Einstein a les ciutats

«Einstein ostentà durant la major part de la seva existència dues o tres nacionalitats simultàniament»

El ciutadà Albert Einstein –ingènua sorpresa– administrà durant la seva vida no una sinó tres o quatre nacionalitats. Possiblement sorprenent, ostentà durant la major part de la seva existència dues o tres nacionalitats simultàniament. Probablement previsible, es veié forçat en més d’una ocasió a renunciar a alguna de les seves identitats oficials. Fins als setze anys fou alemany. Abandonà llavors el país on havia nascut per reunir-se amb la seva família, reestablerta al nord d’Itàlia. I renuncià oficialment a la seva nacionalitat, evitant de pas la potencial incorporació al servei militar en l’exèrcit imperial. Dos anys més tard, el 1896, acabava el batxillerat a Suïssa i s’incorporava a l’Escola Politècnica de Zuric seguint els desitjos del seu pare i la tradició del negoci familiar. El 1901 adoptava la ciutadania suïssa i evitava de nou el servei militar, aquesta vegada via examen mèdic. Aquest país allotjà la seva joventut, els estudis universitaris, els primers salaris i la concepció i escriptura dels decisius articles de 1905.

Figura 1: Collage de Hannah Höch, presentat en la Fira de la Primera Internacional Dada, celebrada en 1920 a Berlín. Una excel·lent finestra a la societat berlinesa d’aquest temps. Einstein apareix en la part superior esquerra. Per a veure la imatge en gran, feu click sobre aquesta. (Neue Nationalgalerie, Berlín.)

Malgrat que la fama vingué a poc a poc, destacats intel·lectuals, entre els quals el físic Max Planck, intuïren aviat l’interès de fer-se amb els serveis d’Einstein per alimentar el vigor i el prestigi de la ciència alemanya. Així, en comissió oficial, aquest li transmeté l’oferta: la direcció d’un institut de física i l’acceptació com a membre de l’Acadèmia de Ciències Prussiana. Einstein acceptà i el 1914 arribava a Berlín i va esdevenir el membre més jove de la citada acadèmia. Aquesta ciutat l’acollí durant dues dècades i en acabar la Primera Guerra Mundial, amb l’adveniment de la república de Weimar, demanà la nacionalitat alemanya, sense haver de renunciar, però, a la suïssa. Els anys a Berlín el col·locaren braç a braç amb molts dels majors científics del seu temps, tant en el domini de la física com en el d’altres disciplines, així com amb moltes de les avantguardes de la cultura occidental (figura 1). Amb el premi Nobel guanyat el 1921 esdevingué una figura internacional, ídol de masses i icona de la cultura contemporània.

    Entre les seves activitats reivindicatives és rellevant la seva conversió al sionisme, causa que defensà en incomptables ocasions, tot i mantenint una visió personal. L’estat jueu a Palestina era llavors una utopia en construcció i en guerra. El 1952, però, Israel era ja un estat, expedidor de nacionalitat, i el ciutadà Einstein rebé l’oferta de convertir-se en el seu nou president, oferiment que declinà. Aquesta és, doncs, la seva quarta plausible nacionalitat.

Pel que fa a la tercera, més certera, el 1933 Adolf Hitler guanyà la cancelleria alemana i la seva pujada al poder accelerà l’escalada de tensió liderada durant els anys previs pel partit nacionalsocialista. El prestigiós científic, ciutadà alemany i insigne membre de l’acadèmia nacional de més alt prestigi, fou ara qualificat d’individu pertanyent al grup dels elements degenerats. El senyor Einstein, però, s’hi anticipà i renuncià simultàniament a la nacionalitat alemanya i a la seva cadira a l’Acadèmia. En el seu nou país d’adopció, els Estats Units d’Amèrica, passà els darrers vint anys de la seva vida i la nacionalitat nord-americana li fou concedida el 1940, als sis anys de la seva arribada, alhora que va retenir la nacionalitat suïssa, llargament conservada.­­

