Neandertals i cromanyons: evolució humana a les terres valencianes

Els cinc jaciments elegits: la Valldigna, amb el massís del Mondúver al fons i la vista de la cova de Bolomor, per a il·lustrar el període càlid de l’últim interglaciar; l’estret de les Aigües, amb la vista de la cova Negra, per a il·lustrar el moment fred de la primera meitat de la darrera glaciació; el descens des del pla de la Drova fins a la Marxuquera, vist des de la boca de la cova del Parpalló, per a il·lustrar el màxim rigor climàtic de pleniglaciar superior; la plana litoral, actualment inundada pel mar, de la punta de Moraira, amb la cova de les Cendres a l’esquer­ra i el cap de la Nau al fons, per a il·lustrar els moments plens del tardiglaciar; i el barranc de Famorca, amb la cova de Santa Maria en el vessant, per a il·lustrar els moments d’inici de l’holocè. En la il·lustració, cova de les Cendres (Teulada-Moraira).
Dibuix: C. Puche

L’exposició “De neandertals a cromanyons. L’inici del poblament humà a les terres valencianes”, que a partir del 9 de novembre es podrà visitar a l’antic edifici de la Nau marcarà un abans i un després en la història de la investigació prehistòrica valenciana i d’Europa sud-occidental. Nombroses restes humanes trobades o analitzades en els últims anys en diversos jaciments valencians, ara revaloritzats, veuran per primera vegada la llum en una exposició que aspira a desafiar algunes de les teories sobre els primers avantpassats dels homes, neandertals i cromanyons, que en els últims anys s’han imposat o que encara estan a debat.

    Per a Valentín Villaverde, catedràtic de Prehistòria de la Universitat de València i coordinador de la mostra, aquesta exposició d’alta divulgació, que no renuncia a introduir aspectes difícils de tractar, “es presenta no com un punt final sinó com l’inici d’una nova etapa en la investigació prehistòrica”.

Cara a cara

La prehistòria valenciana deixa de ser un mite fa 250.000 anys. A aquesta data corresponen els primers indicis d’ocupació al País Valencià i ací se situa l’inici de l’exposició. La benvinguda la donen els seus protagonistes a través del cartell anunciador de la mostra, un neandertal i un cromanyó mirant-se als ulls. Aquesta posició d’igualtat ja és una declaració d’intencions, “tractem d’humanitzar els neandertals”, assegura Villaverde. I és que, segons l’investigador, fins ara s’havia imposat una actitud maniquea que minusvalorava els neandertals —originaris d’Europa i Orient Pròxim i pobladors d’aquestes terres fins fa 36.000 anys— assegurant que, a diferència dels cromanyons —vinguts d’Àfrica—, no posseïen una capacitat cognitiva tan desenvolupada. No obstant això, Villaverde considera que, sense deixar de costat les diferències —els cromanyons quan van arribar a Europa feien ús d’una millor tecnologia—, “els neandertals eren culturalment capaços de pensar, utilitzar el llenguatge, caçar, havien descobert el foc i ja soterraven els seus morts”. Per tant, diu Villaverde, “no hi ha tantes diferències com es pensava entre els neandertals, habitants del paleolític mitjà, i els habitants del paleolític superior, els cromanyons, principals responsables de la desaparició dels seus antecessors”.

Els panells i vitrines de l’exposició demostren que al llarg dels més de 200.000 anys d’existència dels neandertals es va produir una evolució en la seva manera de viure, la qual cosa desmenteix la classificació com a espècie prehumana, com fins ara s’afirmava.

    L’exposició es divideix en dues parts principals. En la primera, el visitant podrà endinsar-se, a través de dibuixos, panells i vitrines, en cinc dels jaciments més importants del País Valencià. La segona part l’ajudarà a comprendre en quin ambient vivien els primers pobladors valencians, quina cultura posseïen, l’art que practicaven, i finalment, tot el que en queda avui dia, el registre fòssil humà distribuït per tot el territori valencià i que gira al voltant d’unes 60 restes òssies. “Una quantitat no massa gran”, assegura Villaverde, però “molt significativa”.

Nens neandertals

A l’exposició es descobriran les darreres troballes fetes a la Cova Negra de Xàtiva, un jaciment que ha proporcionat restes neandertals clàssiques des dels 130.000 anys d’antiguitat als 30.000. S’hi han trobat restes cranials d’almenys cinc individus així com dents i restes postcranials atribuïbles a un grup d’adults joves i xiquets neandertals, el nombre mínim del qual es calcula en vuit individus. Villaverde assegura que tot fa pensar que alguns van ser soterrats i destaca la presència dels xiquets, ja que el jaciment de referència, Atapuerca (Burgos), en conserva menys restes que no d’adults. Precisament, el director de les excavacions d’Atapuerca, Juan Luis Arsuaga, ha participat en la revisió d’aquestes troballes. La Cova Negra passa així a ser un dels jaciments més destacats de tot l’Estat espanyol per a documentar els neandertals, segons Villaverde i el mateix Arsuaga.


