Prisma Especial per a ‘Mètode’, una aposta per la divulgació científica de qualitat

00564

La consolidació de la ciència mo­derna va implicar, en un llarg procés, la creació del sistema cientificotècnic. Això va significar l’establiment de centres específics dedicats a la investigació i a la interacció amb el conjunt de la societat, amb la transferència de coneixements a l’àmbit productiu. L’activitat científica comprèn investigació, comunicació entre experts i organització d’esdeveniments, però també formació, educació i difusió dels missatges científics. Aquesta comunicació amb el públic és, en un entorn democràtic, un dret dels ciutadans, un element indispensable per a construir la societat del coneixement i una necessitat del mateix sistema cientificotècnic, perquè contribueix a legitimar els importants recursos que la societat posa en les seues mans.

Cal recordar aquesta posició estratègica de la divulgació de la ciència. I és necessari perquè no escassegen en el mateix sistema científic plantejaments paternalistes o de limitada valoració de la difusió. Una mentalitat anacrònica especialment preocupant en moments en què les mancances de recursos solen conduir a retalls en àmbits suposadament «poc rendibles» o «prescindibles».

Els premis Prismas de la Casa das Ciencias a la divulgació, que organitzen els Museos Científicos Coruñeses, són una iniciativa consolidada que destaca pel seu compromís amb la divulgació científica, a favor del diàleg entre la ciència i la societat. Més de vint edicions avalen una trajectòria en què s’ha tractat de premiar les iniciatives i personalitats més rellevants de la difusió científica. Així es contribueix a distingir l’excel·lència i que les institucions i societat valoren la importància i necessitat de la comunicació entre la ciència i el públic.

El passat 25 de setembre de 2009 es va reunir a la Corunya el jurat de la vint-i-dosena edició, presidit pel prestigiós periodista científic Vladimir de Semir. I va decidir atorgar el Prisma Especial a la revista Mètode, «per l’esforç continuat de divulgació científica de qualitat i per la implicació d’una universitat en la promoció de la cultura científica». Sí, el jurat va destacar en Mètode aquesta confluència d’una excel·lència en la comunicació de la ciència i el suport d’una universitat, tot un exemple, en aquest terreny, per a altres institucions acadèmiques. De segur que aquest guardó contribuirà, encara que siga de manera modesta, a consolidar un valuós projecte i una línia de distincions que aposta per la qualitat i les iniciatives innovadores.

Xosé A. Fraga. Director dels Museos Científicos Coruñeses (=mc²).
© Mètode 64, Hivern 2009/10.

 

© Mètode

«El jurat va destacar en Mètode la confluència d’una excel·lència en la comunicació de la ciència i el suport d’una universitat, tot un exemple per a altres institucions acadèmiques»

 

Han rebut el Premi Especial del Jurat en edicions anteriors

2008: Miguel Ángel Quintanilla Fisac.

2007: Suplement «Futuro» de El País.

2006: Francisco Vázquez Vázquez.

2005: Parque de las Ciencias de Granada.

2004: Manuel Toharia Cortés.

2003: Instituto de Astrofísica de Canarias.

2002: Suplement «Tercer Milenio» del Heraldo de Aragón.

2001: Manuel Calvo Hernando.

2000: Miguel Carreras Ezquerra.

Prisma Especial para Mètode
Prisma Espceial per a Mètode

© Mètode 2011 - 64. La mirada de Galileu - Número 64. Hivern 2009/10

Director de l’Álbum da Ciencia (Consello da Cultura Galega).

RELATED ARTICLES