La caricatura de Darwin

L’impacte de les teories de Darwin va fer que la figura del científic entrara a formar part de l’imaginari col·lectiu. La publicitat va saber aprofitar aquesta popularitat i va incorporar el naturalista a la imatge de campanyes publicitàries i logos de marques. Una de les més conegudes és la del licor Anís del Mono, que va incloure un Darwin amb aspecte simiesc en l’etiqueta de la seua botella. El liniment per a la gola Merchant’s també va utilitzar un simi que assegurava ser l’avi de Darwin: «Si sóc l’avi de Darwin es dedueix, ¿no ho veus?, que allò que és bo per a l’home i la bèstia és doblement bo per a mi.» © Mètode

No obstant això, durant el 2009 la premsa es va mostrar bastant unànime quant a la importància de Darwin i de les seues teories per al progrés científic, però el creacionisme va estar present en la majoria d’informacions per dibuixar el context del bicentenari. De fet, les poques crítiques a la figura de Darwin van venir precisament des de l’òptica religiosa, i van tenir cabuda –tot i que de manera minoritària– en alguns mitjans conservadors espanyols, com El Mundo o Abc.

Però a banda de les notícies, reportatges i columnes d’opinió sobre el científic, hi va haver un espai on la figura de Darwin va ocupar també un lloc privilegiat: les vinyetes d’humor. La figura de Darwin s’ha convertit en aquests dos-cents anys en una icona de la ciència fàcilment identificable pel públic general, i aquest fet va facilitar que es fera present en l’humor gràfic. Una relació, la de Darwin i la teoria de l’evolució amb les vinyetes, que no és nova. Ja des de la publicació de L’origen de les espècies, els humoristes i il·lustradors van trobar en el científic i la seua teoria un filó per als seus treballs. La polèmica amb la religió i la idea de l’evolució des dels primats van ser unes de les claus, però la nova teoria de Darwin també es va utilitzar, i es continua utilitzant, com a analogia per criticar altres aspectes de la societat.

El 1880, la revista satírica francesa La petite lune va dedicar la portada del seu número 10 a un Darwin caricaturitzat com a simi. La suposada descendència humana del simi va ser un dels aspectes de la teoria de Darwin que més va sobtar la societat del segle xix, i aquest tret el van aprofitar les revistes satíriques i la premsa escrita per ridiculitzar el científic. © Mètode

Les característiques que defineixen les vinyetes gràfiques les converteixen en un mitjà excel·lent per a realitzar anàlisis crítiques de la realitat, amb humor i sàtira. A més, el seu pes bàsicament visual fa que els missatges arriben fàcilment al lector i li susciten un somriure de manera espontània, si la idea del vinyetista arriba a connectar. La ciència no escapa a aquestes vinyetes, provocant a més un xoc entre la racionalitat de la ciència i el coneixement, d’una banda, i les situacions absurdes o xocants que proposen els dibuixants, de l’altra.

De les revistes satÍriques a la publicitat

Quan el 1859 es va publicar la primera edició de L’origen de les espècies, la premsa va reflectir de seguida la polèmica que es va obrir entre ciència i religió. Segons les religions majoritàries, Déu havia creat el món i tots els éssers que l’habiten tal i com els coneixem ara. La teoria de l’evolució de Darwin feia tremolar els pilars mateixos d’aquesta concepció religiosa del món.

Un altre dels aspectes que més va sobtar la societat de l’època va ser la suposada ascendència comuna amb els simis. Prompte Darwin va començar a aparèixer caricaturitzat com un simi en la premsa satírica de l’època, com Hornet Magazine, La petite lune o The Punch. En pocs anys, aquestes caricatures esdevindrien molt populars i fins i tot es van aprofitar amb propòsits comercials i publicitaris. El cas més conegut és potser el del licor Anís del Mono, que, pels volts de 1870, va incloure en l’etiqueta una imatge del pare de la teoria de l’evolució caricaturitzat com un simi que porta a la mà el lema: «És el millor, la ciència ho va dir i no mentisc.»

No va ser l’única a emprar els simis com a reclam, la marca de sabates Frank Miller o el liniment per a la gola Merchant’s també van aprofitar l’impacte social de les teories de Darwin. De fet, Merchant’sfeia referència directa al científic i promocionava el seu oli per a la gola amb un simi que deia ser l’avi de Darwin: «Si sóc l’avi de Darwin es dedueix, ¿no ho veus?, que allò que és bo per a l’home i la bèstia és doblement bo per a mi.» Darwin havia passat a formar part de l’imaginari col·lectiu.

