L’home creïlla
Carmen Calvo Uneix ciència i art com a símbol de la transformació
Una creïlla reposa sobre el coll d’un refinat home de vestit i corbata negres. El rostre vegetal es torna expressiu en aquest cos elegant i serè. Tanmateix, l’autèntic sentit li’l dóna el marc natural que li proporciona el Jardí Botànic de la Universitat de València. Es tracta d’una simbiosi entre l’ésser, l’art i la ciència que l’artista Carmen Calvo (València, 1950) volgué expressar en l’obra Home Creïlla, que es va poder visitar fins el darrer setembre en aquest espai natural de la ciutat. Una «dramatització de la vida», segons la definició de Wilson Lazaro, comissari de l’exposició, que representa aquesta metamorfosi constant a la qual humans i natura ens veiem repetidament sotmesos.
El rector de la Universitat de València, Francisco Tomás, i Ramon Lapiedra, exrector de la Universitat i catedràtic de Física Teòrica, durant la inauguració de l’exposició. / © A. Ponce & I. Rovira
«La creïlla esdevé l’element perfecte per a parlar de la vida i la mort, la reflexió filosòfica que subjau en el fons de l’exposició»
Aquesta és una prolongació de la línia d’arqueologia artística amb què sol treballar l’artista valenciana. La creïlla, tubercle que es transforma contínuament i aliment bàsic de la nostra dieta, esdevé l’element perfecte per a parlar de la vida i la mort, la reflexió filosòfica que subjau en el fons de l’exposició. Alhora, la introducció de Carmen Calvo en el camp de la ciència es justifica per la que, segons ella, és una relació natural amb l’art, ja que tots dos àmbits treballen amb la recerca, la creació i la investigació.
© A. Ponce & I. Rovira
Per la seua banda, el Jardí Botànic com a escenari de l’obra representa una novetat en la solució expositiva. Es tracta d’una instal·lació sense sostre, d’un espai que convida a la interacció del visitant i que ofereix el marc sense el qual no es podria entendre el sentit d’un treball que busca acostar la natura a la gent. Segons Lazaro, qui va ser el responsable de la concepció del jardí com a galeria, aquest és també un lloc que es transforma a cada moment. Al mateix temps, per a Carmen Calvo el Botànic és el símbol de la seua infantesa, el lloc on passejà moltes d’aquelles vesprades. Per això, no s’entén l’Home Creïlla desarrelat d’aquest entorn.
L’original forma d’adaptar l’obra a l’espai passa per la seua divisió en quatre apartats. A l’inici és el jardí el que entra a la sala d’exposicions a través d’una plantació real de creïlla i on la projecció d’un videoart creat a partir d’escenes de diverses pel·lícules i imatges surrealistes tracta d’explicar la manera en què Carmen concep el seu treball. Una vegada a l’aire lliure, la protagonista és l’acció del visitant, que, mitjançant unes pissarres, pot convertir-se també en creador de l’obra.
Tot seguit ens trobem en un dels moments més colpidors de l’exhibició. Es tracta de la «transformació» que es compon de nou fotografies de l’artista col·locades a l’umbracle del jardí. A través d’elles, Calvo mostra el seu home creïlla en les diferents fases de creixement, de manera que siguen símbol d’un cicle que parla tant del vegetal com de la persona. Aquesta evolució acaba de nou en la vida, la quarta secció de l’obra, que incorpora el treball amb l’escultura i que permet mostrar de manera poètica aquesta transformació del material.
© A. Ponce & I. Rovira
Tanmateix, cal remarcar que no parlem d’una única manera d’entendre la mostra. En primer lloc, es tracta d’un obra oberta a múltiples mirades i a diferents lectures: la del biòleg, la de l’historiador, la del crític d’art… D’altra banda, hem de recordar que la mateixa naturalesa de l’obra la converteix en una exhibició en evolució permanent, ja que la seua condició d’element natural la sotmet constantment a canvis. Per això, igual com no es pot veure dues vegades una flor en el mateix estat, tampoc aquesta obra finalitza amb un primer recorregut.
Parlem, doncs, d’un traspàs de fronteres en tots els àmbits. Es tracta d’un nou concepte d’exposició que conviu amb l’espai natural i que resol de manera original l’ús d’una planta quotidiana per tal d’emocionar, de pertorbar. Són la ciència i l’art lligats a través de la filosofia, d’una reflexió sobre la vida especialment rica quan es troben aquests dos camps. És l’Home Creïlla el símbol d’aquests interrogants vitals.
