de l’ensenyament perquè al seu torn ensenyen temes que estan a l’ordre del dia.
«L’exposició permet observar moltes innovacions que ja són presents en l’alimentació i en la salut»
Antoni Aguilella va ressaltar la importància de l’exposició, que coincidia amb el cinquanta aniversari del descobriment de la doble hèlix per James Watson i Francis Crick, i va agrair a tots els presents la seua assistència. María José Carrau va destacar la reproducció de la maqueta de la doble hèlix de Watson i Crick, feta amb peces de laboratori i que va ser l’inici de la revolució en el coneixement genètic. Per la seua banda, José Pío Beltrán va fer insistència en la importància del segle que vivim, fonamental des del punt de vista del progrés de la genètica: “Potser –va dir– aquest segle caminarà en moltes direccions, però, sens dubte, una d’aquestes direccions seguirà el tema d’aquesta exposició, alimentació i salut, una matèria profundament debatuda i controvertida”.
És important fer accessible aquesta informació, per això, encara que estiga finançada per una empresa privada d’alimentació, cosa que podria ser un argument per a la crítica, des del punt de vista de José Pío Beltrán, “Gens i alimentació” aporta una informació seriosa i fiable que pot ajudar el públic al coneixement d’aspectes com ara la manipulació genètica. Una qüestió que en aquests moments desperta temors entre els agricultors, com va explicar amb una anècdota: “Hi ha una varietat d’arròs, l’arròs bomba, molt conreat aquí a València i molt apreciat, que posseeix una espiga que pesa molt i es doblega fàcilment. Això provoca diversos problemes (fongs, etc.,) que causen pèrdues en la producció i que encareixen el producte. Aquesta dificultat es pot resoldre fàcilment al laboratori, ja que l’altura és un caràcter senzill de manipular, i de fet se n’han fet proves i s’ha aconseguit una espiga més curta i que no es corba. El problema està en la controvèrsia, si s’ha d’utilitzar o no, de fet si no es planta aquesta varietat és per la por dels agricultors”. En paraules de José Pío Beltrán, només quan els consumidors pensen que aquestes varietats són necessàries caldrà plantar-les, no és prou que els laboratoris diguen que són magnífics, tan sols quan els consumidors ho vulguen tindran futur.
L’exposició permet observar moltes innovacions que ja són presents en l’alimentació i en la salut, i encara veurem més avenços pel que fa a la manipulació de l’ésser humà que sens dubte plantejaran un munt de reflexions teòriques i ètiques.
