La ciència de la Viquipèdia

L'enciclopèdia virtual com a canal de comunicació pública de la ciència

participants d'una Viquimarató

Viquipèdia, «l’enciclopèdia lliure que tothom pot editar», és actualment la cinquena pàgina web més visitada –només superada per Google, YouTube, Facebook i Baidu–. La versió anglesa rep més de 500 milions de visitants únics i té una mitjana d’uns 18.000 milions de pàgines vistes cada mes. A diferència dels altres grans portals d’Internet, Viquipèdia no és propietat de cap empresa ni de cap gran corporació multinacional. En termes estrictes és un «bé comú» i tot el seu contingut es publica sota la llicència Creative Commons, que permet a qualsevol persona copiar, distribuir i modificar o adaptar els seus continguts de manera lliure.

objecte logotip wikipedia

Viquipèdia és actualment la cinquena pàgina web més visitada, només superada per Google, Youtube, Facebook i Baidu. / Lane_Hartwell

Hi ha una fundació sense ànim de lucre, la Fundació Wikimedia, que dóna suport tant a la Viquipèdia com als seus projectes «germans» (Wikidata, Wiktionary, Wikibooks, etc.). Aquest suport consisteix, bàsicament, en activitats de promoció i en el manteniment de la infraestructura tècnica de servidors. El finançament per tal de sustentar aquesta infraestructura s’obté a partir de dona­cions voluntàries. Cal dir, però, que la Fundació Wikimedia no s’encarrega en absolut d’organitzar o gestionar la tasca més important i més intensiva de l’enciclopèdia virtual: l’edició, revisió i millora dels seus articles. Aquest treball, monumental, recau en mans de la immensa comunitat de viquipedistes voluntaris formada per més de 65 ilions d’usuaris registrats, un nombre encara major d’editors anònims i, entre tots ells, més de 300.000 persones que arriben a fer més de deu edicions al mes. Aquestes xifres de participació i les complexes dinàmiques d’interacció entre els usuaris han fet que alguns autors vegin Viquipèdia com un veritable «moviment social» més que no pas com una simple comunitat virtual (Konieczny, 2009) o com el major projecte col·lectiu en la història de la humanitat (Jemielniak, 2014).

La versió anglesa de Viquipèdia té més de cinc milions d’articles, l’espanyola prop d’1,3 i la catalana (la segona a ser creada, gairebé al mateix temps que l’alemanya), poc més de mig milió; unes xifres que la situen molt per sobre de qualsevol altre projecte enciclopèdic anterior. Hi ha, de fet, més de 290 versions lingüístiques de la Viquipèdia que sumen en total més de 40 milions d’articles. Per a moltes d’aquestes llengües Viquipèdia ha esdevingut la primera enciclopèdia que han tingut mai.

Viquipèdia com a principal canal de comunicació pública de la ciència

«Internet s’ha convertit, per a la majoria de ciutadans, en la principal font d’informació científica»

Diferents estudis recents sobre comunicació i percepció pública de la ciència coincideixen a assenyalar que Internet s’ha convertit, per a la majoria de ciutadans, en la principal font d’informació científica (Brossard i Scheufele, 2013; FECYT, 2012; National Science Board, 2012). En els últims anys, Internet ha sobrepassat en aquest terreny els mitjans de comunicació tradicionals: premsa escrita, ràdio i televisió. Les dades de l’enquesta de percepció social de la ciència de la FECYT (2012) mostraven que Internet era la principal font d’informació científica per al públic espanyol –en concret per al 40,9% dels enquestats–. Per primera vegada a Espanya, Internet se situava per sobre de la televisió (31%) i molt per sobre de la resta. Preguntats pel tipus de recursos a Internet que utilitzen per obtenir informació científica, el 21,7% manifestaven utilitzar Viquipèdia com a font prioritària. Només blogs i xarxes socials estan per sobre, però, atès que tant els uns com els altres engloben una gran diversitat d’instàncies, Viquipèdia es converteix de fet en la font singular més consultada i, per tant, en el canal de comunicació pública de la ciència més important en l’actualitat.

