La reina de les fibres

Considerada la reina de les fibres per la seua textura, lluentor, bellesa i per la singularitat dels dissenys en què intervé, la producció global de seda ocupa una posició ben modesta (0,2 milions de tones) en el concert mundial de les fibres tèxtils. Sempre situada en l’apartat d’«altres fibres», té poca presència o visibilitat en les estadístiques.

Font: Global Fiber Production, 2012. L’any 2011, la producció mundial de fibres tèxtils va assolir els 84,3 milions de tones, encapçalada pel polièster i seguit del cotó. Considerada la reina de les fibres per la seua textura, lluentor i bellesa, la producció global de seda arriba a uns modestos 0,2 milions de tones en el concert mundial de les fibres tèxtils. Sempre situada en l’apartat d’«altres fibres», té poca presència o visibilitat en les estadístiques.

Les xifres de la seda

L’any 2011, la producció mundial de fibres tèxtils va assolir els 84,3 milions de tones, encapçalada pel polièster (amb 38,7 milions de tones) seguit del cotó (27,1 milions de tones).

La producció de fibres químiques és liderada per l’Àsia, amb el 88 % de la fabricació. La Xina en produeix el 64 %, i li segueixen a distància l’Índia, amb el 7 %, i Taiwan, amb el 5 %. La producció europea representa només el 4 %.

La contribució de les fibres ­naturals va ser del 34,4 %, amb 29 milions de tones. La producció de seda natural va ser de 0,2 milions de tones. Respecte a l’any 2010, l’increment de producció, considerant totes les fibres, va assolir el 6,3%.

En la producció mundial de seda crua, els països asiàtics mantenen l’hegemonia. L’Índia, segon productor, és també un país importador pel seu elevat consum intern. Es considera la seda procedent dels cucs de l’espècie Bombyx mori, que s’alimenten de fulles de morera, així com els cucs que produeixen l’anomenada seda Tussah o seda salvatge, les varietats principals dels quals són Tassar, Muga i Eri. Aquests cucs s’alimenten principalment de fulles de roure.

«Les principals aplicacions de la seda són l’alta costura, els accessoris i complements, així com els tèxtils per a la llar i la decoració»

A escala europea, els principals països importadors són Itàlia i França: els clústers de Como i Lió són centres seders de reconegut prestigi. Altres països importadors són Alemanya, Suïssa, el Regne Unit i Espanya.

La producció de seda no pot ser incrementada ni ràpidament ni fàcilment. Hem de tenir en compte, a més, que la seda s’adreça a uns segments de mercat específics que valoren especialment els aspectes de moda i disseny. Destaca l’interès comercial de certs subproductes com ara el bourrette de seda, residus obtinguts en la filatura, i la seda schappe, fils obtinguts de capolls deteriorats i deixalles resultants del mateix debanament i bobinatge.

Fibra mil·lenària utilitzada en altres èpoques per prínceps i cardenals, la seda ha estat i és una font d’inspiració que permet expressar la creativitat i la imaginació dels dissenyadors, no sols des d’una òptica artística quant a colorits i línies sinó també des d’una perspectiva àmplia d’innovació i avantguardisme.

Les principals aplicacions de la seda són: alta costura, ja que permet als millors dissenyadors projectar i fabricar peces singulars (bruses, vestits de senyora, moda nupcial…), llenceria de luxe, accessoris i complements (com ara mocadors, fulards i corbates) que són vehicle adequat per als estampats elaborats i coloristes, així com tèxtils per a la llar i la decoració (productes originals i notables per a interiorisme de prestigi i que compleixen, a més, amb moltes de les prescripcions de seguretat pel bon comportament contra el foc que posseeix la fibra de seda).

Font: Central Silk Board, 2013. Com pot veure’s en aquesta taula, els països asiàtics mantenen l’hegemonia en la producció mundial de seda crua. L’Índia, segon productor, és també un país importador pel seu elevat consum intern.

Avenços en el mesurament objectiu

En els articles d’elevat valor afegit, dirigits a uns consumidors que aprecien el luxe i l’exclusivitat –per als quals el preu no és el primer criteri de compra– no es pot permetre l’error: l’exigència del client i les seues expectatives no es poden frustrar per deficiències en la qualitat. Qui està disposat a pagar un preu elevat exigeix un producte perfecte i les badades no s’esmenen oferint una compensació econòmica. Per això és molt important assegurar la qualitat des de la fibra i el filat fins a la peça. Ací haurà de prendre carta de naturalesa el denominat mesurament objectiu, implantat ja amb èxit i perfectament contrastat per a altres fibres naturals com ara el cotó i la llana.

El mesurament objectiu el definim com el conjunt de tècniques que faciliten l’establiment de les característiques principals de les fibres tèxtils mitjançant assajos de laboratori normalitzats i amb toleràncies conegudes i acceptades. Ofereix la possibilitat de garantir la qualitat de les partides, prèviament a la compra, la qual cosa dóna lloc a una relació de confiança entre comprador i venedor, i també permet establir la traçabilitat dels lliuraments. El mesurament objectiu és un factor que contribueix també a la millora contínua de la qualitat.

A iniciativa de l’European Silk Forum i en col·laboració amb els productors, principalment de la Xina i l’Índia, es treballa en la mesura de la irregularitat dels filats de seda mitjançant l’aplicació de la regularimetria digital de massa i l’ús de sensors òptics. La irregularitat de massa mesura les variacions de massa per unitat de longitud del fil.

