Pasteur, en un gravat de 1870, al mític laboratori de Pont-Gisquet, al cor de les Cevennes, prop d’Alès (Gard), on féu recerques transcendentals per al control de la pebrina.
Marcello Malpighi (1628-1694) fou el metge italià que divulgà per primera vegada l’estructura i la metamorfosi del cuc de seda. Féu la primera descripció completa de l’anatomia interna d’un invertebrat, en concret la del sistema respiratori, digestiu i excretori d’un insecte. Per això són anomenats «tubs de Malpighi» els òrgans excretors del cuc de seda.
Agostino Bassi (1773-1856) fou el científic italià que aconseguí identificar el fong que produïa la muscardina (mal di segno) al cuc de seda, el qual es denominaria Botrytis bassiana. Amb la segona edició del llibre que descriu les seues investigacions, Del mal del segno (1837), Bassi estableix les bases de la nova ciència de la microbiologia.
Louis Pasteur (1822-1895), el genial químic francès, féu estudis, entre 1865 i 1870, al departament francès de Gard, per combatre l’epidèmia de pebrina, que donaren com a resultat la generalització del modern sistema cel·lular per a la selecció de la llavor. Consistia a introduir la papallona femella dintre una cèl·lula, on feia la posta. Després es comprovava amb el microscopi si la mare patia la malaltia. Si no s’hi observava cap corpuscle de la pebrina, la llavor era sana i aprofitable.
