Homenatge al saber

Crònica del solemne acte d’obertura del curs acadèmic de la Universitat de València

Més de 500 anys d’història justifiquen la solemnitat i la pompa de l’acte d’obertura que la Universitat de València celebra cada any per iniciar el nou curs. Aquesta reverència a les formes no és més que un homenatge al saber, on els nobles són els savis, i on el protagonisme recau en el coneixement, en la lliçó magistral encarregada a un dels més destacats docents de la institució.

A l’entrada, entre togues i birrets i l’animada bullícia, els professors, catedràtics i autoritats anaven prenent lloc al Paranimf de la Universitat de València, en l’antic edifici de La Nau, mentre un quintet de vent fusta feia ploure les notes des de la llotja de la sala. De sobte, un nerviosisme lleuger entrà al Paraninf de mà de l’Orfeó Universitari. Fent un passadís per a l’entrada de la comitiva docent i les autoritats, van interpretar el Veni Creator, mentre el colorit dels birrets anava formant illes de saber a les butaques.

5a-71

© Fernando Morant Peris

Entre els assistents destacaven els consellers d’Educació i el de Sanitat, la delegada de Govern, l’arquebisbe de València, els rectors de les universitats Politècnica de València, Miguel Hernández d’Elx i la Internacional de València, així com el president del Consell Social. El protocol demanà la presència de la secretària general de la Universitat, Mª José Añón, per llegir la memòria del curs acadèmic 2010-2011. Tot seguit, el professor Francisco Tomás Vert es dirigí a la càtedra per llegir la lliçó magistral. Sense cap dubte, l’acte principal de la cerimònia, en què les autoritats i la resta de presents escoltaren la lliçó del docent.

L’Any Internacional de la Química

Francisco Tomás Vert va dedicar les seues primeres paraules a recordar la seua època d’estudiant, quan la primera vegada que va assistir a l’acte d’obertura somiava d’ocupar la mateixa càtedra que en aquell moment presidia i llegir una lliçó magistral, un fet que, segons les seues paraules, culminava la seua vida acadèmica.

Quin millor marc per llegir aquesta lliçó que la celebració a àmbit mundial de l’Any Internacional de la Química? La decisió de les Nacions Unides va ser encoratjada possiblement pel desig de commemorar els cent anys des que Marie Curie rebé el seu segon premi Nobel en reconeixença dels descobriments del radi i el poloni.

Francisco Tomás, rector de la Universitat de València entre els anys 2002 i 2010, va recórrer el camí de la química des dels seus inicis fins a les últimes i més avantguardistes investigacions. I no perdé l’oportunitat de citar grans noms de la química com ara Friedrich Wöhler o recordà aquells que gràcies als seus estudis ajudaren a classificar els elements existents a la Terra i per tant a la conformació de la taula periòdica; personalitats com ara Lavoisier, Döbereiner i sobretot Mendeléiev. També dedicà unes paraules a la revolucionària influència que la física quàntica tingué per a la química: «així com el segle xix va ser el segle del “què”, el segle xx fou el de “per què”».

El professor Francisco Tomás volgué citar Lewis Carroll en Les aventures d’Alícia en terra de meravelles: «La curiositat és la clau de les exploracions que van més enllà de les incògnites conegudes per aprofundir les incògnites desconegudes». És aquest esperit el que, segons Tomás Vert, s’ha perdut en una societat basada en la recerca de coneixement, però sobretot en el profit que se’n pot treure. El professor conclogué la lliçó magistral suggerint a tots els reunits quina hauria de ser la tasca dels docents: «un bon docent ha de formar somiadors per emprendre un viatge intel·lectual a la recerca d’aquelles “incògnites desconegudes”, i això és a la vegada un desafiament i un deute», sentencià.

Clausura de l’acte

Per seguir el protocol no pogueren faltar les paraules del conseller d’Educació Formació i Ocupació, José Ciscar Bolufer, que enaltí els 500 anys d’història de la Universitat de València. Una història enfocada a l’ocupació. segons les seues paraules. El conseller recordà que les retallades que està patint l’educació són necessàries i va insistir a dir que «hem de ser capaços de fer més amb menys». Abusant tal vegada de les frases lapidàries, acabà el seu discurs dient que «només una cosa torna un somni impossible: la por de fracassar».

L’acte arribava a la seua fi. Només faltava el discurs del Rector Magnífic i les paraules protocol·làries. Esteban Morcillo, rector de la Universitat de València, prengué la paraula per recordar els difícils moments econòmics que es viuen avui, però no es privà de demanar el sosteniment del suport al sistema universitari públic reivindicant la importància d’aquest per al desenvolupament social i econòmic de la nostra societat. Mentrestant, el conseller escoltava estoic. Finalment, el rector pronuncià: «el curs acadèmic queda inaugurat», i un jovial aplaudiment inundà la sala, mentre de nou l’Orfeó Universitari custodià el desfilar dels docents aquesta vegada amb la interpretació del Gaudeamus Igitur. Felicitacions, somriures i ànims per a continuar empentant la societat cap a un model del coneixement, i del «descobriment» com reivindicà Francisco Tomás.

© Mètode 2011 - 71. La cara del dolor - Número 71. Tardor 2011

Estudiant de Periodisme de la Universitat de València.

Estudiant de Periodisme, Universitat de València.

RELATED ARTICLES
Filter by
Post Page
Espais de ciència Entrevista Llibres Article El lladre de cervells
Sort by