Els colors de la primavera

Papallones monarca

La primavera és tot un esclat de colors. Quan observem la natura en aquesta època de l’any, podem veure la seva diversitat. Però, qui aporta aquest bany de color als paisatges? Els vegetals en són una part important, d’aquest nou marc primaveral, talment com el quadre La Primavera (1573), on el mestre i pintor italià Giuseppe Arcimboldo broda l’aspecte floral en aquesta obra plena de formes, tons i textures. Els ecosistemes són talment com quadres. En contemplem la totalitat, però cal conèixer-ne els detalls per aprendre com funcionen. I és així que si ens fixem, per exemple, en els boscos mediterranis que ens són més propers, no només rebroten els verds dels arbres sinó també els grocs, els blancs, els liles, els taronges… de les flors. Però no estan sols. Els acompanyen els colors en moviment de les papallones: aquests petits insectes que no observem amb tanta intensitat com ara, que és primavera. I és que els animals petits també arriben lluny encara que no ens n’adonem!

Papallona

Papallona pigues de plata (Argynnis aglaja). / © A. Masó i J. Best

Ara ens situarem a l’Amèrica del Nord. És on viu una de les papallones migradores més conegudes: la monarca (Danaus plexippus). Mentre la fase d’eruga presenta un patró ratllat groc, negre i blanc, la fase de papallona adulta mostra un color taronja intens amb ratlles negres i acompanyat d’un pigallat blanc i negre a les vores de les ales. El seu cicle vital està íntimament lligat a la migració anual, on realitzen llargs desplaçaments que poden arribar a 2.000 o 4.000 km de distància. És realment una epopeia!

Quan arriba la tardor la majoria migren des de la zona dels Grans Llacs, al nord dels Estats Units fins al sud-oest i arriben a Mèxic. Al llarg del desplaçament formen eixams de molts milers d’individus. En aquestes zones meridionals se situen en boscos frondosos on es resguarden de les baixes temperatures, evitant els fronts polars que arriben a les zones més septentrionals durant l’hivern. És en aquesta època quan els troncs dels avets que hi habiten es tapissen de color taronja i les branques pengen pel pes de les papallones, talment com grans gotims de raïm. Les monarques hi romanen per tal de descansar i mantenir una temperatura òptima. Quan el temps és més favorable comencen a vo-leiar. A finals de febrer, les temperatures augmenten i les papallones emprenen l’aparellament. També s’incrementen els petits desplaçaments per cercar el nèctar de les flors. Cal reposar energia!

Papallona de la subfamília dels <i>Heliconinae</i>.

Papallona de la subfamília dels Heliconinae. / © A. Masó i E. Gallo

És a principis de març, quan arriba la primavera, que es dirigeixen cap al nord. Els cal trobar algun corrent d’aire ascendent per començar el llarg viatge de retorn. És aquesta la ruta que fan servir per a reproduir-se. L’aparellament entre mascles i femelles continua al llarg de tot el recorregut. El cicle vital de les monarques inclou quatre estadis totalment diferents: ou, eruga, crisàlide i adult. Mentre migren, les femelles ponen els ous sota les fulles de les asclepiadàcies que serviran d’aliment a les erugues. Any rere any, les papallones monarques recorren les mateixes rutes per assegurar-se la supervivència. Al mateix temps, elles són un agent pol·linitzador de les plantes, tot i que a causa del seu verí no són aptes com aliment dels ocells.

© Mètode 2012 - 57. Radiacions - Primavera 2008

Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC), Barcelona.

RELATED ARTICLES