«Les característiques que defineixen les vinyetes gràfiques les converteixen en un mitjà excel·lent per a realitzar anàlisis crítiques de la realitat, amb humor i sàtira»

La premsa espanyola, per la seua banda, no es va quedar tampoc al marge del debat. Així, a mitjan segle xix trobem revistes culturals com La Abeja, que es posicionen obertament a favor de la teoria de l’evolució. En l’altra banda, publicacions com El Museo Universal opten per ridiculitzar les idees de Darwin amb articles i vinyetes satíriques. En aquest sentit, al juny de 1863, la revista va publicar una vinyeta titulada Origen de ciertas especies animales, on un home que pot ser Herbet Spencer o el mateix Charles Darwin evoluciona fins convertir-se en un ase.

Evolució, religió i creacionisme

Un segle i mig després de la publicació de L’origen de les espècies, Darwin continua despertant el mateix interès en els mitjans i en els dibuixants. Al llarg de l’any 2009, diaris com The Times o The New York Times, El País, El Mundo o La Razón van publicar vinyetes basades en el científic anglès i en les diferents controvèrsies que suscita.

El tema més tractat pels dibuixants va ser el debat entre evolució i creacionisme. Així, figures com Adam i Eva, Déu i personatges religiosos van compartir vinyetes amb Darwin i científics per mostrar principalment una visió crítica de la ingerència de la religió en les qüestions científiques. De fet, Creació o evolució? va ser el títol de la III Mostra d’Humor Gràfic (2009), organitzada per la Unió de Periodistes Valencians i la federació de dibuixants d’humor FECO Espanya, i que va reunir 223 participants de 44 països diferents que tractaren amb humor la polèmica entre ciència i religió.

Darwin s’ha convertit en un dels científics fàcils de reconèixer pel públic. En aquest sentit es pot parlar del naturalista com una icona de la ciència, junt amb altres personatges com Albert Einstein o Isaac Newton. Pel que fa a aquest últim, el vinyetista Nerja va realitzar el 2009 una analogia entre Newton i la poma, i Darwin i el plàtan. © Manuel Sánchez Nerja

En la premsa espanyola, Manel Fontdevila i Ferreres, a Público, i Forges, a El País, s’ocuparien d’aquest tema en les seues vinyetes, contraposant la lògica científica als dogmes religiosos. En l’àmbit internacional, vinyetistes com Zapiro, en The Times, Rainer Hert, en la revista Eulensipiegel, i Nicolas Vadot en Le Vif/L’Express, també van reflectir la confrontació de la religió a la teoria de l’evolució. En molts casos, els vinyetistes anaven més enllà i criticaven les reticències de la religió als avenços científics.

Però en contrast amb aquesta visió crítica de la religió, els diaris conservadors o més pròxims a l’Església catòlica van optar per mantenir-se al marge d’aquest debat en les seues tires d’humor gràfic. No mencionaven la polèmica entre ciència i religió, però sí que mostraven una actitud prudent davant la teoria de l’evolució, potser fins i tot rebaixant-ne la importància. Així, per exemple, el dibuixant Mingote presentava en el diari Abc un simi que proclamava: «És impossible que aquesta espècie descendesca de la nostra. No es pot degenerar tant!» Un punt de vista irònic sobre l’evolució, compartit amb vinyetistes de La Razón i d’El Mundo, que mostraven els humans com a menys evolucionats que el simi, reduint a l’absurd la teoria i suggerint en conseqüència que l’home no descendeix del simi.

La teoria de l’evolució va estar molt present en les vinyetes publicades durant el bicentenari de Darwin, i hi trobem en moltes ocasions la idea de l’adaptació de les espècies per a sobreviure i de l’evolució com a progrés. Així, Romeu, a El País, presentava dos personatges comentant l’aniversari de Darwin: «200 anys de Darwin, 150 de L’origen de les espècies, i la raça humana ho celebra deixant de prosperar.» El Roto, per la seua banda, preferia posar l’accent en la crítica a l’arrogància dels poderosos dibuixant un tiranosaure que exclamava: «Un expert m’ha dit que només els més grans sobreviurem.»

Il·lustració apareguda en El Museo Universal el 1863 amb el següent text: «El nostre gravat representa avui el cas ocorregut recentment en cert país d’Europa, el nom del qual no volem recordar. Cert individu que anava on no li cridaven i es mesclava en allò que no podia interessar-li, va voler també parlar d’allò que no entenia ni podia entendre. Va parlar de filosofia, de religió, de política, d’eleccions, d’influències i tant va desbarrar que a força de traure la punta de l’orella, aquesta se li va anar aguditzant; tant que el seu coll es va pronunciar prenent una extensió desmesurada, al temps que se li va acurtar el front; la cara va començar a baixar mentre les orelles anaven pujant; i el seu cos es va arrodonir com un tonell, fins que va quedar convertit en un ase. Encara s’entestava a sostenir que era home a força de brams, quan la Providència, per castigar-lo, va fer que, en bramar, el cap se li escapara convertit en una oca. Lliçó eloqüent per a aquells que parlen d’allò que no entenen, van on no els criden i es fiquen en allò que no els importa, als quals sol anomenar el poble borinot.» El personatge de la caricatura podria ser del naturalista i evolucionista Herbert Spencer o del mateix Charles Darwin. © Biblioteca Virtual de Prensa Histórica (MECD)

