El cuc de seda i les seues metàfores

Un animal domèstic que, durant el seu període larval, viurà cinc edats distribuïdes al llarg de trenta dies en què el seu pes augmentarà 8.000 vegades i la dimensió vora 6.000. Que conviu amb les persones i, en la seua cinquena edat, el temps de la «fressa», quan pareixen «matxos» o «borregos» menjant, et tiren de casa. Un animal que menja i dorm: rosega o «broda» la fulla per la vora i dorm damunt un «llit», que cal netejar. Quan canvia la seua «pell» hi deixa les «camises». Entre altres accions, «pixa», «camina» i «roda el cap». Els més primerencs a l’hora de filar són «matiners» o «correus» i els malfaeners «manteros» o «peresosos». En aquest punt comença a emetre la bava sèrica que s’enrotlla entorn del cos de l’animal fins a tancar-lo completament en el capell. Aquesta fase, que dura vora tres dies, és seguida de la transformació de la larva en crisàlide i d’aquesta en paloma. Després de vora quinze dies del tancament del capell, la paloma ix del capell, s’acobla i comença a pondre els ous, a «cagar la llavor», tancant així el cicle.

Pel soroll que fan en sacsar-les, les crisàlides recorden a les «cacaues». Per la seua forma, «com panses», les crisàlides a qui han extret el fil després d’assecades –els «cucs de perola»– són anomenades, per algunes filaneres, «xufes» i poden ressemblar a una «moneta» o una «mongeta». I, quan els cucs es fan «lletosos» un any sí i un altre també, el colliter justifica la necessitat d’una desinfecció amb l’argument que la cambra «s’ha cansat» o «s’ha encucat». Per això no hi ha cosa que done més feina al món que una «onça de cucs», i en conseqüència es pot dir que «el qui tinga cucs, que pele fulla!»

Alexandre Bataller Català. IES Campanar, València.
© Mètode 50, Estiu 2006.