Història d’una revista

L’exposició «Mètode: 100 números de ciència» arriba a la Sala Oberta de La Nau

A finals de febrer de 2019 es publicava el número 100 de Mètode. La «Revista de Difusió de la Investigació de la Universitat de València» assenyalava aquesta fita amb una doble portada especial, un monogràfic dedicat als reptes presents i futurs de la ciència, i l’inici d’un cicle de conferències al voltant d’aquests desafiaments. Encara mancava, però, el colofó de les celebracions, que va produir-se el passat dijous 16 de maig amb la inauguració de l’exposició «Mètode: 100 números de ciència» a la Sala Oberta del Centre Cultural La Nau organitzada conjuntament amb el Vicerectorat de Cultura de la Universitat de València. A l’esdeveniment van acudir nombrosos membres del món acadèmic i de la cultura i l’art valencians, en bona part persones que han col·laborat i col·laboren amb la revista, i que la fan possible amb les seues aportacions. Periodistes, divulgadors, científics, fotògrafs, artistes… van congregar-se al claustre per a homenatjar aquesta publicació icònica de la Universitat.

Diversos càrrecs de la Universitat de València i d’altres institucions van acudir a l’obertura de l’exposició dedicada a Mètode en la Sala Oberta de La Nau. En la imatge, d’esquerra a dreta, el vicerector de Cultura i Esport, Antonio Ariño; el científic Pere Puigdomènech, coordinador del número 100; el director de la revista Mètode, Martí Domínguez; l’exconsellera d’Agricultura de la Generalitat Valenciana, Elena Cebrián; el vicerector d’Investigació, Carlos Hermenegildo, i la vicerectora d’Innovació i Transferència, M. Dolores Real. Foto: Eduardo Alapont

El vicerector de Cultura i Esport, Antonio Ariño, va ser l’encarregat de donar la benvinguda als assistents i de presentar el director de Mètode, el biòleg i escriptor Martí Domínguez. Durant el seu discurs, Domínguez va recalcar la transformació de la revista des que va nàixer l’any 1992 fins a l’actualitat: d’una publicació en blanc i negre i d’abast circumscrit a la comunitat universitària a una revista a tot color que s’edita en tres llengües, que es distribueix per tot l’Estat i que ha sabut adaptar-se al pas del temps i dels formats, així com a l’arribada d’internet i de les xarxes socials. Tant el vicerector com el director de la revista van destacar el caràcter transversal de Mètode, i com les seues planes constitueixen la perfecta unió entre ciència i art.

Aquesta evolució de la revista es fa palesa en l’exposició, que podrà visitar-se fins al 15 de setembre en la Sala Oberta de La Nau a València. Les portades de cada número confeccionen una línia temporal complementada amb imatges i destacats extrets de les seues planes, un recull que plasma la varietat de temes que s’han tractat a Mètode des de multitud de punts de vista: agricultura, territori, genètica, biodiversitat, exploració espacial, dones i recerca científica… També ocupa un lloc destacat la sèrie de retrats dels homes i dones de ciència que han estat entrevistats a Mètode, com John Maddox, Lynn Margulis, Noam Chomsky, Umberto Eco, Richard Dawkins, Margarita Salas o Jocelyn Bell, entre molts més. Al terra, els visitants trobaran assenyalats moments clau des dels inicis de la revista sota la direcció d’Olga Dénia, com ara el disseny de la seua mítica capçalera a càrrec de Daniel Nebot, l’arribada de Martí Domínguez a la direcció, o el naixement de Mètode Science Studies Journal, la publicació anual en anglès que ha aconseguit entrar en índexs de revistes científics tan importants com Scopus o Latindex. L’espai expositiu està acompanyat per un breu vídeo en què col·laboradors de la revista i membres de la Universitat –entre ells la rectora, M. Vicenta Mestre– donen la seua visió del paper de la ciència, la divulgació i el paper que representa Mètode en aquest àmbit.

Un altre element interactiu de l’exposició és el del racó dedicat als «perquès» de Mètode, on els visitants poden transmetre les seues qüestions relacionades amb temes científics a través d’un dispositiu electrònic situat a la sala. Les preguntes seran resoltes a la pàgina web de la revista i entre tots els participants se sortejaran cinc subscripcions anuals. Foto: Eduardo Alapont

Aquesta exposició, però, no pretén només mostrar, sinó que demana interacció per part d’aquells que la visiten: el centre de la sala queda reservat a la curio­sitat i la lectura, amb exemplars de la revista que pengen del sostre i conviden a ser oberts, fullejats i llegits. D’altra banda, els «perquès» de Mètode, una de les seccions amb més èxit de la seua pàgina web, es desvirtualitzen en un dels racons de la sala, en format de fullets que els visitants poden endur-se amb ells. També poden llançar noves preguntes allà mateix gràcies a l’aplicació web dissenyada per a l’ocasió: a través de l’adreça <perques.metode.cat/> (accessible des de qualsevol dispositiu), qui ho desitge pot enviar la seua pregunta de ciència. Les qüestions aniran sent resoltes a la pàgina web de Mètode i entre totes les persones participants se sortejaran cinc subscripcions anuals a la revista.

La inauguració de l’exposició va estar precedida per la conferència de Pere Puigdomènech sobre el futur de l’alimentació, la tercera del cicle «Els grans reptes de la ciència», organitzat per Mètode i per l’Escola Europea de Pensament Lluís Vives amb motiu dels 100 números de la revista. Per aquest cicle han passat també el professor de la Universitat de Colorado-Boulder Maxwell Boykoff; la investigadora de l’Institut de Robòtica i Informàtica Industrial Carme Torras; la professora de genètica de la Universitat de Barcelona Gemma Marfany, i el biòleg especialitzat en neuro­ciència Xurxo Mariño, que va cloure el cicle el 5 de juny amb la seua conferència «En busca de la mente». Amb les seues intervencions, tots cinc van captivar el públic de l’Aula Magna de La Nau i van esperonar un profitós debat sobre temes clau de l’actualitat, no només científica, sinó també política i social: el canvi climàtic, l’arribada dels robots a l’àmbit social, els reptes de la producció d’aliments, els dilemes ètics que suscita l’edició genètica i la cerca de la ment autoconscient.

Mètode tanca així el seu període de celebracions i mira ara cap a una nova etapa, amb nous temes, noves perspectives i nous columnistes, que justament s’estrenen en aquest número que teniu a les mans.

© Mètode 2019 - 101. La memòria dels ossos - Volum II (2019)
Periodista i traductora, revista Mètode.
RELATED ARTICLES
Filter by
Post Page
Editorial Notícies Monogràfic
Sort by

Editorial núm. 102

L’any 1973 Konrad Lorenz va rebre el Premi Nobel de Medicina pels seus treballs sobre els patrons de comportament. E

1

Editorial núm. 101

Ciència i memòria: vet ací el contingut d’aquest número de Mètode, coordinat per l’arqueòloga Elisa García-Prósper i

1