La Universitat de València aborda els nous reptes del periodisme actual davant la ciència

El rector de la UV, Francisco Tomás, va ressaltar en la inauguració la necessitat d’un “periodisme de major qualitat que done la informació més subtil i més clara dels nous avanços intel·lectuals”. En la foto, el rector, acompanyat pels principals organitzadors del congrés Josep Lluis Canet, Luis Aznar i Josep Lluis Gómez Mompart.
Foto: M. Lorenzo

La ciència i la tecnologia hi són cada vegada més presents en la nostra vida, tot i que els mitjans de comunicació no acostumen a parlar, o ho fan de manera poc atractiva i entenedora per a molts ciutadans. Per tractar d’aquestes qüestions i afrontar els reptes de la societat de la informació i del coneixement, l’àrea de Periodisme de la Universitat de València (UV) va organitzar els dies 14, 15 i 16 de maig les I Jornades sobre Periodisme de Complexitat: Ciència, Tecnologia i Societat.

    En aquestes jornades es va destacar la importància d’acostar el periodisme científic i tecnològic al públic, el paper de l’aprofitament de la infografia per tractar les dades i els fets de manera més visual i comprensible, o les noves possibilitats informatives per tal d’abordar amb rigor una societat cada dia més complexa en tots els àmbits.

El rector de la UV, Francisco Tomás, va ressaltar en la inauguració la necessitat d’un “periodisme de major qualitat que done la informació més subtil i més clara dels nous avanços intel·lectuals”. Per això, la Llicenciatura de Periodisme de la UV posarà en marxa el proper curs 2003-2004 un itinerari d’especialització cientificotècnic (junt amb un altre de polític, social i econòmic) pioner a tot l’estat espanyol.

No obstant això, com entendre la ciència de manera assequible? Per al director del Museu Príncep Felip de València, Manuel Toharia, que va fer la primera conferència, cal considerar-la com “una activitat permanent de l’ésser humà per a comprendre l’ésser humà”. Justament per això, Toharia considera fonamental que els mitjans de comunicació donen notícies científiques ben documentades que fomenten l’opinió pública sobre el tema.

D’aquesta manera, la gent s’adonaria que “la ciència es troba, d’una manera o d’una altra, al si de la vida quotidiana de cadascun”. I potser es plantejaria la possibilitat, per exemple, si els ordinadors arribaran a interrogar-se els uns als altres sense la intervenció humana. D’alguna manera, això ja ha començat a passar, com va explicar el director de l’Institut de Robòtica de la UV, Gregorio Martín, en parlar de la web semàntica, desenvolupada de manera independent i exclusiva per “ordinadors intel·ligents” (és el cas de newsgoogle); o sobre el conflicte entre noves tecnologies i informadors, una exposició que entre els futurs periodistes va provocar un extens debat.

La provocació va venir també de Josep Lluís Gómez Mompart, un dels organitzadors de les jornades juntament amb Carolina Moreno Castro, el qual va assenyalar les dificultats per practicar un periodisme de complexitat. “El fet noticiós implica treballar amb certeses, però la complexitat és bàsicament incertesa. Així doncs, periodisme i complexitat es contradiuen”, va argumentar Gómez Mompart, per després apuntar pistes de com tractar periodísticament la complexitat social i científica.

D’altra banda, periodistes valencians de llarga trajectòria professional com el director d’El Mundo Comunitat Valenciana, Benigno Camañas, el sots-director de Levante – EMV, Julio Monreal, el director de Las Provincias, Pedro Ortiz, la presidenta de la Unió de Periodistes Valencians, Rosa Solbes, o el sots-delegat d’El País Comunitat Valenciana, Adolf Beltrán, van proposar un periodisme general i especialitzat alhora, i van defensar, sobretot, una premsa escrita de major qualitat per tal d’afrontar la competència de la premsa gratuïta i Internet.

Altres temes de les jornades van ser el periodisme com a bé públic, la cobertura dels conflictes en la societat globalitzada o la innovació periodística en relació amb els gèneres del discurs, a càrrec de Carlos Zeller, Mavi Dolç i David Vidal respectivament, tots tres de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).

Finalment, el director de l’Associació Espanyola de Periodistes Científics, Manuel Calvo Hernando, va clausurar tres dies de reflexions amb la paradoxa que en “la societat del coneixement la gent ignore la ciència”, raó per la qual veu imprescindible que els periodistes promoguen el diàleg entre els científics i els ciutadans. Aquest seria el primer pas i el més efectiu per tal que el saber científic no siga exclòs d’allà on pertany, la resta dels sabers quotidians.

Sandra Bravo.
© Mètode 38, Estiu 2003.

 

 

 

«La Llicen­ciatura de Periodisme de la UV posarà en marxa el proper curs 2003-2004 un itinerari d’especialització cientificotècnic pioner a tot l’estat espanyol»

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Dalt, diversos moments del congrés.
Baix, Manuel Toharia considera fonamental que els mitjans de comunicació donen notícies científiques ben documentades que fomenten l’opinió pública.
Fotos: M. Lorenzo

 

 

© Mètode 2013 - 38. Camins d'argent - Estiu 2003

Estudiant de Periodisme de la Universitat de València.

RELATED ARTICLES