Commemoracions arreu del món

    En aquest any de commemoracions al voltant de la figura d’Einstein, un incomptable nombre d’exposicions i activitats han començat a brollar en abundància al centre de les nostres ciutats. És clar, Alemanya, Suïssa, els Estats Units o Israel han preparat amb especial cura aquestes iniciatives i monopolitzen una part molt important dels recursos disponibles. Però el fenomen va molt més enllà d’aquests àmbits nacionals. Einstein visità molts països, divulgant la seva obra i les seves idees i preocupacions polítiques. Les seves gires mundials el convertiren en una icona internacional de la cultura i com a tal és celebrat en els països que visità, com Espanya, el Japó o el Regne Unit. Per altra banda, la significació de la seva obra per al desenvolupament de la física contemporània l’ha col·locat en l’altar de la física per als estudiants i professionals de la disciplina arreu del món. Així, nombroses commemoracions han estat organitzades a tot el món al si de les facultats de Física o les càtedres de Física als instituts d’ensenyament secundari.

Figura 2: Vista de l’exposició Einstein a València, hall de la Facultat de Farmàcia. Foto: J. S. Castel

Aquest és el cas de l’exposició organitzada a València per la Càtedra de Divulgació Científica de la Universitat (figura 2). El treball ha estat realitzat per personal i estudiants associats a la Facultat de Física i el Department d’Història de la Ciència i Documentació. Situada al hall d’entrada de la Facultat de Farmàcia, l’exposició realitza un interessant recorregut cronològic per la vida d’Albert Einstein oferint mirades a les diverses cares de la seua vida: la seua educació i vida familiar, el seu treball científic, el seu activisme en causes polítiques i socials, la cultura del seu temps i l’impacte de la seua obra en aquesta o la seua figura com a icona de la cultura contemporània. L’exposició ha estat dissenyada amb un públic general en ment i així, sense evitar la complexitat del retrat del personatge, ofereix introduccions acurades però senzilles al seu calidoscòpic univers. Einstein visità Espanya el 1923, i podia haver viscut en aquest país si haguera acceptat l’oferta de la República Espanyola per ocupar una càtedra a la Universidad Central. La situació el 1933 a Alemanya era difícil i Einstein féu costat públicament a la República, però finalment posà rumb als Estats Units.

Figura 5 (tres imatges): Les celebracions de l’any Einstein estan organitzades pel Ministeri Alemany d’Educació i Recerca, però tenen especial força a Berlín, on s’han implicat un gran nombre d’institucions. Fotos: Mètode

Possiblement el Berlín actual té moltes connexions amb la gran capital europea que fou des de finals del segle XIX fins a la Segona Guerra Mundial. Els bombardeigs de la guerra deixaren molts edificis emblemàtics en un estat penós, incloent-hi el parlament alemany, el Reichstag. La majoria dels turons de la ciutat pertanyen a la història recent, puix que foren construïts a partir de les runes acumulades en acabar la guerra. Amb la restauració de la ciutat i la reunificació del país i desaparició del mur de la divisió, el berlinès i el turista poden avui caminar per molts dels llocs que ocuparen la vida d’Einstein durant la seua estada en aquesta ciutat. Les celebracions de l’any Einstein a Alemanya estan organitzades pel Ministeri Alemany d’Educació i Recerca i s’hi han implicat un gran nombre d’institucions, incloent-hi societats científiques, mitjans de comunicació, universitats, museus, teatres i programes de divulgació científica (figura 5).­

«Berlin és la ciutat en què més he crescut a través de les experiències humanes i científiques viscudes
(Einstein)»

Els actes tenen lloc a tot el país, però amb especial força a Berlín. Vorejant la plaça Marx-Engels, la Rote Rathaus, antic ajuntament de Berlín, mostra un gran cartell sobre la porta on es reprodueixen les següents paraules d’Einstein: “Berlín és la ciutat en què més he crescut a través de les experiències humanes i científiques viscudes.” A pocs metres, creuant el riu Spree comença la gran avinguda Unter den Linden, des del segle XVII una important artèria de la ciutat. Els primers edificis oficials foren construïts en el període barroc i durant l’època de l’imperi, a finals del segle XIX, adquirí la grandiositat que exhibeix encara avui. La Humboldt Universität, situada enfront de l’Òpera, ha engalanat les seves tanques amb una instantània d’Albert Einstein amb abric, bastó, barret i llibreta, caminant per aquesta vorera mateixa i el senzill lema “Einstein ensenyà ací” que anuncia l’exposició hostatjada al seu edifici. una important artèria de la ciutat.

