les vies pecuàries del País Valencià

Dins del viari tradicional, les vies pecuàries, camins de bestiar o de transhumància, posseeixen elements que les distingeixen de la resta, ja que la seua funció és canalitzar el tràfec de bestiar oví, caprí i vaquí.
0
l’Octubre Centre de Cultura Contemporània

El passat mes d’octubre va inaugurar-se un nou espai situat al cor de València: l’Octubre Centre de Cultura Contemporània. La seva programació aspira, entre altres coses, a donar notorietat a la ciència, però d’una manera diguem-ne diferent. La voluntat és demostrar amb fets que la ciència també és cultura.
0

Conèixer l’origen de l’univers i quin és el nostre paper dins el cosmos són possiblement preguntes tan velles com la mateixa humanitat. Com en tantes altres preguntes de l’àmbit científic, durant el darrer segle s’ha avançat molt en el coneixement de l’univers, el seu origen i el seu funcionament.
0

En paraules de Víctor Reglero, la seua funció dins el comitè local organitzador del 57è IAC va ser «carregar amb el mort». Amb aquesta expressió, el chairman va sintetitzar la seua labor com a responsable total del comitè, on, durant tres anys, es va ocupar de la coordinació entre les cinc institucions participants: la Generalitat Valenciana, l’Ajuntament de València...
0
Congrés internacional d'Aeronàutica a València

El passat mes d’octubre de 2006, València va acollir tota una sèrie d’activitats relacionades amb l’espai que van fer de la ciutat un autèntic focus de científics i experts internacionals relacionats amb l’astronàutica, l’astronomia i la cosmologia. Tres van ser els esdeveniments que van fer de València l’escenari de multitud d’actes al voltant de l’espai.
0

Vicent J. Martínez (València, 1962) és el director de l’Observatori Astronòmic de la Universitat de València. Els seus treballs de recerca han aparegut en diverses publicacions científiques, entre elles la prestigiosa revista «Science».
0
Vida extraterrestre

Existeix vida intel·ligent a l’espai? Si existeix, com ho sabrem? Qui la busca i com s’esbrina? Si estem o no sols en l’univers és un dels grans dubtes de la humanitat. Potser per això trobem gent que viu per cercar respostes i dedica la seua existència a buscar signes i rastres que permeten confirmar o, per contra, refutar la nostra solitària existència a l’univers.
0

Els viatges a la Lluna deixaren de ser contes de ciència-ficció des que el 1969 Neil Armstrong va trepitjar la Lluna. Fins al 1972 es van succeir cinc missions espacials tripulades més, encara que des d’aquell any cap altra ha intentat repetir l’aventura.
0
sendes, viaranys i camins del País Valencià

Traçats amb intel·ligència, els camins, senders i antics camins de ferradura, molt sovint empedrats, buscaven els passos naturals, escalaven els vessants més abruptes i traçaven belles i serpentejants vies de muntanya. Vertaderes obres d’enginyeria són els camins que es conserven encara a la serra de Corbera (Safor), Aitana, Espadà, la Tinença o la Vall de Gallinera.
0

El caràcter extremadament muntanyós del nostre territori ha condicionat històricament el traçat dels camins. Els camins de ferradura, i posteriorment els de carro i les carreteres asfaltades, van ser la base fonamental de l’estructura econòmica i social del món rural.
0

Entrevista a Elvira Rocha, catedràtica d'Ensenyament d'Educació Secundària que s'ha acabat convertint en tota una especialista en l'obra científica de Santiago Ramón y Cajal.
0
Ramón y Cajal - figura clau de l'edat d'argent de la ciència a Espanya

L'«edat d'argent de la ciència a Espanya» va ser una etapa molt positiva per a la ciència al país a inicis del s. XX; Cajal en va ser una figura clau.
0
cucs

«Fer anyades», «criar cucs» o «collir seda» són alguns dels noms que rep l’activitat agrícola que designem amb el tecnicisme de «sericicultura». Una pràctica que precisa d’uns procediments i dedicació constants.
0

Marcello Malpighi (1628-1694) fou el metge italià que divulgà per primera vegada l’estructura i la metamorfosi del cuc de seda. Féu la primera descripció completa de l’anatomia interna d’un invertebrat, en concret la del sistema respiratori, digestiu i excretori d’un insecte.
0

El Thesaurus Puerilis d’Onofre Pou, publicat a València el 1575, inclou l’apartat «Història dels cucs i robes de seda», inspirat en el poema del segle XVI titulat «De Bombyce» de l’italià Marco Girolamo Vida, que fou durant vora tres segles un codi per a la criança de la seda per a tots els seders. Gregori Maians fou un ferm defensor de la cultura de la seda: «Uno de los frutos naturales que, según la economía de la Divina Providencia, tocó al reino de Valencia, es la cría de los gusanos de la seda», sentencià.
0

Més del 94% de la seda que es produeix avui al món procedeix d’Àsia. En concret de la Xina, i en menor mesura de l’Índia. Lluny queda el protagonisme del Japó, anterior a la Segona Guerra Mundial, i més encara el d’una Europa en plena revolució industrial on Itàlia i França eren uns forts centres productors de fil de seda. En aquest context, l’esplendor valenciana en la producció de seda crua data del segle XVII i, amb daltabaixos cíclics, es perllonga fins els inicis de la industrialització.
0

El lledoner és un arbre que pertany a la família de les ulmàcies (Ulmaceae), ordre de les urticals. Pot arribar a fer 30 metres d'alçària, encara que habitualment fa de 12 a 16 metres. Es tracta d'un arbre caducifoli amb un gran tronc recte i una base més eixamplada. Està proveït d'arrels profundes i ben desenvolupades.
0
lledoner

No hi ha altre arbre ara a la meua memòria que més s'assemble a la descripció que l'escriptor i humanista Rabindranath Tagore ens deixà, en parlar dels arbres, que el lledoner (Celtis australis).
0

La teoria de gravitació de Newton, vigent durant més de tres segles, ha permès entendre no sols l’harmoniosa dinàmica del Sistema Solar, les galàxies i els cúmuls de galàxies, sinó també el desenvolupament de la moderna teoria de l’evolució estel·lar.
0

En la següent entrevista Gerald Holton ens explica els trets que singularitzen la manera de pensar dels genis. Des de Galileu fins a Einstein, passant per Poincaré, Heisenberg, Oppenheimer, Madame Curie, etc.
0

Albert Einstein (1879-1955) fou un expert autopublicista. Gaudí tant recorrent el món donant conferències, com encunyant memorables pulles per publicitar com la seua teoria de la relativitat havia revolucionat el temps.
0

Un segle després de l’anomenat annus mirabilis, quan el jove Albert Einstein publicà els seus famosos articles a la revista científica alemanya Annalen Der Physik, celebrem l’any internacional de la física. Uns textos no massa extensos, però d’una repercussió notable al coneixement.
0

Participatiu i amb sentit comú envejable, Carles Bas i Peirod (Barcelona, 1922) és una intervenció constant en cada una de les ponències del Congrés. La seua veu afònica, respectada per

0

En 2004, amb motiu de la mort de Ramon Margalef, la professora Mercè Durfort va realitzar aquest esboç biogràfic de la seua figura.
0
1 2 3 4 5