El XVII Congrés de Metges i Biòlegs de Llengua Catalana, celebrat el passat octubre, reuní a València científics amb dos nexes comuns, una mateixa llengua i una mateixa passió: la ciència. L’acte s’ha realitzat de manera periòdica cada dos o quatre anys des dels seus inicis el 1913. Des d’aleshores ha esdevingut tant un profitós centre de reunió d’experts investigadors com un excel·lent marc per a l’intercanvi d’idees i experiències, a més d’un entorn de diàleg i aprenentatge. En aquest sentit, tot aquell qui estiga relacionat amb les ciències de la salut i la vida –investigador, científic, estudiant o professional– té un lloc on descobrir les innovacions més recents, compartir els seus resultats i adquirir nous coneixements, gaudint en tot moment d’un ambient interdisciplinar. Un fòrum on fins i tot es poden descobrir diferents visions i perspectives, donat que hi participen també científics tan diversos com paleontòlegs o ecòlegs, capaços d’aportar punts de vista nous, diferents i apassionants.
Foto: Mètode
Amb motiu de l’esdeveniment, la ciutat acollí nombrosos experts en salut, molts d’ells responsables d’investigacions capdavanteres com ara Bernat Sòria, director de l’Institut de Bioenginyeria de la Universitat Miguel Hernández d’Elx i principal impulsor al país de la investigació amb cèl·lules mare. En la seua ponència deixà de banda les explicacions bàsicament teòriques referents a les tècniques que desenvolupa amb el seu equip i se centrà en la lluita que estan duent a terme per tal d’aconseguir una major facilitat d’investigació en el seu camp. La seua argumentada i meditada defensa, fruit de l’experiència, advoca per l’autorització, el finançament i el desenvolupament dels treballs amb cèl·lules mare. Finalment es declarà contrari a la clonació reproductiva i a favor del diàleg i conclogué que la solució al conflicte que encara continua de plena actualitat no és “prohibir” sinó “regular”.
En aquest sentit, al Congrés es parlà també dels reptes de la recerca centrats en l’envelliment i els processos degeneratius. Jordi Alberch, de la Universitat de Barcelona, va exposar una línia d’investigació de la degradació cel·lular basada en la generació de noves neurones o cèl·lules sanguínies. Una expectativa dirigida principalment a la teràpia de malalties humanes tan esteses com la diabetis o els problemes cardiovasculars. Alhora es desenvoluparen les noves expectatives en l’ús de la teràpia gènica, un camp que ha esdevingut tot un èxit colpidor i que uneix en unes mateixes línies d’investigació farmacòlegs, metges, biòlegs moleculars i bioquímics, entre altres. Per la seua banda, l’investigador de la Universitat de València Salvador Aliño explicà l’estratègia desenvolupada per a la utilització del DNA com a medicament i diana terapèutica. El conjunt d’aquestes tècniques, tot i que la manipulació d’àcids nucleics exigeix molta cura en els processos, podria permetre en un futur “utilitzar els gens com a medicaments”.
D’altra banda el tercer dia estigué dedicat al vessant més social de la investigació científica. Temes com la competència emocional i la salut de les nacions es tractaren en la part dedicada a l’assistència i la societat, un diàleg necessari al qual cada vegada es dóna més rellevància. Al mateix temps també foren protagonistes els escenaris de divulgació científica, donada l’evident repercussió social de les ciències de la salut. La vice-presidenta de l’Associació Catalana de Comunicació Científica, Mercè Piqueras, es va centrar en els mitjans de comunicació, un sector clau en la difusió i coneixement de la ciència en la nostra societat. Tot i això llençà la proposta de traure la ciència al carrer: “Hem d’acostar la ciència a la gent, als seus llocs de feina, als seus llocs d’oci, fer-la accessible”, assegurà.
Foto: Mètode
Les jornades conclogueren amb la intervenció de Jorge Wagensberg, director del museu de la ciència de Barcelona, qui reflexionà sobre la innovadora museologia científica que pretén desenvolupar. Amb ella tracta d’enfrontar-se a una nova societat sobresaturada d’informació i a un ciutadà mitjà difícil de sorprendre i encuriosir.
Així mateix altres participants, com el paleontòleg Eudald Carbonell, el metge Àngel Pellicer i l’ecòleg Carles Bas, compartiren amb Mètode la seua extensa experiència científica i el seu ampli coneixement. Àngel Pellicer desenvolupà la conferència sobre les bases moleculars del càncer, mentre que Eudald Carbonell i Carles Bas participaren en el vessant dedicat als reptes de la globalització, l’un tractant l’evolució humana i l’altre la salut del mar. Tot per acabar de mostrar-nos l’interessant contingut d’un congrés capaç d’incloure la ciència dins del marc cultural de la nostra llengua.