Figura 3: Columna anunciadora de la celebració del tercer centenari de l’Acadèmia de Ciències Prussiana, plaça Gendarmenmarkt. De dalt a baix, Alexander von Humboldt, Einstein i Leibniz. A l’esquerra d’Einstein es veu parcialment Max Planck. Foto: J. S. Castel

Einstein recorregué aquesta avinguda per assistir a les sessions de l’Acadèmia de Ciències Prussiana, on presentà nombroses vegades amb prioritat les seves últimes recerces. Amb la censura introduïda pel partit nacionalsocialista en arribar al poder, l’Acadèmia fou dirigida a repudiar públicament Einstein. Avui, l’Acadèmia torna a celebrar el privilegi d’haver gaudit del treball de personalitats com Einstein en una història que inclou figures de la talla de Leibniz, Alexander Von Humboldt o Max Planck (figura 3). En columnes, ubicades en moltes de les places de la ciutat, l’Acadèmia anuncia els actes del seu tercer centenari amb imatges dels seus membres, incloent-hi Einstein. A l’altra banda del riu, enfrontant amb la porta de Brandenburg i el Reichstag, es representa al Teatre Nacional Els físics, de Friedrich Dürrenmatt. Escrita als anys seixanta, l’obra satiritza la suposada independència dels científics, captant les sensacions d’una època negativa per al prestigi de la ciència. Les bombes atòmiques llançades pels Estats Units al Japó crearen un clima de rebuig i Einstein, com és ben sabut, no es va poder substraure a aquest fenomen. ­

Figura 4: Anunci de l’exposició sobre Einstein a l’entrada del centre judaic annex a la sinagoga de Berlín. Foto: J. S. Castel

A pocs metres del teatre, la normalitat, després de l’intens drama de la Segona Guerra Mundial, ha tornat també a Oranienburger Strasse. En aquest carrer es troba la sinagoga, amb la seva cúpula daurada, visible des de molts punts del barri central de Berlín. Einstein tocà el seu violí el 1930 en aquesta sinagoga i lluità activament per la causa sionista. Al centre judaic annex s’ha inaugurat una exposició sota el títol “Relativament jueu. Albert Einstein, jueu, sionista, inconformista” (figura 4). L’exposició ofereix una visió equilibrada del judaisme d’Einstein, que tingué un vessant fonamentalment polític i aconfessional, així i tot essencial per entendre la seva vida.

Als voltants de l’urbs berlinesa, Postdam centralitza una gran part de les activitats de l’any Einstein. En la capital de l’estat de Brandenburg es troba l’observatori astronòmic construït per Eric Mendelssohn en honor a la teoria de la relativitat. La Torre Einstein, experiment de l’expressionisme, alberga durant tot l’any una exposició sobre la història de la seva construcció i els diversos usos que ha tingut fins a l’actualitat, així com conferències al voltant d’Einstein i la física. Prop de Postdam, a la vora dels llacs, es troba el poble de Caputh, on Einstein tingué una casa d’estiueig i s’atrinxerà durant gran part dels seus últims anys a Berlín. La casa ha estat reconstruïda i inaugurada aquesta primavera, i ara forma part dels nombrosos recorreguts turístics que omplen els carrers de Berlín i altres ciutats alemanyes durant aquest any.

