Un garrofer en record de Lluís Alcanyís

08-53

Lluís Alcanyís va ser una figura clau en la fundació de la Universitat de València el 1499. El passat mes de febrer, en un acte senzill però amb una forta càrrega de simbolisme, el rector Francisco Tomás i el catedràtic d’Història de la Medicina José María López Piñero van reivindicar la figura d’aquest metge valencià en un homenatge que el rector va definir com un acte de «recuperació de la memòria històrica de la nostra universitat».

El Jardí Botànic de la Universitat de València va ser el lloc elegit per plantar un arbre que a partir d’ara s’encarregarà de mantenir viu el record de Lluís Alcanyís, qui va ser el primer catedràtic de Medicina i Cirurgia d’aquesta universitat. En aquest sentit, el rector va afirmar que «és necessari mantenir viu el record d’Alcanyís, un dels fundadors de l’Escola de Medicina que al seu temps va ser una de les escoles fundacionals de la Universitat de València», alhora que posava la figura d’aquest metge com a «exemple i estímul» per a la comunitat universitària.

08c-53

Foto: M. Lorenzo

Els participants –entre els quals també es trobava Isaac Sananés, president de la comunitat jueva de València– van voler destacar també la simbologia de l’arbre escollit, un garrofer (Ceratonia siliqua), una espècie perenne, resistent i al mateix temps humil, «en representació de la personalitat de Lluís Alcanyís», segons va explicar Francisco Tomás. Isaac Sananés, per la seua banda, va explicar que per al judaisme «un arbre és símbol d’una civilització culta i com a ésser viu ens mostra que la memòria viva de Lluís Alcanyís comença a créixer».

Un metge destacat

Lluís Alcanyís (Xàtiva, 144? – València, 1506) va fundar l’Escola de Cirurgia de València el 1478, «una institució d’avantguarda de l’Europa de l’època», segons López Piñero. En aquella data, Alcanyís ja s’havia guanyat una bona reputació com a examinador de metges, designat pel Consell de la Ciutat. El 1499, amb la creació de l’Estudi General, l’escola es va incorporar a la Universitat de València i amb ella Lluís Alcanyís, per a qui es creava la Càtedra de Medicina i Cirurgia. A més, Alcanyís va ser l’autor del primer llibre de medicina editat a la ciutat de València, Regiment preservatiu contra la pestilència, un tractat per combatre les plagues i epidèmies que en aquella època feien estralls en la població.

Però aquesta tasca com a metge i professor d’Alcanyís, jueu convers al cristianisme, es va veure truncada per l’acusació de judaisme feta per la Inquisició que el va conduir a la mort a la foguera el 25 de novembre de 1506, de la qual s’han complert cinc-cents anys recentment. En aquest sentit, el professor José María López Piñero va pronunciar un dur discurs contra el fanatisme religiós del segle XVI que va arrabassar-li la vida a Alcanyís. «La llegenda rosada que envolta Isabel I no ens ha d’impedir recordar esdeveniments del seu regnat tals com la Inquisició, la sanguinària persecució dels conversos i l’expulsió dels jueus, que va significar la fi de la convivència pacífica entre cristians, jueus i musulmans que tants fruits científics ens va donar».

08b-53

Foto: M. Lorenzo

 

Piñero va llançar una pregunta al públic present: Quina hauria estat la trajectòria d’aquesta universitat sense les dèries del segle XVI? «Sense el fanatisme religiós i racista, encara vigent avui dia, Alcanyís hauria pogut continuar el seu treball», va afegir. El rector també va voler sumar-se a aquesta reflexió i va subratllar que les lluites entre religions encara són presents a l’actualitat, tot advocant a favor del diàleg i la convivència interreligiosa.

José María López Piñero, junt amb la seua esposa, Ma Luz Terrada Ferrandis, és a més el comissari de l’exposició «El llibre mèdic i biològic valencià», que es pot visitar a la Biblioteca Valenciana de Sant Miquel i els Sants Reis fins el 24 de juny d’enguany i que dedica part de la mostra a la figura de Lluís Alcanyís. Mai no és un mal moment per conèixer i acostar-se a aquest científic que va representar un paper tan important en la creació de la Universitat de València, però que, malauradament, fa temps que va caure en oblit.

© Mètode 2012 - 53. Cartografia - Primavera 2007

Cap de redacció de la revista Mètode.

RELATED ARTICLES