Anàlisi del contingut científic de Viquipèdia

Malgrat aquest fet indiscutible, les institucions científiques (societats, centres de recerca, universitats…) ­viuen d’esquena a aquesta realitat i concentren les seves accions de divulgació i comunicació pública en altres canals —en les xarxes socials (privades) a Internet, per exemple–. Fins i tot els estudiosos de la comunicació i la divulgació de la ciència tampoc hi han parat gaire esment. La comunitat viquipedista, en canvi, comença a ser-ne conscient i, de fet, l’any 2016 va ser considerat l’any de la ciència per la Fundació Wikimedia amb l’objectiu de millorar la cobertura de temes científics a Viquipèdia.

És per tot això que el nostre grup de recerca ha desenvolupat un projecte amb l’objectiu d’analitzar el contingut científic de Viquipèdia en la seva versió en castellà. Bàsicament, hem identificat el subgrup d’articles que tracten qüestions de ciència i tecnologia, per tal d’analitzar-ne la qualitat, la distribució per àmbits científics, el perfil dels editors d’aquest contingut i les pràctiques d’edició, així com el tractament de temes controvertits.

El punt de partida ha estat, doncs, identificar els articles de ciència i tecnologia, una tasca molt complexa per diferents motius. Nosaltres hem optat pel següent procediment indirecte inspirat en el treball de Groves, Figuerola, Alonso i Quintanilla (2014). En primer lloc hem utilitzat l’algorisme Infomap per generar automàticament comunitats temàtiques entre tots els articles de la Viquipèdia, a partir de l’anàlisi dels enllaços interns entre tots els articles. En segon lloc, s’ha emprat la classificació Unesco d’àmbits de coneixement de sis dígits per detectar en quines comunitats es trobaven els articles –en cas que n’hi hagués– amb el mateix nom. El conjunt de 975 comunitats resultant ha estat posteriorment analitzat per eliminar repeticions i deixar-ne fora comunitats amb contingut majoritàriament aliè. El resultat final ha estat un corpus de 340 comunitats que engloben un total de 60.108 articles. Això representa un 5% dels articles, tot i que, a causa de les característiques restrictives del procediment, és molt probable que el corpus total d’articles de ciència i tecnologia s’acosti al 20% del total; és a dir, al voltant de 200.000 articles en la versió castellana, 100.000 en la catalana i un milió en l’anglesa. En qualsevol cas, l’estudi evidencia l’enorme volum d’informació científica, en diferents idiomes, que Viquipèdia posa a l’abast de qualsevol persona que disposi de connexió a la xarxa.

Wikipedia Year of Science

La iniciativa Wikipedia Year of Science 2016 va tenir com a objectiu millorar els articles relacionats amb la ciència i la tecnologia. / Viquipèdia

Qualitat i referències bibliogràfiques

Un dels fets més sorprenents de Viquipèdia, especialment si atenem al seu contingut científic i tecnològic, és que està feta –escrita i editada– majoritàriament per llecs, és a dir, per persones no expertes. De fet, en la història dels projectes enciclopèdics, és el primer cop que es crea una iniciativa d’aquesta mena al marge de la comunitat acadèmica (O’Sullivan, 2011) i, curiosament, sembla la més reeixida des de diversos punts de vista.

«Viquipèdia es troba en estat de construcció permanent i els articles poden estar en estadis molt diversos d’elaboració»

El fet que els articles de Viquipèdia estiguin majoritàriament escrits per llecs i que la participació no depengui de cap mena d’acreditació prèvia ha estat causa, tradi­cionalment, d’un cert escepticisme i desconfiança respecte la seva qualitat i fiabilitat, particularment des de l’entorn acadèmic, tot i que això sembla estar canviant darrerament (Jemileniak i Aibar, 2016). Però si ja és difícil acotar quantitativament l’abast del contingut científic de la Viquipèdia, encara ho és més avaluar-ne la qualitat. A banda de l’enorme quantitat d’articles que la componen, Viquipèdia es troba en estat de construcció permanent i els articles poden estar en estadis molt diversos d’elaboració.

