Jaume Bertranpetit, Andrés Moya, Juli Peretó i Lluís Ribas de Pouplana varen ser els científics que, moderats pel periodista Manolo Jardí, estigueren xarrant, durant dues hores, amb els assistents al bar de la ciència. Foto: E. Pastor

Els bars de la ciència van ser el punt de trobada entre la ciència i la societat el passat mes de novembre. Per primera vegada es va materialitzar a la

0

Els qui treballem en la traducció i en la correcció de textos sabem que encontre significa 'enfrontament, topada' –i no 'trobada', com pensen alguns desinformats– i que és un exemple

0
Portada del diari El Pueblo de 22 de maig de 1934 informant de l'acte d'obertura de la Conferència Econòmica.

Saber per poder prendre decisions és un dels aspectes més pragmàtics de la ciència. La necessitat de tenir bona informació per a poder passar a l'acció i de fomentar el

0

  Introito En moltes cultures, la tardor és una estació minusvalorada en tant que representa de manera molt visible l’aparent mort de la naturalesa. Però a les

0

  Faetont, un dels nombrosos fills d’Hèlios, el Sol, en conduir sense cap experiència la quàdriga que cada dia el seu pare dirigia amb força i precisió

0

El foc que el passat mes d’agost va assolar unes 700 hectàrees de la serra Calderona (segons les versions oficials, tot i que en la realitat

0

   "

0

La vista de la badia del Pináculo, a l’illa de Bartolomé, és espectacular. A la dreta, emergint del mar, s’alça el Pináculo, un monòlit cònic de

0

No ens resulta senzill de situar en el temps, d’una manera precisa, l’origen de la literatura científica de divulgació; i encara menys d’assenyalar-hi un autor i

0

Fa uns mesos es va celebrar al col·legi major Rector Peset de València la reunió plenària de la xarxa temàtica ministerial “Análisis del discurso y nuevos

0

Foto: M. LorenzoPossiblement la diferència més notable entre les nostres universitats i les anglosaxones és la importància que s’hi presta a la investigació. Mentre que aquestes

0

Com a continuació de les cimeres de Lisboa (2000) i Barcelona (2002), en la conferència internacional “L’Europa del Coneixement 2020. Una visió per a una recerca

0

 Giovanni Tomasi di Lampedusa, l’autor de la celebrada novel·la Il Gattopardo (El Guepard), afirma que el segle XVIII ha estat “el moment en què l’Europa occidental

0

Durant quasi 500 anys, naturalistes i il·lustradors han tractat de plasmar de manera gràfica la delicada bellesa de les meduses. Els cossos d’aquests animals marins contenen

0

Erwin Schrödinger ha estat sens dubte un dels més grans físics del segle XX. La seua notorietat desborda el camp de les seues investigacions, fins convertir-se

0
Satèl·lit SOHO al costat del Sol

En els darrers anys, una flota de satèl·lits artificials està produint un gran avanç en el coneixement del nostre estel. Comencem a entendre l’atmosfera calenta del Sol, la que ens

0

El telescopi Grubb, una vegada acabada la restauració, tal com es troba ara a la cúpula de l’edifici del Rectorat.    La història de l’astronomia va associada

0

Les ones gravitatòries són generades pels esdeveniments més catastròfics i energètics de l’Univers. Els observatoris d’ones Gravitatòries, tant terrestres (en construcció molt avançada) com en l’espai

0

Les mancances en l’ordenació territorial de València van agreujar les conseqüències de les pluges torrencials caigudes a mitjan setembre de 2001. Diverses dependències, equips i

0

El rector de la UV, Francisco Tomás, va ressaltar en la inauguració la necessitat d’un “periodisme de major qualitat que done la informació més subtil i

0

  Cada dos anys, la Societat Catalana d’Història de la Ciència i de la Tècnica (SCHCT) organitza la seva Escola de Primavera. Aquesta iniciativa

0

Recentment hem tancat el cicle de conferències que, organitzat per la Càtedra de Divulgació de la Ciència de la Universitat de València, celebrava el cinquantè aniversari

0

Noranta anys no són pocs, especialment per a una institució del nostre país. Són els anys que ha fet la Societat Catalana de Biologia (SCB), profundament

0

[vc_row][vc_column][vc_column_text] Per a Víctor que, de ‘xequico’, regava l’hort amb son compare. L’aigua arribava a l’hort de Motxo des del partidor d’Abet. En ocasions, com que aquest partidor treia poca aigua, posàvem també

0
1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14