L’any d’Einstein

Un segle després de l’anomenat annus mirabilis, quan el jove Albert Einstein publicà els seus famosos articles a la revista científica alemanya Annalen Der Physik, celebrem l’any internacional de la física. Uns textos no massa extensos, però d’una repercussió notable al coneixement. Era 1905 i el genial científic parlava de la teoría de l’efecte fotoelèctric (per la qual va rebre el nobel de fisica de l’any 1921), realitzava un estudi sobre el moviment brownià, presentava la teoria de la relativitat especial i introduïa per primera vegada l’equivalència entre masa i energia. Des d’aleshores Einstein cambiava la concepció del món i es convertia poc a poc en una llegenda.

Per celebrar aquest aniversari, hem volgut conèixer Einstein més a fons, reflexionar no sols sobre el que comporta el seu treball físic, sinó també sobre la seua manera de fer i conèixer la ciència. Un treball dedicat al científic més rellevant del segle XX que es veurà reflexat al llarg d’aquest any 2005 a la revista Mètode. En aquest primer número, el professor de física i història de la ciència, Gerald Holton, retracta un investigador afable que juga amb la imaginació visual, fa ús de les metàfores i absorveix la filosofia kantiana al creure que en la ciència tot pot explicar-se en termes de Grundkraft, una força fonamental. Precisament aquesta senzillesa. en el seu pensament és el que resalta la professora britànica Patricia Fara quan parla d’un científic que volgué ser comprensible i dedicà molts esforços a explicar les seues teories amb simplicitat. Però malgrat el treball de divulgació i imatge pública que Einstein es conreà, a vegades certament excèntrica, la idea de la relativitat general es malinterpretava per escriptors, artistes i músics. Hui, quasi cent anys després de la formulació de la teoria, es sobrevalora. Sense menysprear la labor de Newton, la teoria de la gravitació d’Einstein és, per els astrònoms Jose Mª Ibàñez i Diego Sáez, eina fonamental per entendre la cosmologia moderna. Sens dubte, crida l’atenció com una formulació tan senzilla pot explicar l’evolució de l’univers, l’efecte lent gravitatòria i els forats negres entre molts  altres fenòmens.

Einstein és hui un icone de la sintesi i de la profunditat, un mite de la unificació i de l’excentricisme, un reflex de la passió per la física i la solidaritat amb els moviments socials de l’època. Un personatge eclèctic que al llarg d’aquest any volem anar descobrint als nostres lectors.

© Mètode 2005 - 45. Virus - Primavera 2005