Malgrat això, diferents estudis han intentat aproximar-se a la qüestió mitjançant diverses estratègies. Entre aquests cal destacar el de Wedemeyer et al. (2008) que realitza un estudi comparatiu entre alguns articles científics publicats a l’Enciclopèdia Britànica i els seus anàlegs en Viquipèdia, o el de Brown (2011) sobre la qualitat dels articles de ciència política a la Viquipèdia anglesa. De fet, el treball pioner en la comparació de la qualitat d’articles científics entre Viquipèdia i la Britànica és l’article de Giles (2005). Finalment, cal esmentar l’estudi de Nielsen (2007), pioner en l’anàlisi de les cites i referències a articles científics convencionals com a indicador de qualitat dels articles de Viquipèdia i el treball de Reich (2011) sobre el valor de les referències en Viquipèdia com a índex de la reputació dels científics. La majoria d’aquests estudis situen la qualitat dels articles de la Viquipèdia en una franja força alta i, en tot cas, en un nivell comparable i sovint més alt que el de les enciclopèdies tradicionals –en particular de la Britànica, que acostuma a prendre’s com a model de referència en termes de qualitat.

Nosaltres hem triat l’estudi de les referències com a estratègia indirecta per a avaluar la qualitat dels articles i s’han examinat de manera automàtica les referències bibliogràfiques de tots els articles del corpus. Cal esmentar que recentment la Fundació Wikimedia ha publicat un conjunt de dades que conté totes les referències a les publicacions científiques extretes de la Viquipèdia en anglès (Halfaker i Taraborelli, 2015), però no en la resta de versions lingüístiques.

«La majoria de les revistes científiques més importants apareixen citades en els articles de Viquipèdia»

L’estudi de les referències que inclouen els articles mostra que els editors de Viquipèdia utilitzen majorment fonts altament fiables per a escriure’ls. En particular es fonamenten sovint en literatura científica primària i no en fonts secundàries o divulgatives. La majoria de les revistes científiques més importants apareixen citades en els articles de Viquipèdia i, el que és encara més sorprenent, ho fan seguint la freqüència i distribució pròpies del món de la publicació científica. En concret el 73% de les 1.160 revistes científiques més importants –considerant les cinc revistes més destacades en cadascun dels àmbits de la ciència– hi apareixen referenciades.

Els articles, a més, compten amb nombroses referències i, per tant, permeten al lector aprofundir en els continguts si ho desitja. Cal dir, tanmateix, que existeix una gran variabilitat en el conjunt d’articles: des dels anomenats «articles de qualitat» –molt extensos i complets– als esborranys, amb unes poques línies de text. Però proporcionalment hi ha tres vegades més articles de qualitat en el corpus científic que en la resta.

Àrees de coneixement

L’estudi també analitza la presència relativa dels articles de Viquipèdia en els diferents camps de la ciència i la tecnologia, per tal de comparar-la amb la distribució d’articles en revistes científiques en bases de dades acadèmiques estàndard com Web of Science o Scopus. Curiosament, la distribució temàtica a Viquipèdia es correspon fortament amb la distribució de la producció científica global en les diferents àrees de coneixement. No només això, sinó que les relacions entre aquestes àrees –analitzades a partir dels vincles interns entre els articles– mostren una gran semblança amb les relacions entre disciplines que es dibuixen a partir dels vincles entre les publicacions científiques.

Bàsicament el mapa cognitiu de la ciència en Viquipèdia mostra un espai sense un centre clar, amb diferents pols destacats: les ciències de la vida, la física, l’astronomia i l’astrofísica, les ciències de la terra i, el més voluminós, el de les ciències tecnològiques (recordem que s’empra la nomenclatura Unesco). Únicament aquest darrer mostra una extensió lleugerament superior a la dels mapes estàndard de la producció científica.

Per tot això, podem concloure que la imatge de la ciència que Viquipèdia ofereix és, en resum, molt ajustada a la ciència contemporània. El fet que Viquipèdia estigui editada principalment per persones que no són científics professionals, al marge que pugui generar errors esporàdics, no produeix una imatge deformada de la ciència.

