«Els genitals van evolucionar de manera independent en molts llinatges animals. El penis masculí és un sistema de lliurament a domicili. El tracte genital femení ofereix als òvuls un lloc protegit per a la fusió. La diferència entre els nombrosos i petits espermatozoides en comparació amb les poques i grans cèl·lules ou de les femelles va ser el començament d’una asimetria evolutiva que avui s’estén als dominis del debat polític, sociolingüístic i psicològic. Els evolucionistes suggereixen que aquesta primerenca desigualtat sexual –els mascles maximitzen la seua reproducció inseminant el major nombre possible de femelles, mentre que passat cert límit l’aparellament es converteix en un acte superflu per a les femelles, constrenyides per la seua menor quantitat d’ous– està al darrere de les diferents actituds de mascles i femelles cap al sexe.»
Lynn Margulis, What is life? (1995).
Sexe per a tots, en efecte. La proposta pot sorprendre alguns. I, tanmateix, com es demostra en aquestes pàgines de Mètode, el sexe –els mecanismes que guien la sexualitat– és una de les disciplines que més inesperats resultats està produint a la comunitat investigadora. I en aquesta recerca entra, naturalment, l’espècie humana. Com declara Randy Thornhill, en l’entrevista central, “tenim una llarga tradició de veure erròniament els humans com diferents dels altres éssers vius”. Ja ho escrivia Joan Fuster, quan afirmava que l’essència humana radicava en tot allò que no era cos. Siga com siga, per les planes següents trobareu des d’una explicació evolutiva de la sexualitat de les plantes fins a una interpretació de l’homosexualitat en primats, així com diverses indagacions del que es podria definir com els condicionants de la bellesa humana. No obstant això, de propostes, com de seguida descobrireu, n’hi ha moltes: des d’una contundent col·laboració del professor Rosselló sobre el Pla Hidrològic Nacional (nacional de qui?, es pregunta l’autor) fins a uns suggerents articles sobre ocells a càrrec de Francesc Jutglar i Josep Maria Camarasa, o una lluïdora entrevista amb David Malin, “l’home que pintà les estrelles”. Així com les habituals seccions de naturalisme, de fotografia, o d’astronomia, amb un divertit article final d’Adolf Tobeña en la tribuna de “Ciència per a poetes”. Per tant, “sexe per a tots” i moltes coses més. O el que és el mateix: ciència per tothom.
Martí Domínguez. Director de Mètode.
© Mètode 30, Estiu 2001.
