Una exposició al Jardí Botànic ens desvela la complexitat de la natura

L’ensenyament de les matemàtiques ja no es fa solament a l’aula mitjançant traçats a la pissarra o en programes d’ordinador. Tothom sap que la millor manera d’aprendre és veient, tocant i així relacionar directament allò que estudiem amb les formes i estructures dels elements de la natura.

Una nova forma de conjugar matemàtiques i natura és la que ens ofereix l’exposició “De natura reticular”, al Jardí Botànic de València, on, com indica el seu nom, es poden observar i, fins i tot palpar, unes estructures polièdriques gegants que representen l’estructura interna, reticular, de la matèria. L’exposició presenta, en paraules de Javier Carvajal Baños, el dissenyador de les formes espacials, fonamentalment quatre tipus d’imatges: la real, la tangible (assolida pels elements esculturals presents), l’especular (obtinguda per les figures formades quan es manipulen objectes plans davant d’un espill), la virtual (a través del suport informàtic d’un programa d’ordinador que permet viatjar per dintre de l’espai reticular) i, finalment, la imatge fotogràfica (obra de Pilar Moreno, on es comparen estructures i formes d’objectes quotidians amb les estructures i formes tridimensionals artificials tan reeixides a l’exposició).

La comprensió de la singularitat en el disseny i l’arquitectura dels objectes ens ajudarà a entendre millor per què els objectes són com són i no d’una altra forma.

A banda de les sorprenents estructures reticulars, elaborades per al cas amb un espectacular colorit, també en diferents llocs de la sala s’hi troben peces per muntar i desmuntar figures poligonals; des de les més bàsiques per als més menuts fins a les més complexes per als més grans, acompanyades d’objectes que es poden tocar.

Però no és menys instructiu l’entorn on s’ubica l’exposició, l’antiga estufa freda del Jardí, que amb la seua peculiar arquitectura, feta de fusta i vidre i rodejada de vegetació, crea un canal d’accés directe entre l’abstracte món de les matemàtiques i el de la vegetació.

La dificultat que presenta la visualització d’aquestes estructures 3D en els alumnes de secundària a l’aula, a més de la motivació en l’estudi de les matemàtiques, ha estat el motiu pel qual, des de fa uns anys, aquest grup de professors s’ha arriscat a la present tasca.

L’exposició fou inaugurada el dia 17 de febrer, al saló d’actes del Jardí Botànic, on acudiren majorment professorat de secundària, i ha estat organitzada per Mª José Carrau, del Botànic, i Margarita García, del Cefire de València, el qual ha ofertat uns tallers per al professorat coordinats per Eliseo Borrás.

Mª José Carrau, va emfatitzar la importància d’aquesta exposició com a reclam perquè els professors i alumnes de secundària de l’assignatura de matemàtiques visiten més el Jardí Botànic, superar el tòpic que diu que el Jardí Botànic és un recurs didàctic solament per a l’assignatura de coneixement del medi i eixamplar així l’horitzó del contingut curricular. Com bé va dir el pintor suís Paul Klee, “l’art no reprodueix allò que és visible, sinó que ho fa visible”. Objectiu que ha quedat més que assolit per la gran quantitat de grups de centres de secundària de l’assignatura de matemàtiques i dibuix que han visitat l’exposició i han completat l’eixida amb un itinerari pel Jardí.

© Mètode 2004 - 41. Ciència animada - Primavera 2004
Gabinet de Didàctica del Jardí Botànic de la Universitat de València.
RELATED ARTICLES