Editors i temes controvertits

portada guia de recomanacions Viquipèdia

Portada de la guia de recomanacions i bones pràctiques per a editar el contingut científic de Viquipèdia que ha elaborat el grup d’investigació Open Science and Innovation (OSI) de la Universitat Oberta de Catalunya. La guia està especialment orientada a científics, centres de recerca, universitat i societats científiques. / UOC

També s’han estudiat els perfils dels editors i els seus registres d’edició. Tot i que es fa difícil conèixer el seu perfil –més enllà del que puguin dir a la seva pàgina d’usuari– vam enviar una petita enquesta als cinquanta editors més freqüents del corpus científic de la Viquipèdia en castellà, i obtinguérem 23 respostes. El primer que cal dir és que tots 23 són homes, quelcom con­gruent amb el gran desequilibri de gènere que altres estudis han mostrat entre els editors de Viquipèdia. En general tenen un perfil educatiu considerablement superior a la mitjana de població general i majoritàriament tenen estudis universitaris (un 74%). El 43% són espanyols i la resta, d’altres països iberoamericans. Per últim, només un dels 23 manifesta ser científic, dada coherent amb estudis anteriors sobre la participació de científics a Viquipèdia (Aibar, Lladós, Minguillon, Meseguer i Lerga, 2015; Reich, 2011).

Finalment, s’han analitzat les pàgines de discussió dels articles més controvertits del corpus, l’espai on els editors d’un article parlen i polemitzen sobre els diversos aspectes a millorar. A partir del nombre d’editors implicats i de l’extensió de la pàgina de discussió, s’han identificat els articles més controvertits (com «Sensibilidad química múltiple», «Efecto invernadero» o «Alimento transgénico») i se n’han analitzat les pàgines de discussió.

El primer que cal remarcar és que moltes de les discussions entre els editors són pràcticament indistingibles d’un intercanvi habitual entre científics. Els editors, tot i no ser científics professionals, són capaços d’utilitzar i analitzar amb profunditat tècnica els articles científics més rellevants per al tema en qüestió; de fet, sovint es queixen del fet que molts d’aquests articles només són accessibles mitjançant pagament previ (Aibar, 2014). Els articles reflecteixen normalment el consens existent –o la falta d’aquest– en la comunitat científica i no presenten biaixos destacables.

Eina de gran potencial

Tot i la bona salut general de la cièn­cia en la Viquipèdia en castellà –i tenint en compte la necessitat d’ampliar i millorar el contingut existent– els científics i científiques espanyoles hi estan poc presents. Les referèn­cies a articles científics amb autoria espanyola no són molt freqüents i, de fet, les institucions científiques espanyoles (universitats i centres de recerca, principalment) apareixen poc referenciades si ho comparem amb països propers de l’àmbit europeu. Per exemple, només 14 dels 26 centres de recerca més importants a Espanya compten amb una entrada pròpia a la Viquipèdia en castellà.

«Viquipèdia és ja la principal font d’informació científica per a la població i tot indica que ho continuarà essent durant molt
de temps»

El nostre estudi posa de manifest l’enorme potencial de Viquipèdia en dos aspectes clau de la ciència contemporània. D’una banda, en la comunicació pública de la ciència, Viquipèdia és ja la principal font d’informació científica per a la població i tot indica que ho continuarà essent durant molt de temps. Però, a més, l’estudi mostra l’enorme capacitat d’enrolar els ciutadans de manera activa en el mateix procés de comunicació pública de la ciència, i no només com a mers receptors passius. En aquest sentit Viquipèdia es pot entendre, també, com una plataforma sui generis de ciència ciutadana.

En segon lloc, Viquipèdia es mostra com una eina molt útil per al mateix ensenyament de la ciència, en tots els nivells educatius, incloent-hi l’universitari. Els articles de major qualitat constitueixen, sovint, una excel·lent porta d’entrada o text introductori de gran utilitat per a qualsevol estudiant. I, en el cas dels universitaris, els ofereix la possibilitat d’explorar la literatura científica primària més rellevant en cada cas. De fet, estudis anteriors mostren que la majoria de professors universitaris consulten amb freqüència Viquipèdia (Aibar et al., 2015).