«En la producció mundial de seda crua, els països asiàtics mantenen l’hegemonia»

S’ha elaborat un projecte de norma internacional (ISO) i es preveu que enguany estiga ja aprovada i plenament vigent. A més de l’expressió de la irregularitat com un coeficient de variació percentual, en el test s’avaluen també els defectes, com ara punts fins i punts grossos, que ocasionaran fallades en els teixits. Es tracta, en definitiva, de substituir el clàssic sistema del filoscopi, cartolina de color negre sobre la qual s’enrotllen els fils i a partir de la qual s’avalua la qualitat d’una manera totalment subjectiva.

D’altra banda, investigadors italians han realitzat una interessant tasca de recopilació, classificació i definició dels defectes de fibres, fils i teixits. La publicació de les col·leccions il·lustrades dels defectes constitueix una útil ajuda per a la indústria i el comerç seders.

Centre d’Innovació Tecnològica CTF – UPC
Sota la iniciativa de l’European Silk Forum i en col·laboració amb els productors, principalment de la Xina i l’Índia, es treballa en la mesura de la irregularitat dels filats de seda mitjançant l’aplicació de la regularimetria digital de massa i l’ús de sensors òptics. En la imatge, regularímetre digital de massa Keisokki dels laboratoris del Centre d’Innovació Tecnològica CTF de la Universitat Politècnica de Catalunya (Terrassa, Barcelona).

Els tractaments amb plasma

Encara que la seda posseeix excel·lents propietats, determinats tractaments permeten incrementar-les per aconseguir una millor resposta als requisits dels articles. Aquestes millores s’aconsegueixen mitjançant els denominats processos d’ennobliment. Com que es tracta d’una fibra natural, és molt convenient utilitzar tractaments respectuosos amb el medi ambient, que no generen abocaments o residus, que alteren mínimament l’estructura de les fibres i que no comporten la utilització de productes químics.

Els tractaments de la seda amb plasma compleixen amb aquests requeriments. El plasma és el quart estat de la matèria; es tracta d’un gas o mescla de gasos parcialment ionitzats que conté electrons, ions, àtoms i molècules. Els seus efectes depenen de la naturalesa dels gasos utilitzats per generar l’estat de plasma. L’interès de la utilització del plasma es basa en la possibilitat d’aconseguir una modificació a escala nanomètrica de les propietats físiques i químiques superficials de les fibres sense variar-ne les característiques. Mitjançant la tècnica de la microscòpia electrònica de rastreig (SEM), es pot observar l’aspecte superficial d’una fibra de seda.

Amb els tractaments de plasma s’aconsegueix fonamentalment augmentar la humectabilitat i incrementar l’afinitat tintòria de les fibres, el que permet millorar la fixació de les molècules de colorant.

En funció de la tecnologia aplicada poden considerar-se dos tipus d’instal·lacions: les que treballen a baixa pressió o de buit i les que operen a pressió atmosfèrica. Per a aconseguir l’activació de la superfície de les fibres s’utilitzen determinats gasos, els més habituals dels quals són nitrogen, oxigen, aire, argó, heli i hidrogen.

Sericina i llana

La sericina, que és la substància apegalosa que amalgama i compacta la fibroïna (proteïna fibrosa de la seda), ha de ser eliminada per tal de donar un ús tèxtil al filament. Una manera d’aprofitar aquest producte sobrant és utilitzar-lo per a prevenir l’enfeltre (atapeïment de les fibres) de la llana. A causa de la presència d’escates en la superfície de les fibres de llana es produeix l’enfeltre d’aquestes fibres quan se sotmeten a una acció mecànica al medi aquós, la qual cosa dóna lloc a l’encongiment de les peces i limita el llavat domèstic. Després d’un pretractament de les fibres de llana amb peròxid d’hidrogen i sulfit sòdic s’hi aplica la sericina i epiclorhidrina, que actua com a agent reticulant, la qual cosa produeix una millora en l’encongiment gràcies a la combinació amb les molècules de queratina, principalment àcid cisteic i cistina.

Es tracta d’una alternativa amb un doble interès, ja que permet utilitzar un subproducte, la sericina, per a l’acabat tèxtil i s’eviten els tractaments d’inencongibilitat a base del clorat de les fibres per a reduir-ne l’escamositat i posterior recobriment amb resines. El nou tractament s’inscriu perfectament en les línies d’ecoennobliment de les fibres naturals. No es produeixen efectes adversos sobre la llana, com ara esgrogueïments o disminucions de la resistència a la tracció (tenacitat) i allargament a la ruptura (elasticitat).

Centre d’Innovació Tecnològica CTF – UPC
Mitjançant la tècnica de la microscòpia electrònica de rastreig (SEM) pot observar-se l’aspecte superficial d’una fibra de seda.

Cap a una producció de proximitat?

En el present article hem exposat algunes tendències i evolucions tecnològiques relacionades amb la seda natural. Encara que la presència de la seda en el concert mundial tèxtil és minoritària, el valor econòmic i l’apreciació social que desvetlla són eloqüents. Les possibilitats que s’obren en altres sectors no tèxtils com a biomaterial avançat són notables.

Una de les incògnites que es presenten, i que molt encertadament exposava un reconegut industrial italià, és: fins quan continuarà la Xina subministrant seda als països occidentals? La pregunta resta en l’aire, però la preocupació és manifesta. Això ens hauria de moure a la reflexió i segurament convindria recuperar les explotacions abandonades a Europa per assegurar una producció de proximitat orientada a aquestes noves aplicacions i usos.