A  la Gran Bretanya

Figura 6: Pancarta de l’exposició “Adéu pissarra… per Einstein i altres”, a l’entrada del Museu d’Història de la Ciència d’Oxford. Foto: J. S. Castel

Altres ciutats no disposen d’una herència patrimonial einsteniana tan rica, en forma d’espais físics com Berlín o arxius documentals com els Estats Units o Israel. És el cas del Regne Unit, on Einstein únicament recalà en diverses visites utilitzades per presentar i divulgar la seva obra i les seves preocupacions polítiques i socials. El maig de 1931 tingué lloc una d’aquestes conferències a Oxford i el Museu d’Història de la Ciència d’aquesta universitat conserva la pissarra que utilitzà, amb les inscripcions originals impreses aquell dia pel guix blanc que la mà d’Einstein dirigí sobre el taulell negre, mentre parlava a una audiència encuriosida. Aquest és l’únic objecte relacionat amb Albert Einstein en possessió del museu.

Figura 8: El poeta T. S. Eliot… enfrontat a una pissarra. (Museu d’Història de la Ciència d’Oxford.)

Tanmateix, el seu equip de treball ha sabut aprofitar aquest feble punt de partida per dissenyar una suggerent exposició que obrí les portes a l’abril amb el títol “Adéu pissarra… per Einstein i altres” (figura 6). Des de fa molts anys aquest equip s’ha destacat per la innovació en les exposicions temporals, com a complement a les exposicions permanents que, en contrast, estan marcades per un disseny conservador o voluntàriament anacrònic, delimitat per la història de la institució. Les exposicions temporals del museu d’Oxford han anat marcant a cada edició importants fites en originalitat, innovació museològica i una clara preocupació per la participació ciutadana. En aquesta edició, la pissarra d’Einstein ha servit, entre altres coses, per a cridar l’atenció sobre la progressiva desaparició de guix i pissarra de les nostres aules i sales de conferències. Així, el museu convidà personalitats de tots els àmbits de la cultura a expressar-se mitjançant una pissarra. El músic Brian Eno plasmà la seva teoria que el cant àrab és l’arrel de les músiques populars al món (figura 7); el bisbe d’Oxford, expressà les seues idees renovades sobre el clonatge després d’assistir a una conferència científica sobre el tema; la política laborista Glenda Jackson emprà la pissarra per reivindicar el valor del dret de vot per a la dona; l’astrònom Martin Rees reflexionà sobre les conseqüències cosmològiques de variar alguns paràmetres del nostre Big Bang; el xef Raymond Blanc aprofità l’ocasió per relacionar les investigacions científiques sobre l’alimentació amb algunes receptes culinàries; l’artista Richard Wentworth projectà els seus records d’infantesa associats a les pissarres en una proposta minimalista; la pianista Joanna MacGregor emprà la seva pissarra per donar una conferència sobre les variacions Goldberg de Bach, just abans d’interpretar-les. En total, setze col·laboradors han produït personalment setze pissarres que es troben ara exposades juntament amb la pissarra d’Einstein al museu del carrer Ample d’Oxford. Complementàriament, s’exposen nombroses fotografies en què veiem personatges de la ciència i la cultura en general en acció davant una pissarra. Moltes de les fotografies són inèdites i inclouen Lord Kelvin, Linus Pauling, Robert Oppenheimer, T. S. Eliot (figura 8), Enrico Fermi o Niels Bohr. ­

Figura 7: Pissarra produïda pel músic Brian Eno per a l’exposició al Museu d’Història de la Ciència d’Oxford.

L’any Einstein ha promogut, doncs, moltes iniciatives suggerents que aprofiten la commemoració de la vida i obra d’aquest ciutadà internacional per presentar una perspectiva coherent i articulada de la ciència, la societat i la cultura en general. Una gran part de les activitats organitzades aprofiten l’element històric per obrir una finestra al futur, i en aquest sentit, esperem que anys com aquest siguen útils per esborrar progressivament les fronteres artificials entre disciplines i cultures especialitzades.

 

© Mètode 2013 - 46. Estimar la mar - Estiu 2005

University of Leeds / Dep. d’Història de la Ciència i Do­cumentació, Universitat de València.