Aquest fet es complementa amb l’estratègia, que cada vegada utilitzen més professors universitaris arreu del món, de dissenyar activitats docents en què els estudiants, individualment o per grups, creen o milloren articles relacionats amb la temàtica del curs. Es tracta, en tot cas, d’una de les diverses formes possibles d’implicar la comunitat científica en la que, sens dubte, ha esdevingut una de les seves vies de comunicació més importants amb la resta de la societat.

AGRAÏMENTS
Aquest article forma part del projecte «Análisis del contenido científico de la Wikipedia española» finançat per la Fundació Espanyola per a la Ciència i la Tecnologia (FECYT), amb referencia FCT-14-8269. L’informe final del projecte es pot descarregar a http://hdl.handle.net/10609/51461.

REFERÈNCIES

Aibar, E. (2014). Ciència oberta, encerclament digital i producció col·laborativa. En T. Iribarren, O. Gassol, & E. Aibar (Eds.), Cultura i tecnologia: els reptes de la producció cultural en l’era digital (pp. 99–120). Lleida: Punctum. Consultat en http://hdl.handle.net/10609/30983

Aibar, E., Lladós, J., Minguillon, J., Meseguer, A., & Lerga, M. (2015). Wikipedia at university: What faculty think and do about it. The Electronic Library, 33(4), 668–683.

Brossard, D., & Scheufele, D. A. (2013). Science, new media, and the public. Science, 339(6115), 40–41. doi: 10.1126/science.1232329

Brown, A. R. (2011). Wikipedia as a data source for political scientists: ­Accuracy and completeness of coverage. Political Science & Politics, 44(12), 339–343. doi: 10.1017/S1049096511000199

FECYT. (2012). Encuesta de percepción social de la ciencia. Consultat en https://icono.fecyt.es/informesypublicaciones/Documents/Percepci%C3%B3n%20Social_2012.pdf

Giles, J. (2005). Internet encyclopaedias go head to head. Nature, 438, 900–901. doi: 10.1038/438900a

Groves, T., Figuerola, C. G., Alonso, J. L., & Quintanilla, M. A. (2014). Wikipedia as a tool for introducing social concerns into science education. En C. P. Constantinou, N. Papadouris, & A. Hadjigeorgiou (Eds.), Science education research for evidence-based teaching and coherence in learning. Proceedings of the ESERA 2013 Conference (pp. 824–830).

Halfaker, A., & Taraborelli, D. (2015). Scholarly article citations in Wikipedia. Figshare. doi: 10.6084/m9.figshare.1299540

Jemielniak, D. (2014). Common knowledge? An ethnography of Wikipedia. Stanford, CA: Stanford University Press.

Jemielniak, D., & Aibar, E. (2016). Bridging the gap between Wikipedia and academia. Journal of the Association of Information Science and Technology, 67(7), 1773–1776. doi: 10.1002/asi.23691

Konieczny, P. (2009). Wikipedia: Community or social movement? Interface: A Journal for and about Social Movements, 1(2), 212–232.

National Science Board. (2012). Science and engineering indicators 2012. Arlington, VA: National Science Foundation.

Nielsen, F. (2007). Scientific citations in Wikipedia. First Monday, 12(8).

O’Sullivan, D. (2011). What is an encyclopedia? A brief historical overview from Pliny to Wikipedia. En G. Lovink, & N. Tkacz (Eds.), Critical point of view: A Wikipedia reader (pp. 34–49). Amsterdam: Institute of Network Cultures.

Reich, E. S. (2011). Online reputations: Best face forward. Nature, 473(7346), 138–139. doi: 10.1038/473138a

Wedemeyer, B., Yakubova, N., Kallenbach, J., Ekdahl, A., Lesko, L., Reed, E., & Schwartz, K. (2008, 17-19 de juliol). Quality of the science articles on the English Wikipedia: Preliminary results. Wikimania 2008, Alexandria (Egipte).

© Mètode 2017 - 92. L'univers violent - Hivern 2016/17
RELATED ARTICLES
Filter by
Post Page
Can Microbi Article El lladre de cervells Llibres Observatori de les Dues Cultures
Sort by