D’un passat tan present

Seda: dels horts de moreres a la biomedicina

És cert que el cicle de la seda no acompanya, com havia passat durant segles, la vida dels pobles mediterranis. A hores d’ara, la producció de seda és cosa dels països asiàtics, però la indústria tèxtil europea encara n’exporta els fils i els teixits per produir les seductores peces confeccionades en seda. Les filaneres de seda de les nostres terres ja no filen, però encara hi ha tallers artesans amb teixidores que cada dia posen en marxa el soroll dels telers per atendre els encàrrecs més exigents.

Si sabem mirar, la seda ha deixat rastres en el paisatge rural i urbà i, al temps, és vigent en àmbits diversos. Amb aquesta fi, el present dossier ofereix tres mirades complementàries realitzades des de tres angles diversos. D’entrada, gira els ulls al temps en què l’activitat sedera transformà el paisatge valencià, amb plantacions de moreres que arribaren a configurar horts i que deixaren una empremta en l’arquitectura de les cases, fins al punt que la paraula andana ha arribat a designar la cambra on es crien els cucs. I, tot seguit, dirigim la mirada al temps present. En primer lloc a l’estat de la producció de seda al món, en un context en què les fibres tèxtils químiques superen en volum les naturals, dins les quals la seda té una especial vigència. I obrim també els ulls a recerques que van més enllà del món tèxtil, en concret a la investigació biològica centrada en la fibroïna del fil de seda. Deixant de banda els bioproductes derivats de la seda, es contextualitza una important línia d’investigació que estudia l’ús de la proteïna de la seda com a biomaterial en medicina regenerativa.

Tres mirades, doncs, sobre l’obtenció d’un fil d’or que ens fan present un passat ben viu.

© Mètode 2014 - 80. La ciència de la premsa - Hivern 2013/14

Professor del departament de Didàctica de la Llengua i la Literatura. Universitat de València.