La Marjal del Moro de Sagunt, espai natural o espai industrial?


Foto: J. R. Crespo

La marjal i el polígon

    A 8 quilòmetres de Sagunt i ocupant un espai de 350 hectàrees de superfície, sobreviu entre buldòzers i muntanyes de terra la marjal del Moro, un dels pocs espais naturals d’alt valor ecològic que resten a la Comunitat Valenciana. Aquesta zona humida recull una fauna amb més de 250 espècies d’aus registrades i una flora amb dues microreserves. A més a més, és l’espai natural on viuen poblacions d’espècies amenaçades i d’altres exclusivament valencianes, com el samaruc, la tortuga d’aigua ibèrica, la rosseta i el boix. Tot i això, ja ha començat a construir-se un macropolígon industrial just al seu costat. Soroll i fum, màquines i ximeneres. La indústria s’anteposa de nou a l’ecologia i de fons sona un altre soroll, el dels diners.

Amb el tancament de la indústria siderúrgica d’Alts Forns, Sagunt va perdre la seua posició de referència com a centre industrial, i ara, vint anys després, se li ofereix l’oportunitat de recuperar els seus metres de polígon. Quinze milions de metres quadrats quedaran a la disposició de les empreses una vegada estiga finalitzat aquest ambiciós projecte que la Generalitat Valenciana i la Sociedad Estatal de Participaciones Industriales (SEPI) portaran a terme a Sagunt. Es distribuirà en set districtes temàtics: el districte de l’acer, el químic, el de les pimes, el de la indústria, el de la logística, el dedicat a oficines i serveis i el districte de tractament mediambiental. I no oblidem tres projectes més que, desafortunadament, continuen el seu camí amb pocs impediments i davant el silenci d’organitzacions ecològiques i mitjans de comunicació: una planta regasificadora, una central tèrmica de cicles combinats i una nova dàrsena. Així, Parc Sagunt serà el parc industrial més important per la seua dimensió i infraestructures d’Europa, però, a quin preu? Substàncies químiques, fums, gasos, sorolls, tràfec de camions…, no sembla una bona combinació de factors perquè puga sobreviure, just al costat, una marjal. La declaració d’impacte mediambiental va obligar els constructors a parar les màquines durant el període de nidificació de les aus, des de març fins a la fi de juny, però pararan cada any la producció de les indústries quan el polígon estiga ja en funcionament? Per descomptat que no ho faran. Trenta mil nous llocs de treball, la revitalització de l’economia de la ciutat i un augment del turisme són tres arguments molt difícils de contrarestar amb idees sobre el respecte al medi ambient, la protecció de les espècies i la sostenibilitat.

Aquesta darrera concepció és la que, precisament, el Centre d’Educació Ambiental de la Comunitat Valenciana (CEA), situat al costat de la marjal del Moro, pretén fer arrelar amb els seus recursos i activitats. El centre ofereix els seus mitjans a la població valenciana a fi de contribuir a un major coneixement i comprensió del medi ambient i a la utilització sostenible dels recursos naturals.

   Però, encara que el polígon estarà molt pròxim a una zona humida de gran rellevància ecològica com és la marjal del Moro, i que se situarà paret amb paret amb el CEA, un centre que treballa per una nova cultura de respecte i protecció del medi ambient, el projecte seguirà endavant, perquè, de nou, el creixement econòmic ha pesat més que un enclavament natural de primer ordre. Polígon i marjal s’han posat a la balança i ha guanyat el polígon. Economia i ecologia s’han posat a la balança i ha tornat a guanyar l’economia.

La importància de la Marjal del Moro

   La marjal del Moro no té un règim jurídic específic respecte a la Llei 11/94 d’Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana, però registra un alt estatus de protecció provinent d’altres vies, la qual cosa li permet constituir-se com una zona humida de gran importància autonòmica, nacional i fins i tot internacional, amb un estimable conjunt d’espècies rares, vulnerables i en perill. En primer lloc, presenta comunitats vegetals mediterrànies assenyalades en la Directiva d’Hàbitats (92/43/CEE) com a “hàbitats naturals d’interès comunitari per a la conservació dels quals és necessari designar zones especials de protecció”.  

La rosseta (Marmaronetta angustirostris) es reprodueix a la marjal i és una de les anàtides europees globalment amenaçades i en major perill d’extinció, al costat de l’ànec capblanc (Oxyura leucocephala) i el boix (Aythya nyroca). Per a aquesta última espècie el Moro és un dels últims llocs de cria de la península.
Foto: M.Yuste

   A més, acull espècies de caràcter exclusivament valencià, com el vegetal Limonium dufourii, el crustaci Palaemonetes zariquieyi i els peixos samaruc (Valencia hispanica) i fartet (Aphanius iberus), considerats espècies estrictament protegides pel Conveni de Berna i catalogats per la IUCN (International Union for Conservation of Nature and Natural Resources) com a espècies prioritàries i d’interès comunitari i com dos dels vertebrats en major perill d’extinció en tot el món. Entre els ocells, la marjal del Moro és d’especial valor, ja que té la designació de zona ZEPA des de l’any 1995 i suporta regularment un 1% de la poblaciò reproductora del Mediterrani occidental de camallongues (Himantopus himantopus) i de fumarell carablanc (Chlydonias hybrida), així com també acull 19 espècies nidificants i 58 espècies observades amb distinta freqüència amb un estat de conservació desfavorable a Europa, d’acord amb la classificació de Birdlife, com són la rosseta (Marmaronetta angustirostris), el boix (Aythya nyroca), la boscarla d’aigua (Acrocephalus paludicola) i la gavina d’Audouin (Larus audouinii).  

