«Jules Verne volia ser marí»

Jesús Navarro va presentar Somnis de ciència. Un viatge al centre de Jules Verne a la XXXVI Fira del Llibre de València, un homenatge a Verne un segle després de la mort del geni francès. Navarro, investigador de l’Institut de Física Corpuscular de València, és també un divulgador de la ciència multidisciplinari, amant de la literatura. L’autor de Somnis de ciència ataca diversos tòpics sobre Jules Verne. El més estès: no va ser un profeta de la tècnica, sinó un visionari de la divulgació científica. Va descobrir, segons el físic, la novel·la geogràfica i científica. En paraules de Navarro: «Verne és un autor que permet somiar aventures sense que això represente la renúncia a l’anàlisi reflexiva.» El gust per l’aventura li venia de lluny: «Jules Verne volia ser marí.» 

Jules Verne no va ser, doncs, un inventor: «Tots els aparells que cita als seus llibres estan elaborats a partir de patrons reals establerts per científics», i també ressenyats, explica el professor Navarro. En el seu recor­regut per la vida de Verne, Jesús Navarro desvela al lector les inquietuds i desitjos del visionari francès: la mar, la música i la independència. El professor valencià presenta un Jules Verne que viu la seua infantesa en un paradís fluvial, el Loira, i desitja ser marí. Per imposició paterna estudia dret, però mai no hi exerceix, sinó que viu una joventut bohèmia entre publicacions científiques, tertúlies literàries i cafès-teatre. Autodidacte, el geni francès es va dedicar, per afició, a l’estudi sistemàtic de la geografia i les ciències naturals. 

Jesús Navarro admira per igual la intriga i el rigor científic de Jules Verne: «Les seues obres, encara que escrites per a joves, agraden a totes les edats.» Per aquest motiu, quan Verne va conèixer Hetzel, el seu editor, van connectar. Hetzel era un editor d’idees progressistes, partidari de «lluitar contra la ignorància i la credulitat mitjançant la difusió dels nous coneixements científics».

I així van ser les novel·les de Verne: divulgatives i científicament correctes. A partir de la seua primera publicació, Cinc setmanes en globus, Verne va escriure 62 viatges al llarg d’uns quaranta anys. Una rendibilitat en l’escriptura sorprenent. Com reconeix el professor de física, Jules Verne va ser, per sobre de tot, «un home del seu temps» que va difondre els valors de la nova burgesia, reflectits en els valors republicans de llibertat, igualtat i fraternitat, però també la confiança en la ciència com a factor de progrés.

«Verne va incloure la ciència en la literatura», en opinió del físic valencià, i va ser un dels precursors de la divulgació: va fer la ciència accessible per a tothom. Els grans esdeveniments politicoculturals de l’època van quedar reflectits en les obres del francès. Navarro transmet a Somnis de ciència la seua admiració per Verne, per aquesta virtut de llegir la premsa científica i imaginar els resultats finals de les investigacions. N’hi ha, doncs, una extraordinària actualitat en tots els seus invents imaginaris. Per exemple, el globus Le Géant fou el protagonista d’una magnífica presentació al París del 1863… que va contribuir a l’èxit de la primera obra de Verne, Cinc setmanes en globus, publicada pocs mesos abans. Les exploracions per l’Àfrica de Livingstone, o les expedicions per descobrir les fonts del Nil de Richard Francis Burton i John Hanning Speke també formen part de les seues obres. I l’helicòpter, l’alumini, els escafandres individuals…

Va tenir èxit Jules Verne? Sí. Les obres de Verne van ser «tot un èxit en vendes», explica Navarro. La volta al món en 80 dies va tenir, de fet, un tiratge superior als cent mil exemplars i va encetar un ràpid procés de traduccions. Somnis de ciència és un llibre fresc, ple d’anècdotes. Per citar un exemple, explica que l’emoció per descobrir «què passarà després» va provocar que un resum de cada lliurament es telegrafiara als EUA; l’ànsia dels lectors era massa gran per esperar-ne la traducció. Una intriga que es manté fins al final. Aquesta és, a grans trets, l’apassionant història subterrània que narra Somnis de ciència, la vida d’un marí fallit, d’un advocat sense vocació i d’un gran profeta de la divulgació científica: Jules Verne, en totes les seues facetes.

Sara Garcia Santamaria. Estudiant de Periodisme de la Universitat de València.
© Mètode 47, Tardor 2005.

 «A partir de Cinc setmanes en globus, Verne va escriure 62 viatges al llarg d’uns quaranta anys. Una rendibilitat en l’escriptura sorprenent»
© Mètode 2014 - 47. Del natural - Tardor 2005

Estudiant de Periodisme de la Universitat de València.

RELATED ARTICLES