Una exposició per descobrir Eugeni Sierra

Eugeni Sierra, en el món de la botànica espanyola, és una llegenda. Més de cinquanta anys d’activitat ininterrompuda li van permetre, des d’il·lustrar una obra clau, Plantes medicinals de Pius Font i Quer a les acaballes dels anys quaranta, a il·lustrar els primers toms d’una altra obra de referència, Flora ibérica. Es tanca el cercle d’un artista irrepetible la història i peripècies personals del qual donarien per a una bona novel·la. L’exposició que es mostra en l’Institut Botànic de Barcelona ens dóna una bona idea de la transcendència d’una figura unida irremissiblement a la mateixa història de l’Institut. Sierra va ser, com tants altres joves talents, una obra del fundador de l’Institut Botànic, Pius Font i Quer, que va ser crucial en la seua formació i en la seua dedicació a la il·lustració botànica. Sierra va ser un il·lus-trador genial, un treballador incansable, un observador agudíssim i un bon botànic. La seua obra no es pot entendre sense aquestes premisses. Un dels majors valors de l’exposició Descobrir Eugeni Sierra, comissariada per Carles Puche i Carme Puche, és esbrinar què hi havia darrere d’aquella obra descomunal, en quantitat i en qualitat. Només un altre il·lustrador com Carles Puche podia arribar a explicar-nos la complexitat del seu treball i la minuciositat del mètode de Sierra.

Una de les sorpreses de l’artista és que aquella primera figura del dibuix botànic tenia una naturalitat de tracte, una senzillesa i una amabilitat que tots els que el vam conèixer com a professional hem ressaltat: no cal sinó escoltar l’opinió dels entrevistats en l’audiovisual que corona l’exposició. La senzillesa amb què Sierra es relacionava amb els col·legues era més el tracte fàcil de l’artesà que la supèrbia de l’artista. I va sostenir aquest tarannà fins al final, que degué ser molt trist. Però no va perdre mai ni el bon humor ni, sobretot, la tremenda dignitat. És probable que la seua vida difícil en la nostra convulsa postguerra li ensenyara a suportar els vaivens de la fortuna amb una suprema elegància. D’aquella vida agitada queda constància en el gran treball biogràfic que ens regala Carme Puche en el catàleg de l’exposició. És una biografia que no pot llegir-se sense tristesa. La de Sierra hauria estat la d’un dels molts perdedors d’aquells durs anys cinquanta si no haguera estat pel llegat artístic. Sens dubte, el seu art va ser el millor refugi i al final de la seua vida potser l’únic. Aquesta exposició és el millor homenatge al talent del gran artista que va ser Eugeni Sierra.

Alfonso Susanna. Director de l’Institut Botànic de Barcelona.
© Mètode 68, Hivern 2010/11