Darwin, el científic

La imatge de Darwin s’ha convertit en una de les figures més carismàtiques de la ciència. Pocs científics gaudeixen de tanta popularitat, comparable potser a la d’Albert Einstein. Tots dos comparteixen haver tingut un gran impacte en la societat de l’època, més enllà de les seues aportacions a l’avenç científic. Si els cabells del científic alemany s’han convertit en el seu atribut principal, en el cas de Darwin és la barba la que es converteix en l’element icònic de la seua figura i el fa fàcil de reconèixer per al públic.

El naturalista anglès destaca en les vinyetes pel seu posat serè i reflexiu. Darwin és vist com un gran científic i un gran intel·lectual, i dibuixants com Forges faran d’aquesta imatge un recurs per posar sota la lupa molts dels defectes o excessos de la nostra societat. Així, veurem un Darwin sorprès o pensatiu davant la crueltat de la festa dels bous, el creacionisme, les eleccions europees o el sistema legal europeu. Forges, en aquest sentit, transforma Darwin en una figura racional i de gran altura moral per la seua talla intel·lectual i li ret homenatge al llarg d’una sèrie de vinyetes publicada en El País.

La figura de Darwin és sovint acompanyada d’altres elements, com el plàtan, fàcil d’identificar amb els simis. Un element del qual es va servir el dibuixant Manuel Sánchez Nerja per mostrar una analogia entre Darwin i el plàtan, i Newton i la poma. Un altre cas de científic icònic, no tant per la seua figura sinó per l’element que l’acompanya.

Tot i trobar l’element del plàtan present en altres vinyetes, és la figura del simi la més utilitzada per caricaturitzar o acompanyar Darwin, un recurs que ja es va utilitzar a mitjan segle xix, com hem vist. Així, trobem vinyetes on Déu és representat com un gran simi, o el mateix Darwin és dibuixat amb trets simiescs. Alguns, com Carcayú (Borja Prieto Coscollà), duen la ironia i l’humor a l’extrem, i dibuixen un Darwin casant-se per l’església amb un simi vestit de núvia davant un rector sorprès.

Icona de la biologia moderna

La publicació d’un gran nombre de vinyetes d’humor, unida a la cobertura informativa que la premsa va fer de l’Any Darwin, ens mostra que la figura del científic continua tenint rellevància dins de la nostra societat. De la mateixa manera que els vinyetistes van reflectir la polèmica en el segle xix, els periòdics actuals també han recollit la importància de la figura de Darwin cent cinquanta anys després.

No obstant això, hi ha una diferència entre les vinyetes publicades el 1800 i ara. Si en aquell moment, la figura de Darwin i la seua teoria eren ridiculitzades, en l’actualitat sembla haver-hi un consens respecte a la importància científica de la seua figura. Les vinyetes ens mostren un Darwin com a emblema del progrés i de la ciència, en molts casos erigit com a model. Així, la iconografia darwinista és també utilitzada per atacar líders polítics, generalment conservadors, com George W. Bush o José María Aznar.

Segle i mig després de la publicació de L’origen de les espècies Darwin encara provoca controvèrsia amb les concepcions religioses del món. Durant l’Any Darwin, que es va celebrar el 2009, els humoristes gràfics van reflectir aquesta polèmica entre ciència i religió en diaris de tot el món. És el cas de la vinyeta publicada per Nicolas Vadot en Le Vif/L’Express l’agost de 2009, on veiem tres religiosos de diferents confessions parlant sobre Darwin: «Déu ha creat tots els homes! També Darwin.» Afirmació sobre la qual els mateixos personatges de la vinyeta reflexionen: «Déu era, doncs, suïcida? L’imbècil…» © Nicolas Vadot

Les vinyetes que reflectien la polèmica entre creacionisme i teoria de l’evolució ho van fer clarament des d’una òptica crítica amb els dogmes religiosos, donant validesa i vigència a les idees de Darwin. Un conflicte entre ciència i religió que la premsa progressista va mostrar més obertament, mentre que els diaris conservadors van preferir no entrar en aquesta polèmica i mostrar una actitud més distant amb la teoria de l’evolució, però sense qüestionar-la obertament.

Siga com siga, sens dubte Darwin s’ha convertit en la icona de la biologia moderna, i les celebracions de 2009 van contribuir a incrementar aquesta percepció en l’opinió pública. Tot i això, la seua figura encara continua generant controvèrsia, però les seues idees, a diferència de fa cent cinquanta anys, semblen ja definitivament acceptades per la gran majoria de la societat espanyola.