Carregada o perdiu de mar (Glareola pratincola). El Moro manté, de vegades, la major colònia de cria de la Comunitat Valenciana d’aquest limícola considerat en perill d’extinció a Europa.
Foto: M. Yuste

   Per tot açò, la marjal del Moro està inclosa al “Catàleg de zones humides de la Comunitat Valenciana” de l’any 2002 i a la llista proposada pel Govern valencià per als espais valencians que formaran part de la Xarxa Natura 2000, un sistema d’espais naturals protegits destinats a conservar la diversitat biològica comunitària.

Una regasificadora, una tèrmica i una dàrsena de més de 2 km

   La planta regasificadora, la central tèrmica i l’ampliació del port se sumen a l’atemptat ecològic de la zona. Sagunt serà el punt receptor del gas de països com Algèria, Líbia, Egipte, Qatar, Oman o els Emirats Àrabs Units, i una segona dàrsena de dos quilòmetres i mig s’endinsarà en la mar per facilitar la descàrrega del gas en estat líquid dels vaixells metaners. La planta de Saggas emprarà l’aigua de la mar per a tornar-lo al seu estat gasós i després n’enviarà una part a la central tèrmica i una altra a la xarxa general de gasoductes. Un obstacle perpendicular a la costa de més de dos quilòmetres modificarà, sens dubte, els corrents de deriva, que determinen les zones de dipòsit i d’erosió, amb la qual cosa, potser en 25 anys desapareixeran les platges del Puig i la Pobla de Farnals i es formarà una platja on ara hi ha la marjal del Moro. Però per als inversors 25 anys són massa anys per tenir-los en compte en els seus negocis. Totes aquestes infraestructures es planifiquen amb criteris de curt termini, d’oportunitat, d’especulació, sense cap plantejament de l’escenari futur que es pretén construir. De fet, la inversió de la planta regasificadora, juntament amb la central tèrmica i l’ampliació del port, ascendirà a, aproximadament, mil milions d’euros. Uns 160.000 milions de les antigues pessetes canviaran de mans els pròxims anys, però cal preguntar-se què passarà amb els diners que proporciona el turisme de qualitat que oferim ara a la Comunitat Valenciana si d’ací uns anys les nostres platges no existeixen o estan plenes d’urbanitzacions i indústries. Per què no cuidar i protegir de cara a aquesta idea del turisme d’excel·lència els pocs espais naturals que queden i gastar més diners a mantenir, per exemple, aquest escenari natural que és la marjal del Moro?

Lucía Pérez. Estudiant de Periodisme de la UV.
© Mètode 43, Tardor (Octubre) 2004.

 

 

 

 

 

«Totes aquestes infraestructures es planifiquen amb criteris de curt termini, d’oportunitat, especulació, sense cap plantejament de l’escenari futur que es pretén construir»

 

 

 

 

Enguany han parat els buldòzers durant el període de nidificació de les aus, però de segur que no aturaran tota la producció de les indústries quan el polígon estiga ja en funcionament.
Aquesta sèrie de fotografies mostra l’aspecte que ofereixen les obres de construcció del Parc Sagunt, el parc industrial més important per les seues dimensions d’Europa. Al fons de les dues fotografies de la dreta es pot observar el Centre d’Educació Ambiental de la Comunitat Valenciana (CEA)
Foto: J. R. Crespo

 

 

Boscarla d’aigua (Acrocephalus paludicola), l’únic passeriforme europeu globalment amenaçat. La marjal del Moro és un dels tres llocs de la península Ibèrica més importants per a la migració de la boscarla d’aigua, considerat un migrant poc comú a Espanya.
Foto: M. Yuste

 

 

El bitó (Botaurus stellaris), l’ardeid més rar i amenaçat d’Europa, està molt localitzat com a reproductor a la península Ibèrica, amb tan sols uns vint territoris (al Moro alguns anys es creu possible la seua reproducció en un o dos territoris).
Foto: M. Yuste

 

 

Limonium dufourii. La marjal del Moro posseeix la major població mundial d’aquest endemisme valencià, amb tres nuclis de distribució coneguts (en el Moro el 99%).
Foto: M. Yuste

 

 

Fartet (Aphanius iberus). La marjal del Moro manté una població ben conservada d’aquest ciprinodòntid endèmic iberomagribí.
Foto: M. Yuste

 

 

El samaruc (Valencia hispanica). La marjal és un dels aiguamolls valencians que reuneixen les millors condicions per a la supervivència del samaruc, una espècie exclusiva de la nostra comunitat.
Foto: M.Yuste

 

 

 

 

La Marjal del Moro de Sagunt, espai natural o espai industrial?

© Mètode 2013 - 43. Envelliment - Tardor 2004
POST TAGS:

Estudiant de Periodisme de la UV.