Cova Negra (Xàtiva).
Dibuix: C. Puche

    Una altra de les primícies que ofereix l’exposició de la Nau és l’estudi per primera vegada d’un occipital infantil de fa 25.000 anys trobat a la cova de les Malladetes de Barx (la Safor) als anys 40. Aquesta troballa i l’opinió que sobre aquesta té el catedràtic Juan Luis Arsuaga, entra de ple en el debat que des de fa un temps ocupa l’antropologia internacional. El debat va arrancar arran de la troballa a Lagar Velho (Portugal) de les restes d’un nen de fa també al voltant de 25.000 anys. El paleontòleg Erik Trinkaus sosté que el nen portuguès posseeix caràcters híbrids, és a dir, era una barreja de neandertal i cromanyó. Aquesta constatació suposava ni més ni menys que havia existit una llarga convivència entre les dues espècies d’homínids fins al punt de deixar constància genètica. La troballa de Barx no confirma aquesta opinió, segons Juan Luis Arsuaga, el nen valencià, nascut poquet abans que el portuguès, és un autèntic cromanyó.

    Un altre dels jaciments transcendentals en aquesta mostra i a tots els nivells és el de la cova Bolomor, a Tavernes de la Valldigna (la Safor). Aquest posseeix set metres de seqüència que documenta des dels 300.000 anys de la base fins als 110.000 anys en la part superior. Pocs jaciments a l’estat espanyol han estat ocupats sistemàticament com aquest i encara n’hi ha menys que documenten sobre l’inici dels neandertals com ho fa el de Tavernes. En aquesta cova s’han trobat sobretot ossos d’animals que van dur a la cova els homes o altres animals, moltes peces d’indústria lítica com ara estris de pedra per fracturar o tallar objectes i algunes restes humanes. És per això transcendental que l’any passat s’hi trobaren dues peces dentàries, un molar infantil i un incisiu d’adult datats en 150.000 anys d’antiguitat.

Art cromanyó

De la cova Parpalló, a la capital de la Safor, Gandia, es mostrarà una selecció de les 6.000 plaquetes amb dibuixos d’animals que allí s’han trobat. Es tracta d’una de les col·leccions d’art moble del paleolític superior més important de l’Estat i la més destacada del País Valencià. Els més de set metres de seqüència excavats en aquest jaciment des dels anys 30 han permès documentar la presència humana en una antiguitat d’entre 25.000 i 12.000 anys. D’una antiguitat similar és el jaciment de la cova de les Cendres a Moraira-Teulada (Marina Alta). Situada en un lloc privilegiat, una bella cala. Va ser descoberta com a morada paleolítica i també neolítica el 1981. Al dibuix que sobre l’entorn d’aquesta ha realitzat el dibuixant Carles Puche per a l’exposició es veu com durant el paleolític superior la costa encara n’estava lluny. Les baixes temperatures encara l’assotaven però l’aparició d’un quercus li oferia l’esperança que en breu (un llarg procés de 2.000 anys) la marea començaria a pujar fins banyar-ne l’accés.

    El cinquè i últim dels jaciments valencians que ocupen un lloc predominant en l’exposició és l’excavat en la cova de Santa Maira, a Castells de Castells (Marina Alta). Aquest ens il·lustra sobre la fi dels cromanyons i abraça el període entre els 14.000 i els 8.000 anys d’antiguitat.

Maneres de fer

Per entendre l’evolució de la fauna durant el paleolític mitjà i superior, es conjugarà la mostra de reproduccions, fotografies i restes autèntiques i a les vitrines els animals quedaran clarament dividits en cap, cos i extremitats.

    A més, per explicar la cultura dels primers pobladors valencians els organitzadors d’aquesta exposició han recorregut, a més dels panells, a una original manera de mostrar els instruments que s’utilitzaven. Al costat d’una vitrina amb tres peces lítiques del paleolític mitjà, tres lítiques del paleolític superior i tres òssies d’aquest mateix període (no n’existeixen d’òssies al paleolític mitjà), s’explica clarament com les realitzaven, com les usaven, com les van abandonar i com les van trobar els arqueòlegs.

    En l’apartat d’art i adornament, habilitat exclusiva dels cromanyons, es mostren, a més de les plaquetes d’art-moble de la cova de Parpalló, les recents descobertes d’art parietal a la serra d’Engarceran, que s’apreciaran a través de fotografies. Segons Villaverde, era bastant estrany que al País Valencià existira tant d’art-moble i tan poc de parietal. “A partir dels 80 vam començar a trobar-ne exemples a la cova Fosca de la Vall d’Ebo (Marina Alta), però ha estat sobretot a partir de l’any passat i aquest quan hem confirmat les nostres sospites amb la troballa de gravats bastant externs a la serra d’Engarceran”, diu Villaverde.

    Amb motiu de l’exposició s’ha editat un llibre que supera amb escreix les característiques d’un catàleg. S’inclouen articles d’alta divulgació del grup que treballa amb Juan Luis Arsuaga, de membres del departament de prehistòria de la Universitat de València, així com d’investigadors de l’Institut d’Art Rupestre de la Generalitat Valenciana. Hi ha també breus articles molt innovadors que complementen els capítols de síntesi i es tanca amb detallades fitxes sobre deu jaciments valencians.

Ester Pinter. Periodista.
© Mètode 31, Tardor 2001.

 

De dalt a baix, cova de Santa Maria (Castell de Castells), cova de Bolomor (Tavernes de Valldigna) i cova de Parpalló (Gandia).
Dibuixos: C. Puche

© Mètode 2013 - 31. Existeix la ciutat somniada? - Tardor 2001

Periodista.

RELATED ARTICLES