És la primera vegada que faig una entrevista per Skype. El motiu no és, ni de bon tros, l’experimentació. Més aviat es tracta d’adaptar-se a la limitació geogràfica que representa que els entrevistats estiguen a milers de quilòmetres de distància, concretament al Japó. Manuel Perea i Carmen Moret-Tatay, tots dos investigadors de la Universitat de València, formen part d’un extens grup de recerca internacional que ha decidit emprar les noves tecnologies d’ús comú per recollir dades científiques. L’aplicació per a iPhone «Ciència XL» permet mesurar la capacitat de llegir dels usuaris mitjançant un mecanisme ben senzill. D’aquesta nova eina d’investigació en parlem a la «(e)Conversa».
«Ciència XL: prova el teu coneixement de les paraules i ajuda la ciència!». Podeu concretar el lema?
Manuel Perea: Es tracta d’un projecte en el qual participem investigadors de diferents països, amb diferents idiomes i cultures, amb l’objectiu d’aprofitar la tecnologia dels smartphones, els telèfons intel·ligents. En el nostre cas, emprem una tasca senzilla que demana a la gent que responga si alguna cosa és o no paraula, i es mesura el temps de reacció. La idea és poder tenir moltíssimes dades de temps de reacció per a cada paraula, i per això necessitem la col·laboració de la gent, és clar.
Carmen Moret: En definitiva, «col·laborar amb la ciència jugant». Presentar la tasca com un joc pot resultar atractiu per als participants, que al final de l’exercici reben informació sobre els seus resultats i per tant poden valorar com l’han realitzat. A més se’ls informa que el seu esforç proporcionarà dades per estudiar el procés de reconeixement visual de paraules.
Manuel Perea: «La realitat és que la gent continua llegint, però ara va més als “murs” de Facebook que als llibres de Cervantes. Això provoca que s’empobresca el vocabulari»
Quina informació s’extrau de mesurar el temps de reacció davant una paraula?
M. Perea: És un índex de com de ràpid s’accedeix al «diccionari lèxic» que tenim al cervell; de fet, gràcies a les proves realitzades mitjançant ressonància magnètica, sabem que hi ha una àrea del cervell que reacciona davant la presentació de sèries de lletres, i que el temps de reacció pot variar. Per exemple: si es presenta la paraula devesa [l’escriu a la pantalla de la conversa per Skype], el temps de reacció serà alt. Hi ha diferents variables que hi influeixen, i una és la freqüència d’ús de la paraula.
C. Moret: Les dades dels participants poden aportar informació molt útil sobre factors, lèxics i sublèxics, implicats en el reconeixement visual de paraules. I per tant, ajudar-nos a millorar la presentació d’aquest tipus d’informacions.
Com més emprem una paraula abans la reconeixem?
M. Perea: Sí, la reconeixem abans. Diguem que les vies d’accés són més ràpides. És com un efecte de repetició, a la llarga. Si jo ara mateix escric devesa [la torna a escriure] la reconeixeràs més ràpidament que fa un moment.
De fet, sí. Com va sorgir la idea d’utilitzar l’iPhone com a eina per mesurar la capacitat de llegir?
M. Perea: Doncs va ser idea de l’informàtic Stéphane Dufau, del CNRS (Centre National de la Recherche Scientifique) de Marsella. La idea és que l’iPhone té dispositius molt precisos per a la presentació d’estímuls i per a la presa de temps de reacció. A més és un objecte estandarditzat, sempre és la mateixa màquina.
C. Moret: Gràcies a Stéphane Dufau, centres d’Amèrica del Nord, Àsia i Europa han treballat junts per al desenvolupament d’aquesta aplicació en diversos idiomes
Què és la «decisió lèxica», a banda de la base de l’aplicació?
M. Perea: Es tracta, simplement, de destriar paraules de sèries de lletres que no formen paraules. És una tasca en la qual es presenta una possible paraula i cal distingir si és una paraula real (casino) o una paraula inventada (rotico). La tasca de decisió lèxica és particularment útil i senzilla, a més d’un bon pronosticador de capacitat lectora. De vegades és interessant no solament tenir dades de les paraules sinó també de les «pseudoparaules». Pensa en el cas de privamera [l’escriu]. Llegeix-la….
Vaja…
M. Perea: Veus, llegeixes primavera… això és perquè el cervell primer codifica la identitat de les lletres i després la seua posició.
La investigadora Carmen Moret-Tatay.
He llegit que es necessita la participació d’unes 40.000 persones perquè l’aplicació siga efectiva.
M. Perea: Cert. Com més dades de més persones tinguem per paraula, les estimacions seran millors. Les mesures són més estables quan la mostra és major.
És a dir: l’aplicació per a iPhone és en realitat un mecanisme massiu de recollida de dades.
M. Perea: En una primera instància, sí; ara mateix el que volem és replicar experiments que han estat fets al laboratori, amb poques persones però amb molts assajos. Estem observant que amb els experiments fets amb iPhone s’obtenen resultats molt semblants.
Si tot va bé, s’obre una porta molt interessant quant a la utilització dels smartphones, tan presents en la nostra societat, com a eina d’investigació…
M. Perea: Així és. Els smartphones poden ser emprats en diferents disciplines més enllà de les «paraules». Des d’economia a psicologia social, podem obtenir dades -culturalment diverses, i tot amb la mateixa màquina.
Carmen Moret-Tatay: «Es tracta de col·laborar amb la ciència jugant. Presentar la tasca com un joc pot resultar atractiu per als participants, que proporcionen dades per estudiar el procés de reconeixement visual de paraules»
El fet que la màquina siga la mateixa, siga quina siga la cultura i l’idioma, és un dels grans avantatges?
M. Perea: És clar. És difícil comparar experiments amb diferents procediments. Ací, en canvi, les rutines de presentació són les mateixes per a tots els usuaris. Ja siga en anglès, català, grec o japonès. El mateix s’aplicaria als altres possibles experiments en altres disciplines, és clar. Es tracta d’un accés a grans mostres de població, heterogènies, amb una mateixa eina. Això obre noves perspectives.
Quan es parla del descens en l’hàbit de lectura sol culpar-se a les noves tecnologies. No obstant això, la seua investigació utilitza les noves tecnologies per mesurar la capacitat de llegir. Resulta paradoxal.
M. Perea: La gent continua llegint, però ara va més als «murs» de Facebook que als llibres de Cervantes. Això sí, aquest fet provoca que s’empobresca el vocabulari.
Per tant si llegírem més llibres reconeixeríem abans la paraula devesa?
M. Perea: [Riures.] …Sí, certament. Devesa i qualsevol altra paraula.
C. Moret: Si acudim a textos escrits en els «murs» segurament trobarem molts errors ortogràfics, gramaticals… Amb tot, si s’utilitzen bé, les noves tecnologies són molt beneficioses.
S’hauria de promoure l’ús de les noves tecnologies, en aquest cas els smartphones, com a eines d’investigació perquè el seu ús no fóra exclusivament d’entreteniment i comunicació?
M. Perea: Per descomptat, programes que siguen educatius, que siguin un repte i que a més contribuesquen a la generació de coneixement són ideals. Hi ha temps per a tot… A més, això és tan sols l’inici, veurem molt més i en diferents àmbits.
C. Moret: És qüestió de temps…
M. Perea: Sí, és fàcil saber on es comença però no on s’acaba.
